Milgrom i Wilson han estat premiats «per la seva aportació a la teoria de subhastes, una branca aplicada de la teoria de jocs que s’ocupa de com les persones actuen en mercats de subhastes i n’investiga les propietats», així com per «les invencions de nous formats de subhasta». És per això que Vives va introduir la història de les subhastes abans d’analitzar les innovacions dels guardonats.
Les subhastes són un mecanisme molt antic per a vendre tota mena de productes, i actualment tenen moltes aplicacions: «Són omnipresents en el món modern». Tenen regles molt ben especificades i estan pensades com un joc en el qual els participants actuen d’una manera estratègica.
Hi ha diferents formats de subhastes: l’holandesa, en la qual el preu comença en un nivell alt i va baixant fins a trobar el primer licitador; l’anglesa, que funciona a la inversa de l’anterior; la del primer preu, en què els participants envien la seva licitació de forma tancada i la més elevada guanya, o la del segon preu, en la qual es paga l’import de la segona aposta més alta, però el premi va a parar a la primera oferta.
El ponent va subratllar que Wilson va fer uns passos «crucials» cap a la construcció d’una teoria de subhastes amb valors interdependents: «Va ser el primer a analitzar rigorosament la maledicció del guanyador, mostrant que a les subhastes de primer preu els guanyadors disminueixen la seva oferta». L’economista va demostrar que els licitadors racionals tendeixen a llançar ofertes per sota de la seva millor estimació perquè estan preocupats per aquest fenomen, és a dir, per pagar massa i perdre-hi.
Per la seva banda, un dels resultats clau dels treballs de Milgrom és el principi de vinculació: «Certs formats de subhasta generen més ingressos quan s’agrega informació privada dels licitadors». Així doncs, la informació privada revelada durant el procés de la subhasta pot mitigar la maledicció del guanyador i encoratjar a fer una licitació més agressiva.
Les investigacions dels dos guardonats han revolucionat el camp, han creat un mercat més eficient per a compradors i venedors i han contribuït a maximitzar els ingressos de les arques públiques en el mercat elèctric, de telecomunicacions o petrolífer. La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, que actua com a tribunal de selecció per al Premi Nobel d’Economia, va destacar que «els seus descobriments han beneficiat venedors, compradors i contribuents de tot el món». |
