El moderador de la primera taula va ser el president de la SOCS, Miquel Àngel Pradilla, que va plantejar dues qüestions als participants. La primera demanava quins són els trets essencials del model d’immersió a Catalunya i quins resultats ha tingut, mentre que la segona qüestionava si el model està ben adaptat a les circumstàncies actuals o necessita canvis, tenint en compte que, després de dècades d’ensenyament del català, hi ha hagut canvis notables respecte a la demografia i s’ha incorporat una perspectiva multilingüe a l’educació obligatòria.
Joaquim Arnau, de la Universitat de Barcelona, va ser l’encarregat d’obrir el bloc de ponències. Va afirmar que el 26 % de la població escolar és d’origen migrat i que, per tant, el model necessita un nou plantejament: «Si un alumne s’incorpora a l’escola catalana després dels set anys, tindrà moltes dificultats per a aprendre una llengua nova alhora que els continguts de les matèries». Un dels canvis que va proposar va ser innovar la didàctica del professorat: «Els alumnes parlen poc entre ells dins l’aula, i una llengua s’ha d’aprendre llegint, escoltant, escrivint i interactuant».
El segon ponent va ser Xavier Vila, de la Universitat de Barcelona. Va subscriure l’afirmació d’Arnau que es treballa poc l’oralitat del català en els centres educatius, i va afegir que el model viu en un estat de ficció: «No és cert que el català sigui la llengua vehicular majoritària». Vila va recordar que la situació política nacional pot influir en el compliment estricte del model d’immersió en alguns centres: «Estem en un context de repressió greu, i a l’Administració li pot fer por intervenir».
Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va ser la tercera participant de l’acte. Va destacar tres virtuts essencials del model d’immersió, que creu que no s’haurien de perdre: la no segregació d’estudiants per raons de llengua; el model d’aprenentatge de la llengua per mitjà de l’ús, i l’acceptació social que hi ha respecte al model. Per a respondre a la segona pregunta del debat, Martí també va destacar tres aspectes «fonamentals» per a adaptar el model a les noves circumstàncies: la conscienciació del professorat de la importància de la llengua; la necessitat de crear altres maneres d’aprendre-la, i el tractament integrat de les àrees de llengua.
L’última ponència va ser a càrrec de Carme Rider, presidenta de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC. La ponent no va coincidir amb la visió de Martí sobre l’acceptació social del model d’immersió per part de la societat: «Si féssim una enquesta als pares i mares, ja veuríem què prefereixen». És per això que va assegurar que «cal modificar el discurs perquè sigui un relat actualitzat i sense perdre els principis fundacionals de l’escola immersiva». |
