Joandomènec Ros, president de l’IEC, va explicar que, per a ell, Eva Serra (1942-2018) «encarnava allò que molts creiem que han de ser els membres de l’Institut: han de tenir excel·lència en el camp propi de la recerca i, al mateix temps, amor pel país i compromís amb la defensa de les seves llibertats». També va subratllar que «el seu coneixement històric reforçava la seva lluita política» i va lamentar que actualment manquin discursos com els d’Eva Serra, que «evidenciaven el seu enorme coneixement i la força de les seves conviccions».
Antoni Simon, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va afirmar que els llibres presentats «són un acte de justícia». També va subratllar que la lectura d’aquestes dues obres permet apreciar «la qualitat i la quantitat del llegat de Serra i la rellevància del seu pensament polític: va aixecar l’independentisme de la precarietat i li va donar espai en la societat catalana».
Agustí Alcoberro, curador del primer llibre, va explicar que l’obra ha comptat amb la participació de setze historiadors, tots marcats d’alguna manera pel mestratge de Serra. També va afirmar que llibres com aquest demostren que Eva Serra es va guanyar la seva bona reputació com a ciutadana i com a intel·lectual.
Albert Botran, editor del segon llibre, va comentar que una de les finalitats de l’obra era aplegar textos dispersos que resumeixen el pensament de l’autora. També va destacar que Serra «va valorar molt les institucions catalanes abans que l’estat centralista borbònic les eliminés i que va reivindicar la realitat territorial dels Països Catalans».
Joaquim Nadal, president de la revista Recerques, també va subratllar que «en l’arquitectura de l’obra de Serra hi ha una voluntat de presentar-nos l’entramat institucional d’abans del 1714 per dins». També va celebrar la publicació d’aquests dos llibres com una manera de «tornar a posar al fil de la historiografia catalana una figura de primeríssima fila».
Blanca Serra i Puig, filòloga i germana d’Eva Serra, es va mostrar molt satisfeta per la publicació dels llibres i va explicar que molta de la gent que hi participa formava part del cercle d’amistats de la família. També va constatar que els llibres són una molt bona opció per a acostar-se a l’obra de la historiadora, perquè inclouen «textos molt diversos que tenen sentit per ells mateixos, i no requereixen un ordre de lectura concret».
La historiadora va morir el 3 de juliol de 2018 a Barcelona. Nascuda l’any 1942, era doctora en història per la Universitat de Barcelona i s’havia especialitzat en història agrària de Catalunya i en història de les institucions catalanes dels segles XVI i XVII. Era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2002. |
