L’antropòloga va explicar com la pandèmia ha afectat les persones cuidadores i les maneres de cuidar: «És un tema d’importància social que ens ha ultrapassat». Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, cuidar significa «tenir cura (d’algú o d’alguna cosa)». La ponent va assegurar que aquest concepte presenta diferents interrogants: «Tenim realment el dret a ser cuidats?». La conferenciant va declarar que la COVID-19 ha mostrat que actualment no es disposa dels recursos suficients per a garantir-lo.
Les treballadores familiars no van ser considerades treballadores essencials durant el primer confinament. Comas va recollir declaracions de treballadores anònimes del sector: «Passem inadvertides, però som imprescindibles» i «va ser horrorós, hi havia poques mesures de protecció». La seva feina implica el contacte íntim i poden ser agents de contagi, però es van sentir abandonades.
Una altra crisi que ha causat la pandèmia és la dels serveis residencials. La conferenciant també va replegar declaracions de directores de residències: «He viscut una guerra sense mitjans i m’he sentit jutjada com una assassina». Les directores asseguren que han tingut dificultats per a aconseguir material de protecció, un gran nombre de baixes laborals, manca d’informació i protocols contradictoris, i ha crescut entre les treballadores un fort sentiment d’injustícia per falta de reconeixement.
Catalunya és la comunitat autònoma que gaudeix de més residències, amb 1.157, i supera amb escreix la Comunitat de Madrid, que en té 449. Malgrat això, la ponent va afirmar que segueix havent-hi llargues llistes d’espera als centres catalans, algunes de les quals arriben fins als cinc anys: «Quan les persones arriben a les residències, necessiten més dependència». Així mateix, Comas va denunciar la precarietat laboral que hi ha en aquests centres, en què el 80 % de les treballadores estan en les categories més baixes del grup de cotitzacions.
La situació ha estat crítica per al sector, mentre que la necessitat de cura ha sigut la mateixa o, fins i tot, superior que abans. L’antropòloga va manifestar que els poders públics són conscients de la seva essencialitat: «No podem fer una vaga perquè no podem deixar de cuidar».
Per finalitzar la jornada, la ponent va concloure que la COVID-19 ha evidenciat la necessitat dels treballs de cura i del fet que cal replantejar els valors com a societat: «És contradictori alegrar-nos de viure més anys i alhora relegar la gent gran perquè no encaixa amb el nostre model de vida». |
