Cada any, els riscos naturals són responsables de la mort de milers de persones i d’incomptables pèrdues econòmiques. Corominas va analitzar els efectes del canvi global en la freqüència i la intensitat d’aquests perills: «M’agrada parlar més de canvi global que de canvi climàtic, perquè el clima no és l’únic que canvia». El medi natural és un conjunt de sistemes físics, químics i biològics que interactuen. El resultat és un paisatge determinat, que ha anat evolucionant al llarg de la història: «Els processos naturals han passat i continuaran passant; els hem de tractar com a tal».
Quan un d’aquests processos coincideix amb els humans, l’anomenem perill, ja que entre les seves conseqüències s’hi troba la vida humana. Segons el ponent, la tendència d’aquests episodis és creixent: «Ara, moltes més persones són prop de les zones que considerem perilloses».
El risc resulta de la interacció entre el perill, l’element exposat i la vulnerabilitat d’aquest darrer. Hi ha diferents maneres per a avaluar aquesta funció, com elaborar registres d’episodis que hagin passat durant els darrers anys per examinar la relació entre la freqüència i la magnitud: «Això ho està fent l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb uns mapes de prevenció de riscos geològics en els quals intenta identificar els punts on pot haver-hi riscos».
La gran pregunta és: què podem fer davant d’aquests perills? Corominas va destacar que alguns no es poden anticipar: «No tots els perills es poden evitar o ni tan sols controlar». L’única manera d’evitar el risc és reduint l’exposició, ja que, per molt que ens protegim mitjançant sistemes de retenció, a vegades no serveixen. El conferenciant va posar d’exemple la catàstrofe de Biescas (1996), que va causar vuitanta-set víctimes mortals: «De la quarantena de dics construïts, només en van quedar tres».
Si no ens podem protegir, una altra opció és fer sistemes de predicció per a estimar la possibilitat que es produeixi un episodi en un lloc determinat. Es poden establir sistemes d’alerta a llarg termini, curt termini o, fins i tot, en temps real, però no són perfectes: «Com amb les PCR, podem tenir falsos negatius».
Per acabar la conferència, Corominas va exposar les eines legislatives que hi ha per a gestionar el territori i combatre els riscos: «Per exemple, hi ha una llei que determina la prohibició d’edificar i urbanitzar en zones inundables». Tot i això, també hi ha traves en l’aplicació d’aquestes lleis: «Hi ha el concepte de risc greu, però ningú no l’ha definit». Per tant, aquestes eines estan exposades a nombroses interpretacions. |
