Aquestes personalitats perseverants van tenir una influència clau en l’establiment d’acadèmies (patronae scientiarum) o van ser científiques pioneres que van fer contribucions importants al progrés de la ciència. En ambdós casos, les seves històries aporten testimonis únics sobre les institucions científiques del seu temps i les barreres sistèmiques a les quals s’enfrontaven les dones científiques.
Conceptualitzades com una sèrie transversal de tretze retrats biogràfics, les contribucions se centren especialment en el paper de cada personalitat en les acadèmies europees o amb la relació que hi van tenir, i procuren garantir un equilibri tant geogràfic com disciplinari.
Els coeditors del volum són Ute Frevert (codirector de l’Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà), Ernst Osterkamp (president de l’Acadèmia Alemanya per a la Llengua i la Poesia) i Günter Stock (antic president d’ALLEA). En el pròleg, subratllen els mites que aquest llibre desafia: «Es podria tenir fàcilment la impressió […] que darrere dels èxits científics i acadèmics dels membres masculins d’aquestes acadèmies —la pertinença va ser reservada exclusivament als homes durant diversos segles— hi havia en tots els casos una patrona scientiarum: una dona, orientant conceptualment els membres i els seus programes de recerca. Tot i això, no són, en realitat, simples mites fundacionals formulats sobre la base dels interessos i desitjos del nostre temps, i que concedeixen a aquestes reines i emperadrius un interès substancialment més gran en les acadèmies i una participació més elevada en el seu programa científic del que, de fet, mai no hi van tenir?»
El llibre ha estat redactat per diferents autors, com ara Eberhard Knobloch, Barbara Stollberg-Rilinger, Eva Haettner Aurelius, Jan Kusber, Paolo Sommella, Pat Thane, Hanna Krajewska, Doris A. Corradini, Katja Geiger, Brigitte Mazohl, Ramon Pinyol, Patricia Faasse, Eoin Mac Cárthaigh, Minna Silver i Eleanor Dodson. Ramon Pinyol ha escrit un dels capítols del llibre, dedicat a Caterina Albert: «La primera acadèmica catalana: Caterina Albert (1869-1966)».
Les contribucions s’han escrit en la llengua materna dels autors i s’han traduït a l’anglès quan ha calgut. El llibre és el tercer volum de la col·lecció de l’ALLEA titulada «Discourses on Intellectual Europe», que inclou dos volums addicionals: The boundaries of Europe i The role of music in European integration, tots dos publicats en accés obert.
Podeu obtenir més informació sobre com adquirir el llibre aquí.
El pròleg està disponible aquí.
Quant a l’ALLEA
L’ALLEA és la federació europea d’acadèmies de ciències i humanitats que representa més de cinquanta acadèmies de més de quaranta països d’Europa. Des de la seva fundació el 1994, l’ALLEA parla en nom dels seus membres en els escenaris europeu i internacional, promou la ciència com a bé públic global i facilita la col·laboració científica a través de les fronteres i les disciplines. Juntament amb les seves acadèmies membres, l’ALLEA treballa per millorar les condicions per a la investigació, proporcionant el millor assessorament científic independent i interdisciplinari i enfortint el paper de la ciència a la societat. En fer-ho, canalitza l’excel·lència intel·lectual i l’experiència de les acadèmies europees en benefici de la comunitat investigadora, els responsables de la presa de decisions i el públic general. |
