El president va acabar el seu discurs d’obertura afirmant: «És reconfortant veure que la nostra problemàtica —en aquest cas, la problemàtica associada al procés de sobirania— no ens l’expliquem a nosaltres mateixos, sinó que a través d’aquest llibre pot ser coneguda per tot el món. El món no és aliè al que passa a Catalunya.»
Després va ser el torn del periodista Vicent Partal, director de Vilaweb i membre de l’IEC, que va presentar els tres autors que participarien en la presentació del llibre: Clara Ponsatí, Albert Carreras i Carles Boix. Partal va destacar: «Els fets de l’U d’Octubre, la proclamació d’independència i l’aplicació de l’article 155 han provocat un interès enorme pel cas dels catalans arreu del món i, en particular, arreu d’Europa. Els mitjans en segueixen parlant, ja que la situació és molt viva i en reclama l’atenció. Però normalment la literatura periodística es queda molt a la voreta, en un primer pla, i per a entendre bé aquest tipus de situacions cal un treball acadèmic i un treball de divulgació que intentin arribar al gran públic. Aquest és l’enfocament del llibre editat per Clara Ponsatí.»
Partal va remarcar que el fet que sigui un llibre de divulgació no rebaixa de cap manera la intenció intel·lectual i el rigor acadèmic dels autors que hi han participat: «Ens ofereix una panoràmica, gràcies a veus diverses, ben documentades. És un llibre de butxaca, pensat per al gran públic, que no renuncia a la qualitat ni al rigor.»
Després va ser el torn de Clara Ponsatí, editora del llibre i eurodiputada, qui va agrair calorosament a l’IEC l’organització de l’acte i va voler fer esment del fet que era el primer acte en què participava com a membre corresponent d’aquesta institució. Ponsatí també va aprofitar l’ocasió per a «demanar als membres de l’Institut que es plantegin com es pot corregir la manca de paritat dins la institució». I va posar l’exemple de la Royal Society of Edinburgh, que ha arribat a normes de cooptació diferents per tal d’incorporar membres femenines.
Parlant del llibre The Case of the Catalans, Ponsatí va explicar que la gestació del llibre va començar fa molt de temps. «Es tracta d’un llibre pensat molt abans dels fets de l’U d’Octubre. Va començar quan vam veure que la independència de Catalunya era un projecte que entrava a l’agenda política i que estaria a les agendes de la política internacional. No és un llibre que expliqui el que ha passat recentment, ja que es va acabar abans que jo m’incorporés com a consellera al Govern de la Generalitat, sinó que explica per què els catalans volem ser independents.»
Ponsatí va remarcar el fet que el llibre sigui «un petit manual sobre Catalunya, adreçat a desinformats que tenen interès a saber per què els catalans volem ser independents». És un llibre per a «un públic desinformat però que també pot ser útil en el moment present per als catalans. En el moment polític que estem vivint, molt enfangat, en què hi ha grans discussions però poques aportacions sobre el com de la independència, està bé parar-se i reflexionar sobre el perquè. Si no el tenim clar, difícilment desllorigarem el com».
Així mateix, la consellera va explicar l’obra a grans trets: «hi ha capítols que revisen l’estructura constitucional i el fracàs del règim del 1978, un capítol que repassa en l’àmbit històric d’on venim i fins on hem arribat, un capítol sobre el règim de descentralització i autonomies, un capítol sobre com la demanada d’independència sorgida del moviment popular ha entrat a les agendes electorals, un capítol sobre els costos i beneficis econòmics de la independència i un capítol en què es revisen les nocions del dret d’autodeterminació des del punt de vista del dret internacional i del dret constitucional comparat i la seva validesa actual».
Albert Carreras, professor d’història de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’IEC, va començar la seva intervenció explicant que «un dels elements més valuosos d’aquesta experiència és el fet que hi hagi un conjunt variat d’especialistes de les diferents matèries en les quals acadèmicament es pot estructurar el que ens ha passat, que ens ha obligat a fer un esforç de lectura creuada molt intens. Darrere d’aquests textos breus, ja que l’esperit ha estat de fer un llibre de butxaca, amb un preu que no fos una barrera per a difondre’l, hi ha un esforç d’arribar a una visió de consens des de l’ànima independentista del perquè hem arribat a aquesta situació, passant d’un independentisme marginal a un independentisme amb ambició majoritària».
Carreras també va incidir en la part que ell va entomar, la del capítol històric, «en què vam posar com a punt final la Constitució del 1978». «Hi havia un altre bloc important que era el desplegament de la Constitució, amb les seves limitacions, i cada cop més amb els conflictes que s’anaven resolent amb un tancament constitucional que va portar al conjunt de recursos i frustracions que van donar lloc a la redacció d’un nou estatut d’autonomia, que va passar per tots els processos d’aprovació dins el Parlament de Catalunya i que, després, va ser portat al Congrés dels Diputats, on va ser dolorosament retallat. Tot i així, va ser portat a referèndum, va guanyar i finalment va ser sancionat pel rei. Tot el procés que va seguir l’esperit i la lletra de la Constitució va ser completament sabotejat no només pel Partit Popular, sinó també per maniobres polítiques que van aspirar a bloquejar completament les esperances d’un marc constitucional més ampli, fent-lo una cotilla cada cop més estreta, que tractava d’impedir que les aspiracions de més sobirania per part catalana es poguessin satisfer.»
Per la seva banda, Carles Boix, professor de ciències polítiques a la Universitat de Princeton i membre de l’IEC, va incidir en el fet que «el llibre s’ha fet pensant en l’U d’Octubre. Si recordem on érem cadascú de nosaltres aquell dia, veiem que l’U d’Octubre té moltes dimensions, es pot llegir des de moltes perspectives. La lliçó que ens ha motivat a fer aquest llibre és que l’U d’Octubre, vist des de l’estranger, va ser un moment pedagògic. Aquell dia va fer que l’interès internacional es concentrés en els catalans». I va remarcar que la intenció de l’obra és «estendre aquest moment pedagògic i que s’entengui millor què va passar».
Boix va entrar a fons en el capítol que va gestar, el de dret internacional i d’autodeterminació. «El capítol té tres parts, que pretenen explicar aquests conceptes al lector i també articular aquesta explicació en relació amb el cas català: una anàlisi dels fonaments i de l’evolució en el dret internacional del principi d’autodeterminació, si no està prohibit sota quines condicions es pot justificar i el problema de l’ampliació interna de la Unió Europea.»
Vicent Partal va ser l’encarregat de gestionar el torn de preguntes dels assistents, que va tancar l’acte. |
