El dimecres 10 de març va tenir lloc, de manera virtual, la taula rodona «L’ús de la llengua catalana entre infants, adolescents i joves en contextos no escolars», organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Aquesta taula rodona tancava el cicle sobre el model lingüístic de l’educació obligatòria a Catalunya, que es va iniciar el desembre del 2020. El cicle consistia en quatre taules, que tenien com a idea central fer dialogar diferents agents socials sobre el model educatiu de Catalunya, la capacitat d’adaptació dels seus agents davant dels canvis i les noves demandes socials, així com el rol d’altres entitats de formació. En aquesta darrera taula es van tractar qüestions relacionades amb l’ús social del català en el consum cultural i en les xarxes socials relacionades amb la infància i la joventut. Va obrir l’acte Alexandra Monné, membre de la junta de la SOCS, que va presentar els ponents d’aquesta conferència: Arnau Rius, historiador, publicista, professor de formació professional i secundària i fundador del Canal Malaia (plataforma digital amb contingut en català); Ernest Rusinés, llicenciat en filologia catalana, cap d’assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i director del portal lingüístic ÉsAdir, i Ivan Solivellas, lingüista i membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua, que és graduat en llengua i literatura catalanes, màster en formació del professorat, màster en humanitats i divulgador en diferents mitjans, com l’Ara Balears o Núvol. Cada ponent va exposar les necessitats i propostes de l’ús del català en contextos escolars a Catalunya, amb una primera valoració de diagnòstic de la situació: quines necessitats es detecten en la promoció de l’ús del català entre infants, adolescents i joves?, i com es valora el rol del sistema educatiu? Ivan Solivellas va iniciar la seva intervenció amb una pregunta: què ofereix la llengua catalana als joves avui dia? I la resposta va ser dolenta: «Tenim una sèrie de mancances. Si mirem els continguts audiovisuals, les plataformes audiovisuals ens ofereixen una panoràmica en què el català té una presència mínima o pràcticament nul·la.» Solivellas va centrar-se en el camp del cinema, en què, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2018, l’oferta del cinema en català era del 2,7 %, molt lluny del 25 % que estableix la llei del cinema. D’altra banda, el lingüista va incidir en el fet que la llengua dels joves a les zones urbanes de Catalunya és el castellà, «a secundària el català no arriba a un 15 % de presència» i va apostar per l’escola com a eina essencial per a garantir o la substitució lingüística o la normalització lingüística». Arnau Rius, per la seva banda, va parlar sobre les necessitats en la promoció del català entre el segment més jove de la població: «el que necessitem és més exposició al català per part d’aquests joves». I de quina manera es pot fer? Segons Rius, una bona manera és «potenciar els referents catalanoparlants a les xarxes per tal que, almenys virtualment, hi hagi partit». Va exposar el cas de Canal Malaia i va voler posar sobre la taula el fet que «el problema del sistema educatiu ve d’un problema més gran, que és un problema de país, que és que no es té consciència de com de rovellats estan tots els mecanismes d’exposició al català». Ernest Rusinés va incidir en el fet que és essencial, per tal de potenciar el català entre infants, adolescents i joves, que hi hagi una oferta molt potent d’oci i audiovisuals. «Això és una oportunitat de generar continguts.» Rusinés també va voler fer èmfasi en la importància de potenciar les versions doblades en cinema o audiovisuals i tenir molt present que, per tal d’atraure infants i sobretot adolescents i joves, «el català no s’ha de veure com una llengua formal ni tampoc institucional. Els joves busquen allò incorrecte, transgressor. Hem de tenir present què els agrada i què no». En una segona ronda es va parlar de quines iniciatives caldria emprendre per a fomentar l’ús del català entre infants, adolescents i joves. Després va ser el torn de les preguntes que havien arribat pel xat i van tancar la jornada les intervencions de diversos membres de la SOCS, entre els quals hi havia el seu president, Miquel Àngel Pradilla.

Tweet

---

La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar el dijous 11 de març una nova sessió virtual del cicle Dijous de ciència 2021. Elisabeth Lipiatou, membre de la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologia de la Comissió Europea (CE) amb vint-i-cinc anys d’experiència en les polítiques de Brussel·les, va oferir la conferència «Com podem ser més europeus en ciència».

Europa ja és una destinació líder per a molts investigadors de tot el món. Tot i això, encara té un gran potencial que li ha de permetre anar més enllà i ajudar la ciència a resoldre els reptes europeus i mundials. La crisi sanitària actual ha ressaltat la importància que Europa actuï unitàriament i la necessitat d’utilitzar la ciència com a fonament per a la presa de decisions.  Després de subratllar que vivim un moment de «canvis accelerats i gran complexitat» i que «en plena pandèmia assistim a una gran transformació digital» marcada per «l’omnipresència de la intel·ligència artificial, la demanda de més seguretat i confiança i la necessitat d’adoptar tecnologies netes i sostenibles», Elisabeth Lipiatou va pronosticar que, «si es basa en els valors europeus, aquesta revolució serà un èxit i permetrà afrontar els reptes socials, millorar la nostra competitivitat, crear nous llocs de feina, augmentar la qualitat dels serveis públics i mantenir la prosperitat a llarg termini». Va afegir que l’altre gran repte per a Europa és el canvi climàtic: el desglaç del planeta, l’augment de les temperatures, l’evolució de les pluges…, són alguns exemples que indiquen la urgència de fer esforços contra aquests fenòmens. Lipiatou va advertir que «cap estat ni cap nació no poden afrontar aquesta situació sols: cal treballar conjuntament». Va subratllar que la ciència té un llenguatge universal i és essencial que treballi en xarxa per a compartir coneixements.  L’acte va comptar amb la participació d’Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia, i de Jaume Miranda, tresorer de la Secció.

Tweet

---

El dimarts 16 de març es van complir deu anys de la mort del dramaturg Jordi Teixidor (Barcelona, 1939-2011). Per commemorar-ho, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i la Secció de Teatre de l’Ateneu Barcelonès van organitzar el simposi Jordi Teixidor i el teatre contemporani, una jornada coordinada per Ramon Aran i Francesc Foguet.

Teixidor és conegut sobretot com a autor de la peça teatral El retaule del flautista (1970). Tanmateix, la seva obra és molt més àmplia i diversa, i així es va evidenciar durant el simposi. La primera part va incloure conferències de Gerard Vàzquez, Jordi Coca, Eva Saumell, Aïda Ayats, Isabel Marcillas i Antoni Nadal. Gerard Vàzquez va fer una evocació molt personal dels seus records amb Teixidor. Va explicar com van treballar plegats i va destacar la seva generositat i la «seva facilitat per a escriure diàlegs, gràcies al seu domini del llenguatge». També va lamentar que Teixidor no tingués el reconeixement que mereixia, un fet al qual també es va referir Jordi Coca, que va afirmar: «Teixidor estava bandejat dels grans escenaris i de les grans plataformes televisives. Malgrat la seva coherència ideològica, els premis i les edicions de les seves obres, no deixa de sorprendre que Teixidor es trobi predicant en el desert i no aconsegueixi projectar la seva obra més enllà d’un cercle d’iniciats.» Eva Saumell va analitzar el paper de la dona en el teatre de Teixidor, una figura «que viu sota el jou d’una societat androcèntrica en què l’opressió i l’explotació universal i secular estan a l’ordre del dia». La conferenciant va subratllar que els personatges femenins, de diferents classes i generacions, «mostren les opressions i violències que les envoltaven pel sol fet de ser dones». A la segona sessió del simposi van intervenir Aïda Ayats, que va oferir la conferència «Una crítica dialèctica per a una obra dialèctica: Jordi Teixidor vist per Xavier Fàbregas». Isabel Marcillas va parlar de la presència de l’autor al País Valencià, mentre que Antoni Nadal va referir-se a la recepció de l’obra del dramaturg a les Illes Balears. El simposi es va tancar amb una taula rodona amb Pepa Arenós, Conxa Sagarra, Andreu Martín, Àlex Broch i Feliu Formosa.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es va sumar al Dia Internacional de les Matemàtiques (14 de març), amb diverses propostes virtuals. D’una banda, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC, va organitzar el dissabte 13 de març una jornada per a posar de manifest com les matemàtiques contribueixen a fer un món millor en la societat actual. El mateix dia, la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, entitat integrada a l’IEC, va participar en dues activitats més vinculades a les matemàtiques: el DITMAE i el DiMatLleida 2021.

Jornada SCM Matemàtiques per a un món millor El programa de la jornada que organitzava la SCM va incloure ponències sobre aplicacions tan diverses i interessants com la codificació de la informació, la predicció de fets extrems com els terratrèmols, les mesures de poder en les votacions i les matemàtiques per a la comprensió del cervell. A continuació, es va fer una taula rodona en la qual van participar ponents d’arreu dels Països Catalans i que es va centrar en el lema d’aquest any: «Matemàtiques per a un món millor». L’obertura de la jornada va comptar amb la intervenció del president de l’Institut, Joandomènec Ros.    DITMAE i DiMatLleida 2021, també el 13 de març El Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques a l’Alt Empordà (DITMAE) és una activitat per a estudiants de batxillerat que es realitza a Figueres i és oberta als centres d’ensenyament de l’Alt Empordà i les comarques properes, així com a centres de la Catalunya del Nord. Aquest any se’n celebrava la desena edició. El Dissabte de les Matemàtiques de les Terres de Lleida (DiMatLleida) és una activitat que va començar fa dos anys a Lleida i que intenta apropar les matemàtiques als alumnes de batxillerat de les terres de Lleida. Totes dues activitats es van fer conjuntament en format virtual el dissabte 13 de març. El programa va incloure dues xerrades, amb el taller corresponent per a l’alumnat, i una activitat de formació per al professorat en el camp de les matemàtiques, que era reconeguda pels departaments d’ensenyament de l’Alt Empordà i el Segrià, respectivament. L’organització de les jornades va ser a càrrec de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, entitat integrada a l’IEC; la Universitat Autònoma de Barcelona; l’Institut d’Estudis Ilerdencs; la Diputació de Lleida; el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament de Figueres.

Tweet

---

En la Prova Cangur de Matemàtiques 2021, que es va celebrar el dijous 18 de març, els alumnes, des de cinquè de primària fins a segon de batxillerat i cicles formatius, es van enfrontar a reptes de matemàtiques plantejats de manera innovadora.

La Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, coordinava la prova en els territoris de parla catalana i representava Catalunya com a entitat nacional entre els països que formen part de l’associació internacional Kangourou sans Frontières, impulsora d’aquesta activitat. La Prova Cangur 2021 va comptar a Catalunya amb 906 centres docents inscrits: 470 de primària; 596 de primer, segon i tercer d’ESO, i 527 de quart d’ESO i batxillerat. A causa de la situació excepcional que vivim per la pandèmia, aquest any no es van poder reunir alumnes de diferents centres en seus universitàries o centres cívics, així que tots els centres van fer la prova en les seves aules i la van plantejar com un concurs o com una activitat didàctica. En total, aproximadament cent mil alumnes van participar en aquesta edició. En la prova es proposaven trenta reptes matemàtics de resposta tancada per als alumnes de secundària i vint-i-quatre per als alumnes del cicle superior de primària, plantejats com a problemes creatius i imaginatius. En la Prova Cangur del 2020 hi havia 135 000 estudiants catalans inscrits. Com que no es va poder celebrar, molts centres van emprar els enunciats de la Cangur per a tasques didàctiques telemàtiques. La comissió Cangur, a més, va crear el TeleCangur, un web perquè els estudiants es posin a prova i coneguin ràpidament el seu grau d’encert. Un any després de la seva creació, el TeleCangur ha tingut més de tres-centes mil visites. Pel que fa a l’edició del 2019, hi van participar més de 125 000 estudiants de tot Catalunya, des de cinquè de primària fins a segon de batxillerat i cicles formatius.

Tweet

---

El divendres 12 de març, Carmel Mòdol, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya, va explicar el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026 en una presentació telemàtica organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’acte va començar amb la intervenció de Jordi Sala, president de la ICEA, que va subratllar que «l’alimentació és un tema que està a totes les agendes del món» i que Catalunya està treballant per articular un nou sistema alimentari, més sostenible.  Mòdol va destacar que el PEAC «és una feina per al futur del país i de la seva gent, perquè l’alimentació és una peça cabdal de la vida ciutadana». Va explicar que aquest document respon a la necessitat d’una política alimentària de país, que culminarà en el Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya: «El Pla es fa per a aplicar-lo; defineix una sèrie de prioritats. Ara el nou executiu haurà de fer el Pacte Nacional, que indicarà quines accions ha d’entomar el Govern, amb quins pressupostos i la part que ha d’assumir la ciutadania. Hi ha d’haver un compromís de la societat per a assolir els objectius que es marquin.» El ponent va subratllar que Catalunya «té uns recursos d’una gran potència». «Tenim la sort d’estar en una part del món amb una certa estabilitat, climàticament és zona temperada, amb 135 paisatges diferents, que han configurat les nostres activitats productives alimentàries i nutricionals», va afirmar. Va afegir que aquesta riquesa «no és en cap altra part del món en una superfície tan petita». En aquest context, la indústria alimentària és la que està més ben distribuïda al territori i «els ambaixadors de tot això són els professionals de la cuina, que pot contribuir al prestigi del conjunt del sistema». Mòdol va detallar que «cal articular un sistema alimentari integral, sostenible, arrelat al territori i basat en la seva diversitat i en aliments accessibles i de qualitat». Va assegurar que «la concreció de l’estratègia d’un nou model alimentari ens portarà a ser un país d’excel·lència alimentària, reconegut a escala internacional». El Pla es pot consultar a la web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Tweet

---

La Societat Catalana de Biologia (SCB) és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que té per objectiu fomentar la difusió de la biologia entre científics i també a la societat en general. Un públic indispensable són els estudiants de secundària, els futurs adults i científics de la nostra societat.  Davant l’emergència de la COVID-19 i amb l’objectiu de donar a conèixer l’origen d’aquesta pandèmia, les seccions de Virologia, Biologia i Societat, Ensenyament i Ecologia de la SCB van organitzar l’activitat Conservar la biodiversitat és la millor mascareta contra les pandèmies. Explica-ho!, inclosa en la Setmana de la Ciència 2020 i adreçada a estudiants de secundària. Aquesta activitat va servir per a acostar els conceptes de biodiversitat, zoonosi i pandèmia a les aules, mostrant una perspectiva molt diferent sobre la pandèmia actual i contribuint a millorar la comprensió de l’emergència de la COVID-19 i de tantes altres malalties infeccioses.  Al llarg de l’activitat, els alumnes es van poder implicar activament en la difusió dels conceptes treballats a l’aula mitjançant l’elaboració de vídeos divulgatius. Es tracta, doncs, de vídeos creats íntegrament per alumnes de secundària i destinats a difondre la relació entre biodiversitat i pandèmia. El fet que involucrin adolescents per transmetre un missatge tan clar i rellevant fa que aquests vídeos adquireixin un caràcter menys formal i que tinguin la capacitat d’arribar més als joves, però alhora també a un públic general. D’altra banda, el missatge que transmeten també referma el paper i la rellevància de les societats científiques i d’organitzacions que treballen actualment en l’estudi i la preservació de la biodiversitat. Dels quinze vídeos participants, tres van ser guardonats el passat 19 de març en un acte telemàtic en què Montserrat Coromines, presidenta de la SCB, va fer entrega dels diplomes i els premis respectius. Entre els premiats hi ha alumnes de quart d’ESO de l’Institut Canigó d’Almacelles i de l’Institut Joan Coromines de Pineda de Mar. Tots els premiats consideren que el treball a l’aula i l’elaboració dels vídeos els ha servit per a estudiar la relació directa entre la preservació de la biodiversitat i l’origen de les pandèmies, una realitat que prèviament no coneixien. Els joves divulgadors asseguren que els seus vídeos són una forma original, divertida i pedagògica de transmetre aquest missatge a la societat, i confien que serveixin per a aconseguir que tots incorporem noves rutines per a reduir la petjada ecològica i dur una vida més sostenible.  Enmig de la situació de pandèmia actual, activitats divulgatives com aquesta són encara més necessàries per a entendre una de les causes de l’aparició de malalties com la COVID-19 i intentar actuar per tal d’evitar futures pandèmies. Trobareu més informació sobre els vídeos premiats aquí.

Tweet

---

El dilluns 22 de març va tenir lloc en format virtual l’acte en memòria de l’economista i polític Ignasi Farreres i Bochaca, organitzat per la Societat Catalana d’Economia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES).

Farreres, soci de la Societat Catalana d’Economia (SCE), era un economista que va combinar la seva feina en diferents càrrecs a La Caixa amb l’activitat política al si d’Unió Democràtica de Catalunya. Va obrir l’acte Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, que va destacar que Farreres va excel·lir en la professió d’economista i en va ressaltar les idees progressistes en l’àmbit polític. Ros va donar la paraula a Eduard Arruga, president de la SCE, que va fer una presentació de com s’esdevindria l’acte, a través d’un recorregut per l’Ignasi Farreres des dels diversos àmbits de la seva vida: personal, professional, polític, econòmic i de govern, social i religiós, i familiar. Primer, va intervenir Conxita Ginestà, de la Pobla de Segur, que repassà la primera etapa de la vida de Farreres, la més personal.  Tot seguit, Joan Maria Solà (secretari del CEES), Isidre Fainé i Anton Gasol (vicepresident del CEES) van parlar sobre el vessant més professional de Farreres. Gasol va incidir en el fet que «la pèrdua de Farreres és una pèrdua de capital social d’aquest país» i va repassar els atributs que caracteritzaren la seva vida: intel·ligència, esforç, principis, iniciativa, compromís, coherència, acció, generositat i bondat. Després, va ser el torn del repàs de l’àmbit polític, que fou a càrrec de Josep Antoni Duran i Lleida, que va afirmar que no pot destriar «l’Ignasi home de partit de l’Ignasi amic; no puc parlar del polític si no parlo a la vegada de la persona. Tenia una forta preocupació social, preocupat per la persona i la societat en la qual s’encaixa aquesta persona. Era un home senzill que vivia en coherència amb aquesta senzillesa. Era un home obert sempre al diàleg».  També des del punt de vista polític, Antoni Castells va afegir que «era un home d’àmplies fronteres, era una persona polièdrica, preocupada pels afers polítics, però també socials i religiosos». Jordi Casas va dibuixar-lo com un home amb unes conviccions «molt fermes, demòcrata cristià a l’estil alemany, amb una generositat i una obsessió per la justícia social que impressionava. La persona ha estat sempre la gran preocupació d’Ignasi Farreres». I va afegir que el seu altruisme estava per damunt de tot. L’expresident Jordi Pujol va confessar tenir un gran record de Farreres, tant com a persona com com a polític i conseller. En va destacar que «en tots aquests aspectes va posar de manifest competència, sensibilitat i humanitat, però també caràcter i fidelitat a les seves conviccions; tot això viscut amb equilibri i serenitat». Després es va projectar un vídeo amb imatges de Farreres al llarg de la seva vida i va ser el torn de parlar-ne des de l’àmbit econòmic i de govern, amb Josep Maria Àlvarez com a primer ponent, que va afirmar que «la història de les competències de l’autogovern de Catalunya, sobretot des del vessant que té a veure amb les relacions laborals, no s’entendria sense l’empremta d’en Farreres». Per la seva banda, Joan Coscubiela va reconèixer que «a hores d’ara és evident que cadascú de nosaltres va conèixer un Ignasi Farreres diferent» i en va destacar la capacitat per a establir vincles emocionals, humans i polítics amb persones molt diverses. Josep González va confessar que sempre el recordarà «per la seva vitalitat, per la seva passió, per l’humanisme, pel seu compromís social, per la seva senzillesa i per la seva gran capacitat de treball». Tot seguit, Eduard Arruga va llegir un text d’Alfredo Pastor, professor de la Universitat Ramon Llull, que parlava sobre la seva relació amb Ignasi Farreres, tot recordant-lo com un «organitzador incansable, sempre disposat a ajudar, sempre mogut per l’afany de servir una bona causa». Josep Sánchez i Llibre va cloure l’àmbit econòmic i de govern confirmant la idea que Farreres ha estat «un referent polític indiscutible de governar pensant en la persona com a centre de l’acció política. Ha estat sempre un demòcrata cristià». En l’àmbit social i religiós, Maria José Pujol va confessar que «l’Ignasi Ferreres conseller sabia que el món és més divertit si parles amb la gent. Sabia que no hi ha res més valuós que trobar un company i ell en va trobar molts. Sempre estava disposat a donar i a ajudar». Armand Puig va parlar de Farreres com «una persona compromesa en tots els sentits de la vida, des d’una base sòlida i ferma com és la base cristiana» i va remarcar-ne tres punts: el seu gran sentit social, la sensibilitat social i la proposta de futur que fa després de la seva etapa com a conseller. Pel que fa a l’àmbit familiar, van intervenir en l’acte el fill petit, Àlex Farreres, que va fer un resum dels antecedents familiars i de la vida del seu pare, i Víctor Farreres, el fill gran, que va recordar que «sempre ens va transmetre uns valors ètics molt clars, el que era just, la necessitat de dialogar, etc. A vegades, ens podia semblar un defensor de les causes perdudes, però si els seus referents morals li marcaven un camí, difícilment en sortia». Finalment es va projectar un vídeo de les seves intervencions al CEES i la cloenda de l’acte va ser a càrrec de Lluís Alegre, president del CEES, que va destacar que havia estat un acte complet, fet amb sentiment, amb la il·lusió de donar reconeixement a la tasca «de l’amic Ignasi». I va voler recordar Farreres amb agraïment «per seguir el seu exemple de lideratge ferm».

Tweet

---

La Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar el dilluns 22 de març la conferència virtual «La malaltia de la sanitat catalana i els seus problemes de finançament i governança», a càrrec de Guillem López-Casasnovas, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.

Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques, va ser l’encarregat de presentar l’acte i va subratllar la importància del tema que es plantejava: «És urgent que en parlem: quin tipus de sanitat volem o podem tenir a casa nostra, i quines són les seves problemàtiques bàsiques». Guillem López-Casasnovas va afirmar que «quan ens referim a la sanitat, hem de parlar de sostenibilitat financera, però també de solvència, és a dir, de la capacitat del sistema per a afrontar els reptes que van sorgint, tant tecnològics com socials». El conferenciant va fer servir dades recents per a evidenciar que el sistema català està infrafinançat: «El pressupost per al 2020 va ser de 9.850 milions, mentre que la despesa real del 2019 va ser de 10.500 milions, i amb els estralls de la COVID, el càlcul final per al 2020 va ser de 12.300 milions. Per tant, la xifra que aporta l’Estat és una burla per al Parlament.»  Per a López-Casasnovas, el futur requereix més recursos, capacitat tributària pròpia i sobirania fiscal. Però la millora del finançament com a condició necessària no és suficient per a refer el model sanitari català. Així, va indicar que «s’hauran d’aplicar noves mesures de governança: la priorització vinculada a l’avaluació econòmica i social explícita ha d’estar a l’horitzó. Els estralls de la pandèmia només ho han posat de manifest obertament».

Tweet

---

Arreu d’Europa hi ha força emplaçaments que recorden on es van produir importants desenvolupaments o esdeveniments de caràcter científic. No obstant això, pocs s’identifiquen amb la química. En aquest context, la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha decidit reconèixer aquells emplaçaments històrics representatius de la química en el territori de parla catalana mitjançant la col·locació d’una placa que reflectirà, així, la seva rellevància en l’àmbit de la química.

Enguany es presenta la primera edició d’aquest reconeixement, que es convocarà anualment dins del Cartell de premis i borses d’estudi de l’IEC. La convocatòria del reconeixement serà anual i es distingirà un sol emplaçament en cada convocatòria.  Aquest reconeixement pretén: — Identificar, difondre i distingir emplaçaments (edificis, laboratoris, universitats, indústries, institucions, ciutats, explotacions, manufactures…) del nostre país on s’hagin produït desenvolupaments o esdeveniments importants en l’àmbit de la química.  — Reforçar en els químics d’avui en dia el seu sentiment de pertinença al territori i recordar-los que, pel que fa a la història de la química, la comunicació entre persones ha estat essencial per a fer circular, compartir i forjar idees i projectes. — Aportar al públic en general un cert coneixement de com la química forma part del nostre patrimoni cultural, de la història del país i de com ha incidit en el desenvolupament de la nostra societat. Des del passat 15 de març, la convocatòria de candidatures per a aquest reconeixement està oberta i el termini de presentació és el 15 d’abril de 2021. Trobareu més informació i us hi podeu inscriure aquí. Les bases de la convocatòria les trobareu en aquest enllaç.

Tweet

---