Teixidor és conegut sobretot com a autor de la peça teatral El retaule del flautista (1970). Tanmateix, la seva obra és molt més àmplia i diversa, i així es va evidenciar durant el simposi.
La primera part va incloure conferències de Gerard Vàzquez, Jordi Coca, Eva Saumell, Aïda Ayats, Isabel Marcillas i Antoni Nadal.
Gerard Vàzquez va fer una evocació molt personal dels seus records amb Teixidor. Va explicar com van treballar plegats i va destacar la seva generositat i la «seva facilitat per a escriure diàlegs, gràcies al seu domini del llenguatge». També va lamentar que Teixidor no tingués el reconeixement que mereixia, un fet al qual també es va referir Jordi Coca, que va afirmar: «Teixidor estava bandejat dels grans escenaris i de les grans plataformes televisives. Malgrat la seva coherència ideològica, els premis i les edicions de les seves obres, no deixa de sorprendre que Teixidor es trobi predicant en el desert i no aconsegueixi projectar la seva obra més enllà d’un cercle d’iniciats.»
Eva Saumell va analitzar el paper de la dona en el teatre de Teixidor, una figura «que viu sota el jou d’una societat androcèntrica en què l’opressió i l’explotació universal i secular estan a l’ordre del dia». La conferenciant va subratllar que els personatges femenins, de diferents classes i generacions, «mostren les opressions i violències que les envoltaven pel sol fet de ser dones».
A la segona sessió del simposi van intervenir Aïda Ayats, que va oferir la conferència «Una crítica dialèctica per a una obra dialèctica: Jordi Teixidor vist per Xavier Fàbregas». Isabel Marcillas va parlar de la presència de l’autor al País Valencià, mentre que Antoni Nadal va referir-se a la recepció de l’obra del dramaturg a les Illes Balears.
El simposi es va tancar amb una taula rodona amb Pepa Arenós, Conxa Sagarra, Andreu Martín, Àlex Broch i Feliu Formosa. |
