Aquesta taula rodona tancava el cicle sobre el model lingüístic de l’educació obligatòria a Catalunya, que es va iniciar el desembre del 2020. El cicle consistia en quatre taules, que tenien com a idea central fer dialogar diferents agents socials sobre el model educatiu de Catalunya, la capacitat d’adaptació dels seus agents davant dels canvis i les noves demandes socials, així com el rol d’altres entitats de formació.
En aquesta darrera taula es van tractar qüestions relacionades amb l’ús social del català en el consum cultural i en les xarxes socials relacionades amb la infància i la joventut.
Va obrir l’acte Alexandra Monné, membre de la junta de la SOCS, que va presentar els ponents d’aquesta conferència: Arnau Rius, historiador, publicista, professor de formació professional i secundària i fundador del Canal Malaia (plataforma digital amb contingut en català); Ernest Rusinés, llicenciat en filologia catalana, cap d’assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i director del portal lingüístic ÉsAdir, i Ivan Solivellas, lingüista i membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua, que és graduat en llengua i literatura catalanes, màster en formació del professorat, màster en humanitats i divulgador en diferents mitjans, com l’Ara Balears o Núvol.
Cada ponent va exposar les necessitats i propostes de l’ús del català en contextos escolars a Catalunya, amb una primera valoració de diagnòstic de la situació: quines necessitats es detecten en la promoció de l’ús del català entre infants, adolescents i joves?, i com es valora el rol del sistema educatiu?
Ivan Solivellas va iniciar la seva intervenció amb una pregunta: què ofereix la llengua catalana als joves avui dia? I la resposta va ser dolenta: «Tenim una sèrie de mancances. Si mirem els continguts audiovisuals, les plataformes audiovisuals ens ofereixen una panoràmica en què el català té una presència mínima o pràcticament nul·la.» Solivellas va centrar-se en el camp del cinema, en què, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2018, l’oferta del cinema en català era del 2,7 %, molt lluny del 25 % que estableix la llei del cinema.
D’altra banda, el lingüista va incidir en el fet que la llengua dels joves a les zones urbanes de Catalunya és el castellà, «a secundària el català no arriba a un 15 % de presència» i va apostar per l’escola com a eina essencial per a garantir o la substitució lingüística o la normalització lingüística».
Arnau Rius, per la seva banda, va parlar sobre les necessitats en la promoció del català entre el segment més jove de la població: «el que necessitem és més exposició al català per part d’aquests joves». I de quina manera es pot fer? Segons Rius, una bona manera és «potenciar els referents catalanoparlants a les xarxes per tal que, almenys virtualment, hi hagi partit».
Va exposar el cas de Canal Malaia i va voler posar sobre la taula el fet que «el problema del sistema educatiu ve d’un problema més gran, que és un problema de país, que és que no es té consciència de com de rovellats estan tots els mecanismes d’exposició al català».
Ernest Rusinés va incidir en el fet que és essencial, per tal de potenciar el català entre infants, adolescents i joves, que hi hagi una oferta molt potent d’oci i audiovisuals. «Això és una oportunitat de generar continguts.»
Rusinés també va voler fer èmfasi en la importància de potenciar les versions doblades en cinema o audiovisuals i tenir molt present que, per tal d’atraure infants i sobretot adolescents i joves, «el català no s’ha de veure com una llengua formal ni tampoc institucional. Els joves busquen allò incorrecte, transgressor. Hem de tenir present què els agrada i què no».
En una segona ronda es va parlar de quines iniciatives caldria emprendre per a fomentar l’ús del català entre infants, adolescents i joves.
Després va ser el torn de les preguntes que havien arribat pel xat i van tancar la jornada les intervencions de diversos membres de la SOCS, entre els quals hi havia el seu president, Miquel Àngel Pradilla. |
