El text l’ha editat Lleonard Muntaner (Mallorca, 2021). Quina ha estat el paper de la SHA?
A Mallorca s’ha creat una comissió cívica entorn dels cinc-cents anys de les Germanies, amb voluntat d’organitzar actes commemoratius. La professora Eulàlia Duran ens ha cedit la seva conferència i publicar-la en català vol ser un homenatge a la historiadora, que ha estat qui ha fet una contribució més important a l’estudi de les Germanies. També vol ser un llibre de difusió popular: és breu (té seixanta pàgines) i econòmic (es pot adquirir per deu euros). L’edició de l’obra forma part d’aquest moviment commemoratiu, que ja ha generat moltes adhesions. El passat 7 de febrer, el dia que feia exactament cinc-cents anys que havia començat la revolta, es va llegir un manifest a tots els pobles de l’illa, a la mateixa hora. Un fet així, la commemoració d’un esdeveniment històric a tot arreu i a la mateixa hora, no havia passat mai. De cara a finals d’aquest any es prepara un congrés per a debatre i reflexionar sobre aquest episodi històric, un dels més rellevants de la història de Mallorca.
La Guerra de les Germanies van ser una rebel·lió de pagesos i menestrals bàsicament, que es va produir sobretot a València i Mallorca, també al Principat (molt més local i amb menys força) durant el segle XVI. Què va portar a aquestes revoltes i què buscaven els seus protagonistes?
Va ser una mobilització de dos sectors socials i econòmics que se sentien desatesos pel poder polític de l’època. Concretament a Mallorca, els pagesos i els menestrals pensaven que tenien massa càrregues fiscals i no participaven gairebé gens en el govern de l’illa. S’organitzaren per mirar de rectificar la situació. Volen ser tinguts en compte a les institucions i que les càrregues fiscals siguin més equitatives, fent pagar els grans propietaris de la terra d’acord amb els seus béns patrimonials. Els revoltats es pensaven que l’autoritat del rei els acabaria fent costat perquè tenien la convicció que la seva causa era justa. Finalment, però, el monarca va fer costat als sectors dominants i va combatre els pagesos i els menestrals, que van ser durament reprimits.
Les represàlies van ser molt dures.
Sí. Amb ajusticiaments, empresonaments i amb sancions econòmiques molt bàrbares. Per exemple, jo soc d’un poble que avui té 2.500 habitants, això vol dir que al segle XVI en tenia molts menys, i hi va haver setanta sancionats econòmicament. Recordem que el líder de la Germania mallorquina, Joanot Colom, va ser decapitat. El seu cap va ser col·locat dins una gàbia de ferro a la porta pintada de la ciutat de Mallorca, i va estar exposat uns dos-cents cinquanta anys. La repressió havia de ser exemplificadora. Es tractava de sobreactuar perquè la població revoltada quedés escalivada pels segles dels segles. Els menestrals i els pagesos varen empobrir-se de mala manera. L’Estat cada vegada va ser més autoritari. Es van desactivar de manera progressiva els organismes de representació que havien anat funcionant en l’època medieval.
Quins eren els seus models a seguir a Europa?
A altres indrets europeus, més o menys coetàniament, hi ha moviments antisenyorials, que alguns historiadors consideren preburgesos, que d’alguna manera ja anuncien el que serien les revolucions burgeses posteriors.
Ernest Belenguer, membre de la SHA, diu a la semblança que fa de l’autora al llibre que el tractament de les Germanies que va fer la professora Duran aportava una novetat molt important: tractar aquestes revoltes en el seu conjunt en tots els territoris on es van produir. Continua sent un enfocament innovador avui?
Sabem que no hi ha gaires obres sobre els Països Catalans que integrin els diferents territoris. Sovint, fins i tot, en els llibres d’història dels Països Catalans els textos s’articulen com a monografies territorials autònomes encara que formin part del mateix volum. Crec, per això, que l’enfocament dels Països Catalans és un mèrit de l’obra de la professora Duran. Cal tenir en compte també que la revolta mallorquina es va inspirar en la valenciana, que va ser la primera. Sabem que ambdues Germanies estaven en contacte. Era raonable un estudi de conjunt. |
