Europa ja és una destinació líder per a molts investigadors de tot el món. Tot i això, encara té un gran potencial que li ha de permetre anar més enllà i ajudar la ciència a resoldre els reptes europeus i mundials. La crisi sanitària actual ha ressaltat la importància que Europa actuï unitàriament i la necessitat d’utilitzar la ciència com a fonament per a la presa de decisions.
Després de subratllar que vivim un moment de «canvis accelerats i gran complexitat» i que «en plena pandèmia assistim a una gran transformació digital» marcada per «l’omnipresència de la intel·ligència artificial, la demanda de més seguretat i confiança i la necessitat d’adoptar tecnologies netes i sostenibles», Elisabeth Lipiatou va pronosticar que, «si es basa en els valors europeus, aquesta revolució serà un èxit i permetrà afrontar els reptes socials, millorar la nostra competitivitat, crear nous llocs de feina, augmentar la qualitat dels serveis públics i mantenir la prosperitat a llarg termini».
Va afegir que l’altre gran repte per a Europa és el canvi climàtic: el desglaç del planeta, l’augment de les temperatures, l’evolució de les pluges…, són alguns exemples que indiquen la urgència de fer esforços contra aquests fenòmens.
Lipiatou va advertir que «cap estat ni cap nació no poden afrontar aquesta situació sols: cal treballar conjuntament». Va subratllar que la ciència té un llenguatge universal i és essencial que treballi en xarxa per a compartir coneixements.
L’acte va comptar amb la participació d’Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia, i de Jaume Miranda, tresorer de la Secció. |
