«És un motiu de satisfacció ser membre d’aquesta institució, carregada d’història, per tot el que representa per a la llengua, per a la ciència i, en particular, per a la medicina catalana». Així va començar Trilla, que va separar la presentació en tres apartats: la pandèmia i les vacunes, el procés de vacunació, i un possible futur.
El 12 de gener de 2020, dos mesos abans que l’Estat espanyol decretés el primer estat d’alarma, científics xinesos van publicar la seqüència de l’ARN del nou coronavirus i, des d’aleshores, científics d’arreu del món van dirigir els seus esforços cap a l’estudi del SARS-CoV-2. «Gràcies a aquesta resposta immediata de la comunitat científica es van poder estalviar uns mesos molt valuosos en el desenvolupament de noves vacunes», va reconèixer l’epidemiòleg. De fet, el primer assaig clínic d’una vacuna contra el SARS-CoV-2 va començar tot just nou setmanes més tard del descobriment de la seqüència, en el qual un grup de voluntaris va rebre una vacuna experimental denominada RNAm-1273, basada en la tecnologia de l’ARN missatger (ARNm), desenvolupada per la companyia biotecnològica Moderna i per l’Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses dels Estats Units d’Amèrica.
Els resultats dels assajos clínics en fase 3 d’aquesta vacuna, juntament amb la desenvolupada per BioNTech i la farmacèutica Pfizer, van demostrar l’eficàcia i la seguretat d’ambdues. Aquestes vacunes es basen en gens, i porten instruccions genètiques per tal que les cèl·lules de l’hoste fabriquin l’antigen. «Un avantatge d’aquestes vacunes és que les cèl·lules humanes només presenten proteïnes virals en la superfície cel·lular si han estat elles mateixes les que han produït aquestes proteïnes», va subratllar Trilla. «Un 99 % de les cèl·lules humanes que es troben amb l’ARNm de la vacuna l’introdueixen al seu interior i fabriquen proteïnes. El procés és, doncs, molt eficient.»
Les vacunes d’ARNm són simples productes químics sintetitzats en un tub o en un tanc industrial. Són, per tant, més fàcils de desenvolupar, però l’epidemiòleg va admetre que «mai no se n’havien fabricat en quantitats industrials com ara». Per tancar el primer bloc, Trilla va resumir que «les vacunes d’ARNm poden adreçar-se simultàniament a múltiples antígens, prevenir moltes malalties diferents al mateix temps, reduir el nombre de vacunacions i la càrrega de treball del sistema sanitari».
Una dita popular entre els professionals de la medicina preventiva va obrir la segona part del discurs: «Les vacunes no salven vides; el que salva vides és la vacunació». Ara per ara, quatre vacunes han estat aprovades per l’Agència Europea del Medicament. Tanmateix, segons l’epidemiòleg, «disposar de vacunes autoritzades no és suficient per assolir el control de la COVID-19. Es necessita que siguin produïdes a gran escala, que tinguin un preu assequible, que es reparteixin d’una manera equitativa i raonable arreu del món, i que siguin distribuïdes d’una manera ràpida i eficient en cada país». «Augmentar la producció de vacunes per satisfer aquesta demanda global és un repte monumental», va afegir, i és que el món necessita ara més dosis de vacunes contra la COVID-19 de les que s’han produït per a qualsevol altra vacuna en tota la història.
Respecte al procés de vacunació a Catalunya, Trilla el va qualificar d’«exitós», tot i algunes reticències inicials. Segons l’epidemiòleg, hi ha tres factors que expliquen els possibles dubtes de part de la població respecte a les vacunes contra la COVID-19: la velocitat a què han estat desenvolupades, «que és un reflex de l’enorme quantitat de fons destinats per governs, organitzacions sense ànim de lucre i la mateixa indústria farmacèutica»; el fet que no hi havia abans cap vacuna d’ARNm disponible, i l’aparició de les teories de la conspiració relacionades amb la mateixa malaltia.
«Les vacunes contra la COVID-19 són l’avenç més espectacular de la ciència i la medicina que s’ha produït en les darreres dècades. Han estat desenvolupades, provades i aprovades per a l’ús amb una rapidesa sense precedents», va insistir l’epidemiòleg, que va definir la COVID-19 com «el repte sanitari més important en la nostra història recent», a causa de la campanya de vacunació massiva adreçada a tot el planeta que comporta. Tal com va apuntar Trilla, en aquest context pandèmic és molt rellevant aconseguir que la norma social sigui favorable a la vacunació i crear un clima de confiança en les vacunes a través de missatges clars, transparència i gestionant bé les expectatives: «El valor social de les vacunes contra la COVID-19 és enorme, però, si les persones no es poden vacunar quan realment ho haurien de fer, aquest valor desapareix».
Per posar punt final al discurs, l’epidemiòleg va concloure que la ciència i la recerca biomèdica ens han apropat a donar resposta a la pregunta que més es fa la població: «Quan s’acabarà tot això?». «Això no és el final de la pandèmia, ni tan sols és el principi del final, però, probablement, és el final del principi», va respondre, tot parafrasejant Winston Churchill. |
