Per contextualitzar la temàtica de la xerrada, el ponent va exposar les tres missions clàssiques de les universitats: la docència i la formació (de professionals qualificats, ciutadans crítics o investigadors), la recerca científica (a través de publicacions de revistes científiques i tesis doctorals) i, per últim, la innovació, la transferència i el compromís social per a afrontar els reptes climàtics, la pobresa i la desigualtat o els desafiaments en el transport i la mobilitat.
A partir d’aquí, va presentar dos informes elaborats per l’ACUP. El primer, de l’any 2017, porta per títol Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya. L’objectiu global de l’estudi era, amb l’any 2015 com a objecte d’anàlisi, quantificar monetàriament l’impacte econòmic que el conjunt d’universitats públiques catalanes i la resta del sistema públic català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) generen sobre l’economia catalana. La investigació va estimar que l’impacte total del sistema universitari contribuïa amb un 1,4 % al producte interior brut (PIB) català, amb una facturació de 4.545 milions d’euros. Per cada 100 euros invertits en finançament públic, se’n retornaven 618 en facturació; per cada 100.000 euros invertits en el mateix sector, es creaven sis llocs de treball. Si se li suma l’estimació de l’impacte total del sistema públic d’R+D+I, s’arribava a una contribució de l’1,7 % al PIB i es creaven 60.313 llocs de treball.
«Cal complementar l’estudi basat en un enfocament “de demanda” amb un altre “d’oferta”, en el qual es pugui avaluar l’efecte de creixement de la productivitat associat a la millora del capital humà», va indicar Vilalta, que va afegir alguns factors principals en els quals es podria aprofundir en un futur estudi més complet. «Cal recordar que l’impacte de la formació universitària i la recerca va més enllà de la quantificació monetària i afecta dimensions socials, com la cultura, la salut, el medi ambient, la igualtat de gènere…»
El segon estudi que va sintetitzar va ser El valor social de les universitats públiques catalanes. Una aproximació quantitativa i qualitativa, elaborat l’any 2020. Aquest resumia els grups d’interès que comprèn l’activitat universitària: estudiants, empreses, comunitat local, alumni, personal docent i investigador, institucions de recerca, proveïdors i un llarg etcètera. I fixava que, per cada 100 euros de despesa universitària, hi havia un retorn estimat de 244 euros de valor social integrat.
«En el sistema universitari i de recerca pública ens hem de donar a conèixer a més gent», va apuntar el ponent per cloure la conferència. «Hem d’explicar millor què fem a través de dades que demostrin que l’activitat universitària té un impacte social molt rellevant.» Així mateix, va plantejar idees que considera que caldria desenvolupar en els pròxims anys, com ara avançar cap a sistemes de coneixement més oberts a la societat, alinear les estratègies universitàries i de recerca amb l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible o estandarditzar indicadors per a una recollida més sistemàtica de la informació. |
