Marta Prevosti (Barcelona, 1952), especialista en la topografia arqueològica i pionera en l’àmbit estatal en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana, és vicepresidenta de l’IEC des del 2019 i investigadora sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica des del 2005. També és membre de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR (Tabula Imperii Romani - Forma Orbis Romani) i del consell de redacció de diferents revistes científiques.
El president de la SHA, Ramon Pinyol, va donar la benvinguda als assistents i va dir que «la doctora Prevosti ha estat molt de temps vinculada a l’IEC a través de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, el butlletí de la qual va dirigir del 2009 al 2017, una revista científica avui molt ben indexada» i també va recordar que «presideix la Comissió de Publicacions de l’IEC».
Després va ser el torn de Marta Prevosti, que va encetar el discurs Subsistir o viure: economia d’especialització en la vinya a la Catalunya romana amb la lectura d’un fragment d’un text escrit el 2019 per Jordi Maluquer de Motes. En el text, el «gran especialista d’història econòmica i de demografia» explica que «les característiques del territori [català] han dificultat des de sempre la producció a gran escala d’aquells cereals —blat, arròs, blat de moro— que han estat la base alimentària dels éssers humans», mentre que «les condicions de sòl i clima són excel·lents per als conreus arbustius». La citació conclou amb una afirmació contundent: «Un sistema agrari pobre en aliments bàsics i ric en caldos i fruita és incompatible amb l’agricultura de subsistència.»
Prevosti es va preguntar si aquest plantejament era vàlid per al període romà. «Sembla que, ja en aquell període, es pot constatar aquesta realitat», va dir. «És prou conegut que a l’època romana l’àrea costanera de Catalunya, aleshores la costa nord-est de la Provincia Hispania Citerior Tarraconensis, va protagonitzar un desenvolupament agrícola basat en la viticultura i unes exportacions de vi de gran abast», va afegir.
La historiadora es va proposar «avaluar adequadament què va representar [la viticultura] dins del marc de la història econòmica de l’Imperi romà i dins de la història econòmica de Catalunya». Tot i que «no tenim xifres ni de la demografia, ni del volum de producció, ni de la balança comercial, ni del PIB, ni del PIB per capita», sí que existeixen xifres relatives. Prevosti va proposar «una aproximació basada en l’establiment de paràmetres plausibles per a una reconstrucció que ens apropi al creixement econòmic».
Entre les conclusions, Marta Prevosti va assenyalar que «les vil·les de les famílies riques van ser un motor fonamental de l’economia rural romana, entre la segona meitat del segle I aC i el segle III dC». Segons l’aproximació de Prevosti, «aquestes explotacions van dominar una densa xarxa de comerç d’ultramar, que va dinamitzar la vida econòmica de les ciutats». A més, «el sistema de la vil·la va tenir un rol crucial» i va arrossegar els establiments més modestos dins la seva dinàmica econòmica. «Es va convertir en una resposta econòmica regional dins la conjuntura de l’Imperi.» Seguidament, va reconèixer que «no sabem en quines proporcions això va poder significar una distribució relativament estesa de la renda».
Finalment, Marta Prevosti va dir que «ha estat una constant a Catalunya, per superar les condicions adverses de la seva agricultura de subsistència, que la població pagesa s’ha espavilat a produir vins per a l’exportació» i que «la necessitat de vendre uns productes per poder adquirir els que manquen ha impulsat a desenvolupar capacitats addicionals, a aprendre a dominar els mercats, a fer càlculs per obtenir els rendiments necessaris, a negociar amb gent forana, a navegar, a buscar llocs on comprar els aliments que no es produïen al país a preus favorables». I, per acabar, va concloure que «els romans van ser els primers a despertar aquesta manera de fer, i probablement ja van marcar una forma de reaccionar a les dificultats que s’ha mantingut en el temps».
L’acte va ser organitzat per la SHA de l’IEC. |
