Maria Corominas, vicepresidenta de l’IEC, va donar la benvinguda de la jornada. «La missió de l’IEC és establir la normativa de la llengua i estendre el coneixement des de la interdisciplinarietat i la transversalitat», va subratllar Corominas. Així mateix, va recalcar el compromís de l’IEC amb la llengua catalana mitjançant la trentena de declaracions en defensa de la llengua i els seus parlants que ha fet la institució des del 1978. Respecte a declaracions relacionades amb l’educació, la vicepresidenta va recordar la darrera emesa durant el passat mes d’abril arran de la sentència que imposa el 25 % de l’escolarització en castellà. «La catalanitat és un valor fundacional de l’IEC que, més de cent anys més tard, continua sent el valor central. Avui la definim com la història, la cultura i la llengua pròpies, com a arrels d’una societat culta i lliure», va reblar. «La jornada d’avui s’inscriu, també, en aquest marc».
Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va reconèixer la tasca de l’Institut «d’aplegar el coneixement amb la pràctica i de treballar per al país i la llengua, tot acollint el millor de la ciència i la cultura». Va insistir que la «reivindicació de la llengua catalana en l’Escola d’Estiu Rosa Sensat ha estat constant des dels inicis», i va admetre que no es pot responsabilitzar únicament l’escola de l’estat del català: «Sabem que l’escola no ho pot fer tot per revertir l’ús de la llengua, però sabem que pot fer més per assegurar el dret dels infants a conèixer, estimar i viure plenament en la llengua i cultura del país». La resta de la jornada va girar entorn d’aquesta temàtica.
«L’escola, el futur de la llengua i la igualtat d’oportunitats. Què hi tenen a dir els mestres?» fou el títol de la conferència central de la jornada, a càrrec de Carme Junyent, directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. La lingüista va manifestar que l’escola és un reflex d’allò que passa fora, però també un element dinamitzador perquè pot canviar coses. «Si es tracta de la llengua, no podem estar pendents del 25 %. No farem cas de les matemàtiques. S’ha de diferenciar i rumiar maneres de revitalitzar-la», va afirmar Junyent. D’altra banda, va destacar la importància de conèixer la diversitat lingüística del món per a donar eines a l’hora de reforçar el comportament: «L’única possibilitat que té el català de sobreviure és sumar amb la resta de llengües. És una oportunitat magnífica per vincular la situació de la nostra llengua a la de totes les amenaçades».
Després de la conferència, els assistents a la jornada es van dividir en tres grups de debat moderats per Xavier Besalú (membre del CONSESCAT), Vanessa Bretxa (Secretaria de Política Lingüística) i Juli Palou i Montserrat Fons (Grup Plural de la Universitat de Barcelona). Els moderadors van assegurar que els tres espais van coincidir en moltes de les propostes per a revertir el retrocés de l’ús del català aprofitant elements poderosos de canvi, com ara la pluralitat de llengües, les xarxes socials i el clima sociopolític. |
