Mor Xavier Rubert de Ventós, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
El passat 28 de gener va morir a Barcelona Xavier Rubert de Ventós, filòsof, professor i escriptor, que des del 2005 era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Tenia vuitanta-tres anys. Professor i assagista brillant, va escriure obres tan rellevants com Catalunya: de la identitat a la independència, Teoria de la sensibilitat i Dimonis íntims, entre d’altres.
|
Rubert de Ventós va néixer l’1 de setembre de 1939 a Barcelona. Era membre d’una família d’indians que es va enriquir durant el segle XIX a Puerto Rico. Quan el seu avi patern va decidir tornar a Catalunya, va comprar terrenys a l’Empordà, concretament a la zona d’Empúries. Aquest lloc va marcar molt la vida i l’obra de Xavier Rubert de Ventós.
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, on després es va doctorar en filosofia. Professor de filosofia en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1973 va exercir com a catedràtic d’estètica i composició a la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 1976 va ser membre fundador del Col·legi de Filosofia de Barcelona i el 1977 va impulsar la Càtedra Barcelona - Nova York de Llengua i Cultura Catalanes. Va ser professor visitant a les universitats de Berkeley i Harvard i també a les de Mèxic i Caracas.
Va ser diputat a les Corts espanyoles (1984-1986) i, posteriorment, eurodiputat (1986-1994). Autor de més d’una trentena de llibres, l’any 1969 va rebre el Premi Lletra d’Or de la Literatura Catalana; el 1973, el Premi Anagrama d’Assaig, i l’any 2011, el Premi Memorial Francesc Macià, entre d’altres.
La vetlla va tenir lloc el passat 29 de gener al tanatori de les Corts i la cerimònia es va celebrar en la intimitat familiar a Sant Martí d’Empúries. |
 
|
|
Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química, presenta un llibre de poemes a l’IEC
El passat 23 de gener, el professor Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química, va presentar una antologia bilingüe dels seus poemes Los hombres y las moléculas a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
L’acte, organitzat per la Societat Catalana de Química (SCQ), en col·laboració amb l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la Universitat de Barcelona, el va obrir el president de la SCQ, Gregori Ujaque. Seguidament, hi va haver les intervencions del professor Roald Hoffmann, de l’editora Luisa Pastor i dels professors Àngel Terrón i Santiago Álvarez, que van fer la lectura d’alguns dels poemes de l’autor. Hoffmann va rebre el Premi Nobel de Química l’any 1981 pels seus treballs en l’aplicació de les teories de la mecànica quàntica per a predir el curs de diverses reaccions químiques. |
|
|
La Societat Catalana de Biologia organitza la conferència Lliçons d’una pandèmia. On som ara en el coneixement del sistema immunitari?
La Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el 25 de gener la conferència Lliçons d’una pandèmia. On som ara en el coneixement del sistema immunitari?, a càrrec d’Annabel Valledor, professora agregada d’immunologia (Programa Serra Húnter), investigadora principal de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i membre de la Societat Catalana d’Immunologia.
|
La conferenciant va explicar que el sistema immunitari està format per tot un conjunt d’òrgans, cèl·lules i molècules, que, d’una manera coordinada, ens defensen contra les infeccions. A partir d’aquí va enumerar els agents que poden envair-nos i com el nostre sistema hi respon de maneres diferents. També va exposar la importància del bon funcionament del sistema perquè, un cop s’ha eliminat l’agent infecciós, es repari el teixit on s’ha lliurat la batalla. També va posar l’accent en la necessària regulació del sistema, que no pot quedar-se curta ni donar una resposta exagerada, ja que en ambdós casos podria provocar la mort del pacient.
Durant la conferència, es va posar en evidència que la pandèmia de COVID-19 ha fet valorar la importància de conèixer els mecanismes de regulació del sistema immunitari. La investigadora va apuntar que, després de la pandèmia, la societat és més conscient que una «tempesta de citocines» ens pot matar o que la immunitat va més enllà de la formació d’anticossos.
La conferència va ser organitzada per la Secció d’Ensenyament de la Societat Catalana de Biologia. |
|
|
Franscisco Miguel Gimeno Blay i Carles Casacuberta Vergés, nous membres de l’IEC
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va elegir el passat 21 de desembre Franscisco Miguel Gimeno Blay i Carles Casacuberta Vergés com a nous membres numeraris.
|
Gimeno Blay (Algímia d’Almonesir, Alt Palància, 1957) s’ha incorporat a la Secció Històrico-Arqueològica. Catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Universitat de València, ha pronunciat conferències i ha impartit lliçons en diverses universitats i institucions culturals espanyoles i europees.
Els seus interessos d’investigació s’han encaminat a l’edició de textos d’època medieval. Ha estudiat l’evolució de l’escriptura en aquesta etapa històrica, tant a la Corona d’Aragó com al conjunt de la península Ibèrica. També ha analitzat els llibres i les escriptures utilitzats en la transmissió de la literatura catalana abans de la impremta, i ha contribuït a definir l’espai de recerca identificat amb la història de la cultura escrita.
És el responsable acadèmic de la catalogació dels manuscrits medievals i renaixentistes de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i membre del Comitè Internacional de Paleografia Llatina. També codirigeix la col·lecció «Història», editada per Publicacions de la Universitat de València.
Casacuberta Vergés (Olot, 1961) s’ha incorporat a la Secció de Ciències i Tecnologia, amb l’especialitat de matemàtiques. És catedràtic de geometria i topologia a la Universitat de Barcelona (UB). Es va doctorar en matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser professor titular fins al 2001.
El seu camp de recerca principal és la topologia algebraica i també ha treballat en teoria de categories, àlgebra homològica i, més recentment, en ciència de dades. Col·labora en tres projectes europeus d’intel·ligència artificial. Ha dirigit sis tesis doctorals i ha estat coeditor de nou llibres de les seves especialitats i de divulgació. És membre del comitè editorial de la sèrie Universitext de Springer i de dues revistes de recerca.
Ha estat president de la Societat Catalana de Matemàtiques (2002-2006), degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB (2017-2021), director de l’Institut de Matemàtica de la UB (2010-2017), membre de l’equip de direcció del Centre de Recerca Matemàtica (2003-2010), president del Comitè de Solidaritat (2011-2016) i director de publicacions de la Societat Matemàtica Europea (1997-2002). |
|
|
Mor Ambler Moss, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
El 28 de desembre va morir Ambler Hodges Moss, advocat, diplomàtic i membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2008. Moss va morir als vuitanta-cinc anys a Baltimore (Estats Units), la ciutat on havia nascut. Va ser un actiu defensor dels drets de Catalunya i un apassionat de la cultura catalana.
|
Moss va arribar a Catalunya l’any 1962, en ple franquisme, i va exercir de vicecònsol dels Estats Units a Barcelona. Durant els quatre anys durant els quals va ostentar el càrrec, es va reunir amb alguns membres de l’oposició al franquisme i es va implicar activament en el reconeixement de la llengua i cultura catalanes. Aquesta experiència la va convertir en un llibre titulat (Quatre) Barres i estrelles, publicat per Símbol Editors.
Doctor en dret per la Universitat de Washington, durant els anys setanta va treballar en una consultoria a Brussel·les, on s’especialitzà en transaccions comercials internacionals i legislació anti trust. Entre el 1978 i el 1982 va ser ambaixador dels Estats Units a Panamà, designat pel president Jimmy Carter. Va negociar la devolució del canal de Panamà amb el president Omar Torrijos.
Sempre va mantenir el vincle amb Catalunya i es va implicar en el Procés. El novembre del 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals. El gener del 2021, fou una de les cinquanta personalitats que va signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural, a favor de l’amnistia dels presos polítics catalans i del dret d’autodeterminació. L’any 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i també era membre del jurat del Premi Internacional Catalunya. |
|
|
En el Ple del mes de gener, la presidenta Teresa Cabré va felicitar tres dones membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
D’una banda, va felicitar Montserrat Aguadé i Porres, membre emèrita de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, ja que el 23 de gener l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al mèrit científic per la seva trajectòria científica, la seva dedicació acadèmica i el seu compromís social. De l’altra, va felicitar Trinitat Pradell Cara i Rosa M. Poch Claret, membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, perquè el 25 de gener van rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
|
|
|
|
Notícies
* Josep Maria Salrach explica en el Ple com va datar el document més antic proper al català parlat
*
Nora Ventosa i Joaquim Bruna, coordinadors dels Dijous de ciència i tecnologia, reivindiquen, coincidint amb l’inici del cicle, la importància de la bona divulgació
*
L’IEC publica una nova edició del Diccionari històric de periodistes catalans
* Pere Macias: «El període negre a Rodalies ha començat a canviar»
* El professor Francesc Xavier Pi-Sunyer, la Fundació Esplai i Zyrcular Foods, premiats pel Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans
* La Societat Catalana de Filosofia inicia la celebració dels seus cent anys d’història amb una taula rodona a l’IEC
* Mor Xavier Rubert de Ventós, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
* Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química, presenta un llibre de poemes a l’IEC
* La Societat Catalana de Biologia organitza la conferència Lliçons d’una pandèmia. On som ara en el coneixement del sistema immunitari?
* Franscisco Miguel Gimeno Blay i Carles Casacuberta Vergés, nous membres de l’IEC
* Mor Ambler Moss, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
* En el Ple del mes de gener, la presidenta Teresa Cabré va felicitar tres dones membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
|
|
|
|
