El subtítol d’aquesta edició del cicle posa l’accent en la transferència de coneixement a la societat. No es té prou en compte aquesta fase de la recerca?
N. V.: Tots estem d’acord en el fet que la recerca és fonamental per a generar benestar en la societat, això no es qüestiona; però crec que hem de saber explicar-nos millor a la societat. Aquest va ser el plantejament que vam fer a l’hora de triar els conferenciants del cicle: hem programat científics que fan recerca de molt alta qualitat i que tenen molt clar que el seu objectiu és obtenir resultats que representin un benefici per a la gent. També hem inclòs dues persones que contribueixen a aquesta transferència: el divulgador Jaume Vilalta, creador del programa Quèquicom de TV3, i Sara Secall, que treballa en l’àmbit de la inversió tecnològica, impulsant recerques que poden tenir aplicació en el mercat.
J. B.: Hem de tenir present, però, que aquests resultats més tangibles poden arribar a molt llarg termini o que, fins i tot, una investigació no aconsegueixi els objectius desitjats. Jo soc matemàtic i les aplicacions en aquest camp poden trobar-se al cap de quaranta, cinquanta o cent anys. Malgrat això, cal explicar a la societat la utilitat de la ciència.
N. V.: Sí, i independentment del temps que passi entre la generació del coneixement i la seva aplicació.
A quin públic va dirigit el cicle de conferències?
J. B.: El que ens interessa és arribar a una audiència tan àmplia com sigui possible: estudiants de batxillerat, professors, gent interessada en l’àmbit científic. Si al final venen companys nostres de la universitat o dels centres de recerca, tot queda en l’àmbit acadèmic, i volem anar més enllà. Cal crear ponts entre el món acadèmic i la societat.
Com es poden crear aquests ponts, des del món acadèmic?
J. B.: Cal aconseguir una bona divulgació: és més difícil fer una conferència per a un públic general que explicar la teva recerca als teus companys. Cal treballar en aquest sentit, i aquí no tenim gaire tradició a l’hora de divulgar la ciència. A Anglaterra, quan fas una tesi doctoral estàs obligat a fer un esforç per explicar-la a no especialistes.
N. V.: La comunitat científica, fins fa poc, era una mica tancada. Per exemple, els químics orgànics amb els químics analítics no es comunicaven. Això està canviant molt, hem millorat molt: hi ha molta més interdisciplinarietat. La gent veu els científics amb certa distància, i sí que tenim unes particularitats, però formem part de la societat, com qualsevol altre col·lectiu professional. De vegades quedem una mica aïllats, i això no pot ser.
La pandèmia ha despertat un gran interès per la ciència vinculada a la salut. Més enllà d’aquest tema, tan important, quines altres qüestions creieu que poden interessar més la societat?
N. V.: Sempre hi ha temes que es posen de moda. Ara el tema estrella és la intel·ligència artificial.
J. B.: Sí, penseu en el ChatGPT, per exemple, aquesta eina que pot crear textos i de la qual tothom parla.
N. V.: També crec que està agafant volada de nou el tema de l’astronomia.
J. B.: Sí, precisament tenim un conferenciant al cicle que ens parlarà de l’àmbit del New Space i de nanosatèl·lits, l’Ignasi Ribas.
Heu citat el ChatGPT, què en penseu, vosaltres, que sou professors, d’aquesta aplicació?
J. B.: Cal anar amb compte: jo li he preguntat coses de matemàtiques i em contesta disbarats. Suposo que ho aniran millorant i les universitats hauran de replantejar-se algunes coses; potser d’aquí a deu anys seran molt diferents: canviarà la metodologia d’ensenyament. Aquesta eina fomenta la docència invertida: un alumne es prepara un tema i l’explica al professor. De fet, tinc companys que ja l’apliquen, amb molt d’èxit. Per mi és un avenç.
N. V.: Jo faig poques classes, però també ho veig com un avenç. Abans hi havia molta avidesa per la informació, perquè costava trobar-la, ara és al revés, hi ha una allau, cal saber destriar-la. També crec que aquest tipus d’eines evidencien més qui fa una bona tasca com a professor i qui no.
Per finalitzar, quin seria el vostre argument més fort per a aconseguir que la gent perdi la por a la ciència?
N. V.: Sense ciència no tindríem res: ni ordinadors, ni fàrmacs, ni Internet, ni telescopis, ni mòbils..., res. Jo crec que això la gent ja ho veu. El que no veuen és que la ciència és un procés costós, llarg, ple de fracassos. També crec que la creació de coneixement és millorable: els científics hauríem de sotmetre’ns a més avaluacions de la nostra feina. El sistema espanyol avalua els projectes quan els presentem, però no després. S’hauria de fer un seguiment, com es fa als Estats Units. Això no vol dir que les investigacions hagin d’arribar a un resultat concret, es tracta de fer una recerca ben feta i d’explicar-la més i millor.
J. B.: És veritat que no hi ha gaire tradició de fiscalitzar els resultats, però això està començant a canviar. També hem de tenir en compte el que dèiem abans, que alguns resultats arriben molt temps després d’haver iniciat una investigació. Tot el tema de la criptografia, per exemple, està basat en matemàtiques de fa cinquanta anys.
N. V.: Sí, no es tracta de buscar l’aplicació, el producte, sinó de buscar i compartir una bona metodologia. El que uneix tots els científics és la curiositat, no sempre hi ha una finalitat utilitària en la investigació.
J. B.: En el meu àmbit, per exemple, hi ha també una motivació de recerca de la bellesa del pensament matemàtic.
Acabem l’entrevista amb aquesta apel·lació a la curiositat i a la bellesa. El cicle de conferències que han coordinat aquests dos científics es pot seguir a l’IEC, presencialment, i en línia per mitjà del canal de YouTube de l’IEC.
Programa.
Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA , inaugura el cicle
El 26 de gener, Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA, va impartir la conferència «Present i futur de l’ALBA» a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La conferència, en la qual Biscari va explicar com funciona i quines utilitats té aquesta gran infraestructura pública, va inaugurar la quarta edició del cicle Dijous de ciència i tecnologia.
La científica va iniciar la conferència descrivint què fa un sincrotró: «Els nostres ulls estan acostumats a la part visible de l’espectre electromagnètic: el que veiem és el resultat de la interacció entre les freqüències de llum visible i la matèria. El sincrotró el que fa és ampliar aquest espectre: podem veure més freqüències i obtenir informació molt valuosa, com la composició química o magnètica d’un cos. Com ho fem? La llum del sincrotró la produeixen electrons accelerats: aquests electrons giren en una circumferència de 300 metres a un milió de voltes per segon. El que fem per estudiar un material és posar-lo en un dels nostres laboratoris on arriba la llum que produïm. Recollim les dades i les analitzem. Actualment tenim deu línies operant i n’hi ha dues més que s’obriran aquest any i dues més en construcció.»
Biscari també va exposar amb exemples la utilitat que té aquesta infraestructura per a la nostra societat: «Hem fet, des del 2012, més de 2.400 experiments, una part molt important sobre salut. Tenim línies, per exemple, que analitzen les proteïnes, una recerca que utilitzen molt les farmacèutiques. Tenim també una línia d’investigació sobre la covid: podem veure una cèl·lula a una resolució de 300 nanòmetres sense tallar-la. També col·laborem amb l’Hospital Sant Joan de Déu en un estudi de malalties minoritàries, per a les quals és difícil fer assajos clínics. Al sincrotró podem veure quins fàrmacs interaccionen amb les cèl·lules i quins no, així les farmacèutiques s’estalvien molt de temps.»
Altres línies d’investigació en marxa al sincrotró són, per exemple, com millorar l’agricultura en països amb problemes per a abastir la població d’aliments o com fabricar bateries més sostenibles, que no es basin només en el liti, un material molt limitat. Un altre projecte destacat és la col·laboració amb l’Agència Espacial Europea per a l’enviament d’un satèl·lit a l’espai l’any 2034. D’aquesta manera, apunta Biscari, «l’ALBA participa en un projecte de ciència que no busca una aplicació a curt termini, sinó ampliar el coneixement que tenim sobre l’origen de l’Univers i sobre els forats negres».
La conferenciant també va explicar que aquests experiments els fan els mateixos científics de la infraestructura, que són 240 persones. També fan ús de les seves instal·lacions usuaris públics, que hi accedeixen per convocatòries competitives. Finalment, també hi ha alguns usuaris privats que recorren a l’ALBA per a millorar la seva producció científica. |
