El passat 28 de gener va morir a Barcelona Xavier Rubert de Ventós, filòsof, professor i escriptor, que des del 2005 era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Tenia vuitanta-tres anys. Professor i assagista brillant, va escriure obres tan rellevants com Catalunya: de la identitat a la independència, Teoria de la sensibilitat i Dimonis íntims, entre d’altres.
|
Rubert de Ventós va néixer l’1 de setembre de 1939 a Barcelona. Era membre d’una família d’indians que es va enriquir durant el segle XIX a Puerto Rico. Quan el seu avi patern va decidir tornar a Catalunya, va comprar terrenys a l’Empordà, concretament a la zona d’Empúries. Aquest lloc va marcar molt la vida i l’obra de Xavier Rubert de Ventós.
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, on després es va doctorar en filosofia. Professor de filosofia en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1973 va exercir com a catedràtic d’estètica i composició a la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 1976 va ser membre fundador del Col·legi de Filosofia de Barcelona i el 1977 va impulsar la Càtedra Barcelona - Nova York de Llengua i Cultura Catalanes. Va ser professor visitant a les universitats de Berkeley i Harvard i també a les de Mèxic i Caracas.
Va ser diputat a les Corts espanyoles (1984-1986) i, posteriorment, eurodiputat (1986-1994). Autor de més d’una trentena de llibres, l’any 1969 va rebre el Premi Lletra d’Or de la Literatura Catalana; el 1973, el Premi Anagrama d’Assaig, i l’any 2011, el Premi Memorial Francesc Macià, entre d’altres.
La vetlla va tenir lloc el passat 29 de gener al tanatori de les Corts i la cerimònia es va celebrar en la intimitat familiar a Sant Martí d’Empúries. |
 
|
