L’any 1904, Joaquim Miret i Sans (1858-1919), historiador i actiu membre de l’Institut, va descobrir diversos documents de gran valor a l’església de l’extinta col·legiata de Santa Maria d’Organyà a l’Alt Urgell. Miret hi va descobrir les Homilies d’Organyà ―que es considera el text literari i religiós més antic en català― i diversos pergamins, entre ells, els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
Aquest document va ser escrit per un sotsdiaca, Ramon de Cabó, que treballava per als senyors de Caboet, i el contingut fa referència a les infraccions comeses per uns vassalls als quals s’acusa d’haver transgredit els drets feudals.
Miret va donar a conèixer els Greuges a la comunitat científica l’any 1908 per mitjà de la publicació Revue Hispanique. Atès que aquests memoràndums no eren textos oficials i, per tant, no estaven signats ni datats, Miret va considerar que els Greuges havien estat escrits entre el 1080 i el 1095. La recerca de Salrach, publicada fa dos anys, estableix una data molt més precisa: novembre del 1105.
Salrach va fer aquesta descoberta una mica per casualitat. Com va explicar en el Ple, li van encarregar participar en un volum sobre l’origen de la llengua catalana, que es publicarà aviat (Le catalan médiéval). Va traduir al català modern els Greuges i va revisar el testament sacramental de Guitard publicat el 2006-2008 pel mossèn Benigne Marquès. Així, va poder establir que Guitard va testar a primers de novembre de 1105 i que va morir el 9 de març de 1106. La conclusió era òbvia: el senyor de Caboet va dictar els Greuges entre la primera setmana de novembre del 1105 i la segona setmana de març de 1106. La hipòtesi de Josep Maria Salrach és que el document més antic proper al català parlat que es coneix va ser dictat el mes de novembre del 1105.
El membre de l’IEC també va explicar que en els segles IX i X hi havia una hibridació de llengües entre el llatí i el català. En aquest període, els topònims i les paraules en català van començar a aparèixer en els documents escrits. A partir del 1100, el català predomina sobre el llatí, com és el cas dels Greuges, on els mots en català representen el 75 % del text. |
