L’acte, que va comptar també amb la intervenció de Jaume Guillament, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va servir per a recordar que la SCF és la més antiga de les societats afiliades a aquesta secció, impulsada per Ramon Turró i Pere Màrtir Bordoy. Els participants també van constatar que la SCF els ha donat l’oportunitat de debatre en fòrums com els Col·loquis de Vic, una trobada anual entre professionals de les humanitats i altres especialitats entorn d’un tema concret. Per als expresidents de la SCF, es tracta d’una de les eines que té l’entitat per a la transmissió intergeneracional de coneixement. Durant les intervencions, també es va posar de manifest que l’entitat treballa amb la mateixa il·lusió i sobrietat de sempre i que una de les coses que la fa més valuosa és la relació d’amistat que uneix els seus membres.
El primer president de la SCF va ser el canonge Josep M. Llovera. La primera junta, presidida pel canonge Llovera i amb Pere Màrtir Bordoy de secretari i Pere Coromines de tresorer, la formaren Jaume Serra i Húnter, Lluís Carreras, Jordi Dwelshauvers, Alexandre Galí, Josep M. Capdevila, Pere Capdevila, Tomàs Carreras i Artau, i Ramon Turró, com a delegat de l’Institut. Es nomenà Bartomeu Xiberta membre honorari. A més de la publicació de l’anuari, aquella primera junta es proposà com a objectiu la redacció d’un vocabulari filosòfic català a partir dels materials que ja havien recollit Jaume Serra i Húnter i Tomàs Carreras i Artau.
La mort de Ramon Turró durant la dictadura de Primo de Rivera va ser l’impediment principal per a reprendre les activitats d’aquesta societat. Per iniciativa de diverses persones, encapçalades per Eusebi Colomer i Pous, la SCF es reconstruí el 10 de juliol de 1980. |
