Era membre emèrit de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC

La matinada d’avui, dilluns 25 d’octubre, ha mort l’enginyer i historiador Santiago Riera i Tuèbols, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a l’edat de vuitanta-sis anys. Va néixer a Barcelona l’any 1935 i l’any 2002 va ingressar a l’IEC com a membre de la Secció Històrico-Arqueològica. Doctor en enginyeria (1973) i llicenciat en història contemporània (1981), va ser professor titular al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, on feia classes d’història de la ciència. Abans havia exercit com a professor de termodinàmica i fisicoquímica a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials.  També va ser autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985, Premi Lluís Sayé 1983), Narcís Monturiol: una vida apassionant, una obra apassionada (1986), Dels velers als vapors (1993), Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), Origen i evolució de l’univers. Breu història de la cosmologia (1997), Quan el vapor movia els trens. La fabricació de locomotores per la Maquinista Terrestre y Marítima (1998) i Ciència, romanticisme i utopia (2001), La història de l’àtom. Ciència, política, societat i cultura, 1900-1952 (2005). L’any 1986 va organitzar una gran exposició sobre la figura de Narcís Monturiol.  Va ser guardonat amb la Medalla de la Ciutat de Barcelona per la seva tasca de recuperació del patrimoni industrial del país. També va ser president de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1979-1983). La vetlla es fa al tanatori de les Corts, a partir de les sis de la tarda d’avui. El funeral tindrà lloc a l’oratori de les Corts demà, dimarts 26 d’octubre, a les tres de la tarda.

Tweet

---

Dimecres 17 de novembre la Societat Catalana de Biologia va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’IEC la sessió inaugural del curs 2021-2022. La lliçó inaugural va ser a càrrec de M. Ángela Nieto, investigadora de l’Institut de Neurociències (CSIC-UMH) d’Alacant, sota el títol Activació aberrant de gens embrionaris en malalties de l’adult.

La presidenta de la Societat Catalana de Biologia, Montserrat Corominas i Guiu, va donar la benvinguda a l’acte i va fer un repàs de la trajectòria de M. Ángela Nieto, de la qual destacà especialment el Premi Nacional d’Investigació i el Premi Jaume I. Corominas va recalcar que M. Ángela Nieto «ha sabut donar veu, sempre que ha pogut, a les dones. Ha posat de manifest quin és el paper de les dones en la ciència». Nieto va començar la intervenció parlant dels seus més de trenta anys de trajectòria científica, i a continuació es va focalitzar en la investigació sobre els gens snail (ʽcargol′, en anglès), els quals permeten que una cèl·lula immòbil adquireixi mobilitat. La recerca de Nieto ha permès descriure la funció d’aquests gens durant el desenvolupament embrionari, uns gens essencials perquè els òrgans es formin adequadament. D’altra banda, estudiant l’activació dels gens snail en individus adults, Nieto ha descrit que una activació errònia d’aquests gens desencadena patologies com les metàstasis tumorals o bé la fibrosi renal, una troballa clau per a entendre les causes i l’evolució d’aquestes malalties. Al final a l’acte hi va haver un torn de preguntes dels assistents.

Tweet

---

La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, va rebre el dimecres 27 d’octubre la Menció d’Honor Nat per la seva tasca acadèmica en la recerca i divulgació de les ciències naturals, que ha contribuït decisivament en la història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).

La Menció d’Honor Nat 2021, que va ser entregada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va distingir la ICHN per la gran labor educativa en la comprensió i l’exploració de les ciències naturals, així com per la preservació del medi ambient entre la ciutadania. Jordina Belmonte, presidenta de la ICHN, va declarar en el seu discurs d’agraïment que aquesta distinció és un reconeixement als anys que fa que la institució defensa el patrimoni mediambiental de Catalunya. A banda de la Menció d’Honor Nat, també es va fer entrega del Premi Nat, guardó que premia persones o institucions d’àmbit local o internacional que han aportat una nova mirada a la divulgació de les ciències naturals o que han contribuït a la creació de vocacions científiques i a la conservació de la natura. Enguany, el premi l’ha rebut l’ecòloga forestal Nalini Nadkarni, coneguda com la «reina del dosser del bosc», per l’estudi i la defensa dels boscos d’arreu.

Tweet

---

La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar el dilluns 25 d’octubre la jornada Pau Casals a les Nacions Unides, un acte per a commemorar el cinquantè aniversari de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides musicat pel compositor català, de l’atorgament de la Medalla de la Pau i del parlament davant l’Assemblea General el 24 d’octubre de 1971.

La benvinguda de la jornada va ser a càrrec del president de la SCEH, Jaume Sobrequés, que va llegir el discurs que va fer Casals al plenari de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 24 d’octubre de 1971, en el qual el violoncel·lista reivindicà el lligam entre la pau i Catalunya. Josep M. Figueres, membre de la Junta de Govern de la SCEH, va pronunciar la ponència «L’exili de Casals, de Prada de Conflent a San Juan de Puerto Rico». Segons l’historiador, el fet que Casals anés de ciutat en ciutat per a realitzar concerts va establir un lligam molt fort entre ell i la humanitat: «L’amor a la pau li venia d’aquesta relació.» Puerto Rico va esdevenir la seva destinació final al món perquè hi havia una confluència de tres sectors: la família, la universitat i la primera dama del país, Inés Mendoza, amb qui tenia una profunda relació d’amistat: «Allí hi encetà un camí que arriba fins al dia d’avui.» A continuació, es va projectar el documental Pablo Casals en Puerto Rico, de Jack Delano (1956), en el qual s’observa, amb paraules de Figueres, «la cara externa, la recepció que li va fer el poble», així com la catalanitat de Casals i la seva vinculació amb el país llatinoamericà. En la cloenda de l’acte, Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals, va subratllar la consciència històrica del compositor: «Quan va marxar de Prada de Confluent per anar a viure definitivament a Puerto Rico, es va emportar amb ell tota la documentació sensible referent a l’exili que explica l’ajuda que va prestar als exiliats». Per finalitzar la commemoració de l’efemèride, Carles Servent, de Fusió Música i Dansa, va interpretar la Suite núm. 1 de Johann Sebastian Bach i El cant dels ocells, cançó tradicional catalana que va popularitzar Pau Casals amb el seu violoncel.

Tweet

---

La Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat la Proposta sobre el sistema de transcripció del grec modern al català, un document que ja es pot consultar al web de SF.

La llengua grega moderna és la llengua comuna emprada a la República de Grècia, a la República de Xipre i en altres territoris hel·lenòfons. Es tracta de l’evolució del grec antic, amb trets diferencials ja ben perceptibles des de finals de l’edat mitjana, com a mínim. Sempre ha comptat amb una rica diversitat dialectal, però almenys des de la segona meitat del segle XX s’ha consolidat definitivament la nova modalitat estàndard, basada en la parla de les grans ciutats, enriquida amb elements lèxics i expressions de la llengua clàssica. Aquesta varietat ha esdevingut la llengua oficial de l’Administració i de tots els àmbits de l’ensenyament i s’ha generalitzat en els mitjans de comunicació i en tota la creació literària i científica. El grec modern continua emprant, per a la seva escriptura, el mil·lenari alfabet grec, un sistema gràfic de vint-i-quatre signes. Tot i que no hi ha una equivalència ni exacta ni unívoca entre l’alfabet grec i l’abecedari llatí, aquest segon permet la transcripció del grec modern sense dificultats excessives, que es redueixen a un nombre molt limitat de fonemes. La transcripció al català de mots de la llengua neogrega no sempre ha resultat coincident i no s’ha ajustat a uns criteris clars. Per això, la Comissió de Transcripció i Transliteració de la Secció Filològica de l’IEC ha estat treballant en aquesta proposta d’un sistema rigorós, complet i coherent, a partir de la iniciativa i amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes (ACNH), representada per Jaume Almirall i Joan Andreu Martí. Entre els diferents procediments que existeixen per a traslladar mots del grec a la nostra escriptura (adaptació, traducció, transliteració, adaptació culta, transcripció rigorosa o transcripció simplificada —combinació de transcripció rigorosa i transliteració—), el nou sistema proposat aplica bàsicament el criteri de transcripció, amb algunes concessions a la transliteració en casos puntuals. Els resultats obtinguts han de permetre al lector català una reconstrucció aproximada de la pronúncia del mot original grec. La proposta ja es pot consultar al web de la SF: Proposta sobre el sistema de transcripció del grec modern al català.

Tweet

---

El diumenge 14 de novembre a les 12.30 h va tenir lloc a la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya la inauguració de l’exposició temporal «Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC». L’exposició s’emmarca en els actes que durant aquest 2021 es duen a terme amb motiu de l’efemèride, inclosa en les commemoracions destacades de l’any 2021 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olèrdola, la Diputació de Barcelona i altres institucions penedesenques, celebren durant aquest 2021 la posada en valor, fa un segle, del singular patrimoni d’Olèrdola, un assentament ocupat en múltiples etapes històriques. Aquesta exposició és una mostra que destaca les intervencions arqueològiques i arquitectòniques dutes a terme fa cent anys en el context cultural, social i polític en què aquestes es van realitzar: les primeres, durant la Mancomunitat (1921), i les segones, sota la dictadura de Primo de Rivera (1926 i 1928). Les accions tenien tres eixos principals: la recerca de les restes arqueològiques, la conservació dels monuments i la valoració d’aquest patrimoni. Més informació aquí.

Tweet

---

El dijous 25 de novembre va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la conferència «Objectius de la recerca a Catalunya», a càrrec de Pere Puigdomènech, professor d’investigació emèrit al Centre de Recerca en Agrigenòmica i membre de l’IEC. La conferència forma part del cicle Dijous de ciència 2021, de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.

Puigdomènech va fer una síntesi de les funcions de la ciència, que, per a ell, són: l’avenç en el saber, perquè «l’ambició de coneixement dels humans no té límits i la ciència respon a això»; el foment de la competitivitat de la indústria, «basada cada cop més en la innovació»; l’assessorament en la presa de decisions, «una funció que s’ha explicitat darrerament amb la pandèmia de covid i amb l’erupció del volcà de La Palma», i la reflexió entorn de qüestions ètiques de base científica. El conferenciant va subratllar que els actors principals de la ciència són: el personal que la fa possible, que a banda dels científics inclou tècnics, gestors i comunicadors; els centres, entre els quals hi ha les universitats i les fundacions, entre d’altres, i que permeten la feina de, per exemple, els professors universitaris («A Catalunya n’hi ha quinze mil i la seva tasca és imprescindible»), i els finançadors, com agències públiques, fundacions i empreses. Sobre el funcionament de la ciència, Puigdomènech va reivindicar la importància de l’avaluació per a establir prioritats de finançament i d’integritat científica, perquè «la ciència no té sentit sense un entorn de bones pràctiques». També va recordar que, al Parlament de Catalunya, s’està debatent un avantprojecte de llei de la ciència, que permetrà «ordenar el sistema» i que, entre altres coses, ja parla d’un comitè català per a la integritat de la recerca.  Finalment, Puigdomènech va apuntar que, de cara al futur i per a una ciència sostenible, caldrà plantejar «estratègies que tinguin continuïtat i siguin clares i s’haurà de tenir influència en els llocs de decisió, com Espanya i Europa».

Tweet

---

L’IEC farà balanç de les paraules noves cada any, pels volts del 27 de novembre, Dia de Ramon Llull

La Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha acollit aquest matí la presentació de les noves paraules que ha incorporat el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC) aquest 2021. Han intervingut en l’acte el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC, Josep Martines, i també Magí Camps i Màrius Serra, membres d’aquesta mateixa secció. Durant la presentació, Màrius Serra ha explicat que cada any, pels volts del 27 de novembre, es farà balanç de les paraules noves incorporades al DIEC. El 27 de novembre és el Dia de Ramon Llull.  L’actualització d’aquest novembre de la versió en línia del DIEC incorpora quaranta-nou paraules noves i cent noranta-tres modificacions, que se sumen a les cinquanta-una paraules noves i les quaranta-sis modificacions introduïdes el març passat. Per tant, aquest 2021 s’hi han incorporat un total de cent paraules i se n’han modificat dues-centes trenta-nou. Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del DIEC hi ha el neologisme de l’any 2020 (coronavirus) i mots d’ús generalitzat avui dia (com covid i cribratge), a més d’un bon nombre d’adjectius provinents de participis de passat, el significat dels quals no es desprèn dels significats del verb (per exemple, uniformat, viatjat, viscut, fotut, cardat o fumut). Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquen l’addició de sentits molt vius en mots com clatellada («fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva»), aforament («nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat»), còmplice («persona que té avinença amb una altra»), ferro («corrector dental») o reticent («que mostra reticència»). Finalment, és rellevant el nombre de locucions que s’han afegit al diccionari: avall que fa baixada, dia a dia, cada dos per tres, d’una hora lluny, en tot moment, en síntesi, fer el ronso, sol com un mussol, etc. La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari, però aquí us n’adjuntem una petita mostra.

Tweet

---

Aquest any 2021 se celebra el cent cinquantè aniversari de la publicació del segon gran llibre de Charles Darwin: The descent of man, and selection in relation to sex. Per commemorar-ho, la Societat Catalana de Biologia (SCB) ha publicat un número monogràfic de la seva revista, Treballs de la Societat Catalana de Biologia, que ofereix un recull d’articles ampli i polièdric sobre els coneixements actuals dels orígens de la humanitat.

Juli Peretó i Jaume Bertranpetit són els editors del monogràfic i en signen el text introductori, en què expliquen que l’any 1871 Charles Darwin va publicar L’origen de l’home i la selecció en relació amb el sexe, una obra que descriuen com «la seva primera gran aportació a l’explicació natural de l’origen de la humanitat, un tema deliberadament omès en la seua obra més coneguda, L’origen de les espècies». Els editors apunten que el llibre «és, en la forma i en el fons, profundament victorià», perquè «hi reflecteix els seus prejudicis de classe, de gènere i de nació (imperial), alhora que basteix els fonaments de la nostra visió contemporània de l’evolució humana sense cap intervenció natural». El monogràfic commemoratiu que es va presentar el dimarts 16 de novembre pretén oferir «un context històric, sociològic i filosòfic de l’obra de Darwin i obrir un ventall de mirades contemporànies sobre l’evolució humana des de disciplines tan diverses com la paleontologia, la genòmica, l’arqueologia, la lingüística, la psicobiologia o l’etologia». Avui la ciència accepta la principal conclusió de Darwin: descendim d’alguna forma d’organització inferior. El recull s’inicia amb un article signat per Janet Browne, biògrafa del naturalista anglès. La presentació va comptar amb les intervencions dels editors del monogràfic, Jaume Bertranpetit i Juli Peretó, i d’Ester Desfilis, David M. Alba i David Comas, que són alguns dels autors dels textos del monogràfic. Els articles publicats a la revista també s’han recollit en el llibre Iluminando la evolución humana. Ciento cincuenta años después de Darwin, editat per la Universitat de València.

Tweet

---