La benvinguda de la jornada va ser a càrrec del president de la SCEH, Jaume Sobrequés, que va llegir el discurs que va fer Casals al plenari de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 24 d’octubre de 1971, en el qual el violoncel·lista reivindicà el lligam entre la pau i Catalunya.
Josep M. Figueres, membre de la Junta de Govern de la SCEH, va pronunciar la ponència «L’exili de Casals, de Prada de Conflent a San Juan de Puerto Rico». Segons l’historiador, el fet que Casals anés de ciutat en ciutat per a realitzar concerts va establir un lligam molt fort entre ell i la humanitat: «L’amor a la pau li venia d’aquesta relació.» Puerto Rico va esdevenir la seva destinació final al món perquè hi havia una confluència de tres sectors: la família, la universitat i la primera dama del país, Inés Mendoza, amb qui tenia una profunda relació d’amistat: «Allí hi encetà un camí que arriba fins al dia d’avui.»
A continuació, es va projectar el documental Pablo Casals en Puerto Rico, de Jack Delano (1956), en el qual s’observa, amb paraules de Figueres, «la cara externa, la recepció que li va fer el poble», així com la catalanitat de Casals i la seva vinculació amb el país llatinoamericà.
En la cloenda de l’acte, Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals, va subratllar la consciència històrica del compositor: «Quan va marxar de Prada de Confluent per anar a viure definitivament a Puerto Rico, es va emportar amb ell tota la documentació sensible referent a l’exili que explica l’ajuda que va prestar als exiliats».
Per finalitzar la commemoració de l’efemèride, Carles Servent, de Fusió Música i Dansa, va interpretar la Suite núm. 1 de Johann Sebastian Bach i El cant dels ocells, cançó tradicional catalana que va popularitzar Pau Casals amb el seu violoncel. |
