Teresa Cabré va subratllar la importància de debatre sobre la situació del català a l’ensenyament, perquè «quan es juga el partit de la llengua, es juga en diversos fronts: Administració, mitjans de comunicació i educació». També es va referir a la immersió lingüística com «un sistema d’èxit», però va afegir que «durant els darrers anys no se n’ha fet el seguiment oficial del compliment». La presidenta de l’IEC va celebrar que «s’estiguin fent públiques les dades reals de l’ús del català, que sovint s’han presentat maquillades».
Francesc Xavier Vila va afirmar que la política lingüística educativa del país ha entrat en una nova etapa «caracteritzada pel reconeixement de la situació en què ens trobem: en les darreres dues dècades, de vegades ens hem representat la situació d’una manera excessivament optimista». Tot i que va subratllar que la situació del català no és d’agonia, va admetre que es troba en una situació «complexa i delicada» i ho va atribuïr a «un seguit de tendències», entre les quals va destacar la baixa natalitat i el fet de ser un país que rep molta immigració. En aquest sentit, va afirmar que «el ritme d’integració lingüística de les noves immigracions ha quedat molt per sota del que seria desitjable». També va admetre que, en alguns àmbits, el català s’utilitza poc o, fins i tot, està vetat. «La situació de la llengua catalana al sistema educatiu és complexa. Donaré una dada: si analitzem els usos lingüístics dels adolescents de quart d’ESO en els últims deu anys, el percentatge d’estudiants que fa servir el català com a llengua única o gairebé única a l’aula ha caigut des de més del 60 % al 21 %», va explicar. A més, va afegir que un altre fet significatiu és que «avancem cap a un tipus d’ensenyament horitzontal, en què els alumnes participen molt a l’aula, de manera que les normes de comportament lingüístic de fora de l’escola han entrat a dins, i això afebleix el sistema educatiu com a transmissor de la llengua». Per això, va concloure que «cal una política proactiva: aquest matí s’ha presentat el pla de xoc per a promoure la llengua sobre la base de la sensibilització dels docents».
En la seva intervenció, Oriol Amat va anunciar algunes de les mesures que ha pres la Universitat Pompeu Fabra per vetllar per l’ús del català: «Tenim a l’equip de govern una comissionada, experta en la temàtica, que té com a objectiu aconseguir que el català augmenti la seva presència en totes les activitats de la universitat. D’altra banda, el passat mes de setembre vam posar en marxar un equip de resposta ràpida que en noranta dies ha de produir un diagnòstic, proposar solucions concretes i veure quines es poden implementar.» El rector també va anunciar que, en el termini aproximat d’un any, volen posar en marxa una editorial universitària, «que tindrà, entre les seves principals missions, produir el màxim de material de divulgació en català».
La jornada va continuar amb la conferència inaugural, «L’estandardització de la llengua catalana: la modelització de la varietat formal a l’ensenyament», a càrrec de Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC.
El divendres 5 de novembre, la jornada es va celebrar a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF. En aquesta segona jornada, es van fer tres conferències: «Model de llengua i immersió: dificultats i possibilitats», a càrrec de Cinta Gonzàlez, mestra de l’escola Les Pinediques de Taradell; «Consciència lingüística sostenible a l’ensenyament secundari: sincronia en l’atenció de la integritat i la vitalitat de la llengua catalana», a càrrec de Puri Pinto, filòloga i professora de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari, i «Ús i qualitat de la llengua catalana a les universitats», a càrrec de Jordi Matas, catedràtic de ciència política i vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona.
Podeu llegir l'article de la presidenta de l'IEC al diari El Punt Avui on parla de la situació del català aquí. |
