Puigdomènech va fer una síntesi de les funcions de la ciència, que, per a ell, són: l’avenç en el saber, perquè «l’ambició de coneixement dels humans no té límits i la ciència respon a això»; el foment de la competitivitat de la indústria, «basada cada cop més en la innovació»; l’assessorament en la presa de decisions, «una funció que s’ha explicitat darrerament amb la pandèmia de covid i amb l’erupció del volcà de La Palma», i la reflexió entorn de qüestions ètiques de base científica.
El conferenciant va subratllar que els actors principals de la ciència són: el personal que la fa possible, que a banda dels científics inclou tècnics, gestors i comunicadors; els centres, entre els quals hi ha les universitats i les fundacions, entre d’altres, i que permeten la feina de, per exemple, els professors universitaris («A Catalunya n’hi ha quinze mil i la seva tasca és imprescindible»), i els finançadors, com agències públiques, fundacions i empreses.
Sobre el funcionament de la ciència, Puigdomènech va reivindicar la importància de l’avaluació per a establir prioritats de finançament i d’integritat científica, perquè «la ciència no té sentit sense un entorn de bones pràctiques».
També va recordar que, al Parlament de Catalunya, s’està debatent un avantprojecte de llei de la ciència, que permetrà «ordenar el sistema» i que, entre altres coses, ja parla d’un comitè català per a la integritat de la recerca.
Finalment, Puigdomènech va apuntar que, de cara al futur i per a una ciència sostenible, caldrà plantejar «estratègies que tinguin continuïtat i siguin clares i s’haurà de tenir influència en els llocs de decisió, com Espanya i Europa». |
