La matinada d’avui, dilluns 25 d’octubre, ha mort l’enginyer i historiador Santiago Riera i Tuèbols, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a l’edat de vuitanta-sis anys. Va néixer a Barcelona l’any 1935 i l’any 2002 va ingressar a l’IEC com a membre de la Secció Històrico-Arqueològica.
Doctor en enginyeria (1973) i llicenciat en història contemporània (1981), va ser professor titular al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, on feia classes d’història de la ciència. Abans havia exercit com a professor de termodinàmica i fisicoquímica a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials.
També va ser autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985, Premi Lluís Sayé 1983), Narcís Monturiol: una vida apassionant, una obra apassionada (1986), Dels velers als vapors (1993), Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), Origen i evolució de l’univers. Breu història de la cosmologia (1997), Quan el vapor movia els trens. La fabricació de locomotores per la Maquinista Terrestre y Marítima (1998) i Ciència, romanticisme i utopia (2001), La història de l’àtom. Ciència, política, societat i cultura, 1900-1952 (2005). L’any 1986 va organitzar una gran exposició sobre la figura de Narcís Monturiol.
Va ser guardonat amb la Medalla de la Ciutat de Barcelona per la seva tasca de recuperació del patrimoni industrial del país. També va ser president de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1979-1983).
La vetlla es fa al tanatori de les Corts, a partir de les sis de la tarda d’avui. El funeral tindrà lloc a l’oratori de les Corts demà, dimarts 26 d’octubre, a les tres de la tarda. |
