|
A diferència del primer informe de l’OQL, titulat Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica, en què s’analitzen una gran quantitat de fenòmens, l’informe d’aquesta campanya ofereix quatre pinzellades de fonètica i se centra en una selecció de fenòmens més acotada. Concretament, analitza amb profunditat l’ús d’algunes expressions temporals, el vocabulari i la terminologia relacionats amb la meteorologia, i la toponímia. El discurs dels butlletins meteorològics és planificat —segueix una estructura pautada— i el llenguatge que s’hi fa servir és espontani. S’hi observa la variació dialectal esperable tant en el lèxic (avui a TV3 i IB3, i hui a À Punt; els núvols a TV3 i À Punt, i els niguls a IB3) com en la fonètica (la pronúncia dissatte a IB3; l’emmudiment de la t del grup -nt final (duran(t) el dia) a TV3; la pronúncia djornada a À Punt).
En l’apartat d’expressions temporals, és destacable el bon ús majoritari —amb excepcions puntuals— dels noms dels dies de la setmana, sense l’article, per a fer referència al dia immediatament anterior o posterior en el marge d’una setmana: Ho notarem sobretot dimarts. Es detecta també l’ús adequat de l’expressió a hores d’ara, amb la a, tot i que alguna vegada es diu inadequadament sense: hores d’ara.
Els meteoròlegs fan gala d’una sàvia barreja de vocabulari popular i terminologia. S’observa una bona varietat de recursos per a fer referència a un mateix fenomen (cel tapat o enterbolit o enteranyinat) i al mateix temps un ús precís dels termes d’especialitat (cumulonimbus, tornado, nit tropical). Els espectadors poden entendre aquesta terminologia perquè en general s’explica o es contextualitza o bé se n’ensenyen imatges.
L’ús de la toponímia és obligat en aquests espais. S’esmenten els noms de comarques, illes, massissos, cales, rius, valls, etc., però els noms de lloc més utilitzats són els de pobles, viles i ciutats: en els catorze butlletins analitzats se n’arriben a esmentar fins a 146. Tots aquests topònims se solen pronunciar adequadament d’acord amb la fonètica pròpia de cada meteoròleg, sense que això eviti algun desajust.
L’OQL té la voluntat de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos públics estàndard i d’ajudar a millorar-la, en tota l’extensió dels territoris de llengua catalana. Per fer-ho, continuarà treballant amb campanyes sectorials i n’analitzarà diferents mostres, sempre amb la voluntat de reflectir tant els bons usos, la variació i la riquesa expressiva, com els mals usos, per als quals plantejarà propostes que puguin contribuir a una millora de la qualitat lingüística en la societat.
|
