Maria Carme Belarte és professora d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Desenvolupa la seva recerca a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i en dirigeix l’equip Arqueologia Protohistòrica, grup consolidat i reconegut per la Generalitat de Catalunya. Anteriorment va fer recerca a la Universitat de Barcelona i al Centre Nacional de la Recerca Científica de França (CNRS). Ha estat investigadora visitant a la Universitat de Chicago (Estats Units) i a la Universitat de Montpeller (França). És autora o coautora de més de cent cinquanta publicacions, entre articles, llibres i capítols de llibre.
És especialista en l’estudi de les societats protohistòriques del nord-oest de la Mediterrània. Els seus temes de recerca inclouen els processos d’urbanització, l’arquitectura domèstica i l’urbanisme, així com els rituals i les pràctiques funeraris.
Josep Capdeferro és docent i investigador a l’Àrea d’Història del Dret i de les Institucions de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professor visitant a la Universitat Pública de Navarra i a la Universitat Capitole de Tolosa (França). Des del 2001, és secretari del comitè tècnic d’edició de la col·lecció «Textos Jurídics Catalans», promoguda pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.
La seva recerca té com a escenari els segles en què Catalunya i la resta de la Corona d’Aragó van participar activament de la cultura del ius commune —els drets romà i canònic, vinculats estructuralment als drets propis de cada territori.
Vicent Josep Escartí és catedràtic de literatura medieval i moderna a la Universitat de València (UV).
Ha publicat nombrosos estudis sobre història cultural i de la literatura i ha tingut cura d’edicions de textos antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March o el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, entre d’altres. El seu interès per la literatura antiga l’ha fet aproximar-se en especial a l’estudi de l’edat moderna. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu estudi sobre Joaquim Aierdi.
En l’àmbit de la literatura de creació, ha publicat diverses novel·les, entre les quals, Dies d’ira (Premi Ciutat d’Alzira, 1991), Els cabells d’Absalom (Premi Ciutat d’Elx, 1994) o Nomdedéu (Premi Ciutat de Gandia, 2001).
És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del qual és el director des del 2019. Fundador i director de la revista Scripta (UV), des del 2017 dirigeix també la Revista Valenciana de Filologia.
Carles Santacana és catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona (UB).
Juntament amb Xavier Pujadas va obrir una línia de recerca sobre la història social de l’esport amb publicacions com L’altra olimpíada. Barcelona’36, La Mancomunitat de Catalunya i la política esportiva o El Barça i el franquisme (1968-1978). Integrat en el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals, ha participat en obres com Els intel·lectuals i el poder, i ha coordinat Entre el malson i l’oblit. L’impacte del franquisme a la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960), Quan tot semblava possible… Els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975) i Europa en España. Redes intelectuales transnacionales (1960-1975).
Ha publicat una cinquantena d’articles en revistes especialitzades i un centenar de capítols en obres col·lectives, tant al nostre país com a l’estranger. Ha estat professor convidat a la Sorbona, ha dirigit onze tesis doctorals i ha estat director del Departament d’Història Contemporània i del Departament d’Història i Arqueologia a la UB.
|
