Oliver Hochadel, periodista i científic titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, va obrir el seminari comparant els zoològics del segle XIX amb els actuals. Tots dos models comparteixen tres pilars: educació, lleure i recerca; és en el quart pilar que es distingeixen: mentre que al segle dinou prevalia l’economia, en l’actualitat el més important és la conservació de les espècies. El negoci dels primers zoològics es basava en la venda d’animals, d’ous o de pells, i en la idea de promoure l’agricultura i la ramaderia nacionals. Hochadel va fer un viatge al passat i va especificar que també els pilars coincidents s’han anat modificant. Per exemple, fins al 1918, la recerca que duien a terme els zoològics s’orientava vers una aclimatació marcada per l’expansió colonial i la col·lecció de peces exòtiques, la zootècnia (millora de la producció), la història natural aplicada i els experiments de mestissatge amb animals. Inicialment, el zoo era, també, una granja, i el de Barcelona no va ser pas un cas diferent. Amb tot, Hochadel va recordar que cal tenir present que els zoològics són «institucions híbrides i en evolució».
Miquel Carandell, doctor en història de la ciència i professor associat de l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB, va iniciar la seva exposició històrica amb un retrat dels zoològics dels anys cinquanta. Va presentar el nou model de zoo de Barcelona que es va basar, en aquella dècada, en l’obra de Carl Hagenbeck (Hamburg) i Heini Hediger (Basel, Zúric). Tots dos van inspirar Antoni Jonch i Cuspinera (Granollers, 1916-1992) per fer un zoològic amb menys gàbies per als animals salvatges i amb espais de semillibertat, que volien recrear la natura. De fet, Jonch hauria volgut traslladar el zoo a la muntanya de Montjuïc, un ambient que s’adequava a l’estil de presentació dels animals que ell buscava per al zoo del futur. A mitjans dels anys cinquanta, Jonch va visitar zoològics com el de Zúric, juntament amb l’arquitecte Luis Ruidor, i, finalment, va crear l’espai de «La gran fauna africana», una instal·lació amb girafes, zebres i altres animals africans que va ser de les més destacades del Zoo de Barcelona. «Fins fa poc encara n’hi havia algunes restes», va dir Carandell.
Però el  s’ha adaptat al segle XXI i això vol dir tenir una concepció molt diferent d’aquestes institucions. Així ho va explicar el seu director des del 2017, el biòleg Sito Alarcón, que ha treballat en projectes mediambientals com la gestió de les platges metropolitanes o la recuperació ambiental dels rius Llobregat i Besòs, i que també és vicepresident de l’Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris (AIZA). «Els zoològics tenen un paper molt important en una situació molt greu, que és la pèrdua de biodiversitat», va assegurar. Una situació «molt accelerada», amb una pèrdua a Catalunya del 50 % de les espècies els darrers trenta anys, i «silenciosa«, va dir, perquè «ningú no és conscient que estem perdent material genòmic». Així, «lluitar o intentar alentir la pèrdua de biodiversitat» és, segons Alarcón, «la raó de ser dels nostres models». I va concloure que «els zoos han de canviar el nom: estem parlant de centres de conservació de la biodiversitat».
Sobre les espècies que ha de reunir i protegir el recinte, Sito Alarcón ho té clar: «Un zoo no és una arca de Noè» i només ha de tenir espècies que compleixin els seus objectius. A més, està «obligat a treballar, mantenir, reproduir, reintroduir, alliberar i millorar hàbitats d’espècies que estan molt amenaçades o són molt vulnerables». Per exemple, el de Barcelona treballa amb el tritó del Montseny, que està patint molt a causa de la sequera i és considerat l’amfibi més amenaçat d’Europa. «Estem treballant la fauna mediterrània i, per tant, estem compromesos amb tots els problemes dels nostres hàbitats».
Alarcón considera que un zoo ha de fer recerca i treballar a la natura, en el territori, sortint del recinte i relacionant-se amb els centres de recuperació. Així mateix, va destacar la importància de la genòmica per conèixer millor les espècies. «A partir de cèl·lules d’animals que es moren som capaços de crear línies cel·lulars perquè es puguin investigar malalties sense haver de molestar els animals que viuen a la natura», va explicar.
Finalment, a més de la conservació i la recerca, des del zoo «s’ha de sensibilitzar i s’ha d’explicar». Una qüestió que considera la més difícil, però crucial, perquè «estem obligats a canviar l’actitud dels nostres visitants». I és que el biòleg està convençut que només la ciutadania pot resoldre el problema del canvi climàtic: «O canviem la nostra relació amb el medi, o desapareixerà la vida tal com la coneixem». En aquest sentit, un zoològic hauria de sensibilitzar i educar sobre la pèrdua de biodiversitat i explicar què podem fer cadascun de nosaltres per a posar-hi fre. El zoo, a més, «ha de ser inclusiu, ha de ser transparent i ha de ser un equipament molt compromès amb el moviment social de la població», va assegurar, des de la certesa que «Barcelona és una ciutat molt compromesa amb els drets animals». |
