Díez va començar definint l’amor romàntic com un fenomen en què s’han de donar tres disposicions: «Reaccions orgàniques, com un mal de panxa; una conducta sexual determinada, i el fet que es facin o es pensin coses estranyes». Entre les idees estranyes que es poden tenir en un estat d’enamorament romàntic, va afegir, s’hi compten els autoenganys, que poden ser de diversos tipus: «Hi ha els amants que tenen pensaments desideratius, que els porten a creure alguna cosa perquè desitgen que passi; els que tenen addicció al moment inicial de la seducció, una conducta que trobem per exemple en el personatge literari de Don Joan; o els amants escindits, que no volen renunciar ni a la complicitat d’una relació de llarga durada ni a la passió d’una relació que comença i ho busquen per separat».
Díez també va explicar un altre autoengany: «Aquell en què l’amant creu que la persona de qui s’ha enamorat ha canviat les seves característiques perquè ha passat de ser la seva amant a ser la seva companya. En molts casos, no és la persona la que canvia, sinó el rol que l’altre li adjudica i que el porta a veure-la amb uns altres ulls».
El conferenciant també va parlar de «terrorisme emocional» per referir-se a les relacions en què una de les dues persones juga amb l’altra, amb comportaments contradictoris que en alguns moments fan que la víctima se senti estimada i en altres, maltractada. Una altra de les situacions analitzades va ser la del desamor, i va posar aquest exemple per parlar de les dificultats per posar fi a una història: «És com la fal·làcia del Concord, en què el Govern francès va continuar invertint en un avió que fallava només perquè ja hi havia invertit molt».
La conferència forma part del programa del XX Seminari Anual de la Secció de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia. La pròxima proposta és dijous 1 de juny, una sessió virtual en què Ingrid Vendrell oferirà la conferència Per què és tan difícil deixar d’odiar? Una aproximació des de les habilitats emocionals. |
