Gómez va glossar la figura de Nightingale destacant el fet que va ser una infermera i estadística del segle XIX. «Va ser la primera dona fellow a la Royal Society el 1858 i va ser remarcable perquè no n’hi va haver una altra fins al cap de trenta o quaranta anys.»
Gómez també va incidir en el fet que Nightingale va construir «una xarxa social impressionant: riu-te’n de Facebook i de Twitter!, i la va construir a còpia de cartes, d’unes 15.000 cartes».
A més, «Florence va ser una pionera, tant a visualitzar dades com en el poder de la comunicació». «Tenia molt clar que per comunicar-nos havíem de fer les coses fàcils. I per fer-ho fàcil utilitzava gràfics.» I també va destacar pel fet de ser pionera en l’organització del treball sanitari i una precursora de la vigilància epidemiològica.
Gómez també va voler indagar en el vessant revolucionari de la infermera i estadística, que creia fermament que un fenomen social es podria analitzar matemàticament. «Aquesta vena revolucionària li venia de família. El seu avi matern era un ferm abolicionista i defensor de la Revolució francesa.»
Després d’un descans i d’un joc matemàtic va tenir lloc la projecció d’una conversa entre diferents dones matemàtiques catalanes: Alejandra Cabañas (professora a la UAB), Alba Carné (professora d'institut), Ariadna Farres (especialista en astrodinàmica a la NASA), Marina Garrote (postdoc a la Universitat d’Alaska), Anna Merino (estudiant Erasmus a la UAB), Eva Miranda (professora a la UPC), Noemí Ruiz (professora al TecnoCampus) i Noelia Viles (data scientist i professora associada a la UAB). |
