La Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que presideix Pere Puigdomènech, ha fet públic el document L’emergència climàtica i el límit de les matèries primeres. Un repte urgent. Anicet Blanch, Josep Peñuelas i Cèlia Marrasé, membres d’aquesta secció, han estat els autors de la declaració. Hem conversat amb Cèlia Marrasé, biòloga i investigadora a l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Quin és l’origen del document i la seva idea principal? Vam considerar que des de la Secció de Ciències Biològiques havíem de dir alguna cosa en relació amb el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Per nosaltres, el debat no és Ricarda sí o Ricarda no. La qüestió central és si podem fer front al canvi climàtic mantenint el model socioeconòmic actual. Només substituint els combustibles fòssils per les energies renovables no es resol el problema de fons: la gran despesa d’energia i de matèries primeres que fem en el món que anomenem desenvolupat. Estem disposats a consumir menys energia i renunciar a un cert benestar? Precisament aquesta és la idea que hem de desterrar: consumir menys no vol dir renunciar al benestar. No es tracta de viure pitjor, sinó de fer-ho d’una manera diferent. Si no volem arribar al col·lapse —com mostren tots els models climàtics—, hem de canviar els estils de vida i, si ho fem bé, viurem fins i tot millor en molts sentits. La declaració també fa èmfasi en la dimensió social del canvi climàtic. A quins grups socials afectarà més? Com ha passat sempre històricament, els més afectats seran aquells que tenen menys recursos. Els pobres passaran més calor, es veuran més afectats per les sequeres, no es podran desplaçar… I tot això no es pot abordar si no és des d’un compromís global, de tots els països del món. Però caldrien lideratges polítics que no es veuen enlloc, si més no en els països del Nord. El document també subratlla que els materials necessaris per a fer plaques solars, bateries o aerogeneradors també són finits. Efectivament, des de fa més d’una dècada ha augmentat l’extracció de minerals en molts indrets del planeta. Els impactes ambientals i socials d’aquesta mineria extractiva són molt rellevants. Davant l’escassetat de matèries primeres, els reptes de la ciència i la tecnologia són, entre altres, millorar les tècniques de reciclatge per a malbaratar molt menys i erradicar l’obsolescència programada. Hem d’evitar els productes d’un sol ús. Vivim com si els recursos del planeta fossin infinits i no ho són. Què poden aportar acadèmies com l’IEC als grans debats socials? Les acadèmies han de ser un espai per al debat, per a contrastar punts de vista i perspectives. Necessitem un diàleg entre disciplines sobre els grans reptes d’avui. I el canvi climàtic i la justícia social ho són. Què explica que encara hi hagi negacionistes del canvi climàtic? Pot semblar sorprenent, però els interessos i els dogmatismes sempre han existit. A més del negacionisme, em preocupa —i molt— el fals negacionisme. És el que practiquen aquells que, proclamant-se favorables a la sostenibilitat, prediquen accions insostenibles. I n’hi ha molts d’aquests a casa nostra.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Govern de les Illes Balears van signar el dilluns 20 de març un protocol per a establir un marc de col·laboració amb l’objectiu fonamental de promoure el coneixement de la llengua catalana i el patrimoni cultural.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura de l’executiu balear, Miquel Company, van ser els responsables de signar el conveni. Els van acompanyar el president de la Secció Filològica de l’IEC, Nicolau Dols; el delegat de l’IEC a les Illes Balears, Damià Pons; el secretari balear d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, i la directora general de Política Lingüística de les Illes, Beatriu Defior. El protocol, que tindrà una vigència de quatre anys, facilitarà l’actuació conjunta per al desplegament d’activitats i projectes relacionats amb la política lingüística, l’estudi, la recerca, la promoció i la difusió de la llengua i la cultura catalanes. Ambdues institucions han col·laborat al llarg dels anys en projectes de suport i promoció de la llengua catalana i de preservació del patrimoni lingüístic i cultural, i és voluntat d’ambdues parts refermar la seva col·laboració en aquests àmbits.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és una de les institucions que forma part de l’Aliança per a la Presència Digital del Català, un pacte que també compta amb l’Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Amical Wikimedia, Fundació .cat, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC.

La tasca principal de l’Aliança serà monitorar, diagnosticar, proposar i representar els drets lingüístics de la societat civil catalanoparlant en l’àmbit digital i ajudar a coordinar els esforços que ja es fan en aquest sentit. Durant la presentació del projecte, que va tenir lloc el dimarts 21 de març, els promotors de la iniciativa van expressar la seva preocupació per la poca presència del català en el món digital. Van explicar que, per aquest motiu, entitats per a la promoció i defensa del català s’han unit per dedicar recursos tècnics, de coneixement i capacitat de mobilització i garantir aquesta presència. Es tracta de la primera vegada, des de la creació del domini .cat, que entitats que treballen per la llengua s’uneixen per preservar i garantir la presència del català a Internet i que tingui en el món digital el lloc que li correspon d’acord amb el nombre de parlants. Les entitats promotores, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, han identificat diversos àmbits del món digital en què la presència del català no és satisfactòria o bé reclama una atenció especial: contingut web, aplicacions mòbils, xarxes socials, plataformes audiovisuals, automoció, electrodomèstics, assistents de veu i intel·ligència artificial. L’Aliança es proposa intervenir en cadascun d’aquests àmbits mitjançant tres línies d’actuació: el diagnòstic de la situació a partir de les dades; la interlocució amb els actors públics i privats que determinen la presència del català a Internet, i el seguiment d’aquesta presència per a verificar els efectes de les accions de millora i, si és el cas, detectar com més aviat millor possibles deterioraments. La Fundació .cat ha assumit la confecció d’un informe de la situació actual. A partir dels primers resultats, l’Aliança presentarà l’informe al Govern de la Generalitat i es determinarà el full de ruta per a abordar les grans empreses digitals i solucionar el problema que afecta negativament la visibilitat del contingut web en llengua catalana.

Tweet

---

L’obra conté dos-cents cinquanta mapes fonètics, de morfologia, de sintaxi, de fonosintaxi i de lèxic. Aquest nou volum, que serà consultable en línia pròximament, com ho són els volums anteriors, anirà seguit d’un altre volum complementari d’índexs, que ja s’està preparant. N’hem parlat amb el doctor Joan Veny.

Satisfet d’aquest nou volum, doctor Veny? Estic molt satisfet d’aquesta obra, els autors generalment es limiten a presentar els materials recollits per enquesta, en un pla descriptiu. Sempre havia tingut la idea de fer un atles interpretatiu: arribar a l’arrel de les paraules i veure per què han sofert modificacions, per què moren. Voldria destacar, però, que no és una obra estricament personal, car he d’agrair el treball cartogràfic i de revisió dels comentaris de Montse Roma; també he de subratllar que aquest Petit atles es basa en les dades de l’Atles gran, en les enquestes del qual van col·laborar eficaçment Lídia Pons, que ara n’és la codirectora, Joaquim Rafel i Joan Martí Castell, noms imprescindibles d’aquesta magna obra, com també ho és el de Núria Jolis per a la base de dades i l’organització  i la correcció de les dades. Què podem trobar en aquest novè volum? El que hem fet és presentar els materials recollits en l’Atles més gran de forma més pedagògica. És una tria dels mots més interessants des del punt de vista fonètic, sintàctic, lèxic i, sobretot, de morfologia verbal. Proposem una cartografia atractiva, en color, i el que és més original és la redacció dels comentaris a cada una de les entrades. Es fa un estudi de totes les variants que corresponen a un concepte determinat. Per exemple, en el cas dels verbs, es representen les àrees del present d’indicatiu de cantar, cant, cante, canti i cant, i l’evolució d’aquestes formes. L’Atles Lingüístic del Domini Català és un projecte de dialectologia que comprèn cent noranta localitats de tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors un conjunt de materials de llengua oral recollits entre els anys 1964 i 1978, en forma de qüestionari o de narracions lliures, enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics. Quin és l’objectiu d’aquest gran projecte? Donar a conèixer i fer una fotografia de la situació del català en aquest període. Un retrat que dona idea de la variació fonètica i semàntica de la llengua. En el Petit atles, a més, fem un petit estudi de cada variant i les relacionem amb la normativa: veiem quines, en distintes fases, han passat a l’estàndard. Els materials del projecte es difonen en forma de llibre a través de tres tipus de publicacions fonamentals: L’Atles lingüístic del domini català, el Petit atles lingüístic del domini català i els Etnotextos. Quina diferència hi ha entre aquestes publicacions? L’Atles gran és una presentació descriptiva, el Petit és interpretativa. Pel que fa als etnotextos, es tracta de les narracions sobre la vida quotidiana, els treballs al camp, els costums, les festes, etc. Això ens permet fer un estudi important de la sintaxi. Un altre llibre seu del qual s’està parlant ara és Història lingüística dels nostres peixos, que es presenta el 14 d’abril al Museu de la Pesca de Palamós. Li està donant moltes satisfaccions aquest llibre? Per què va decidir fer-lo? Sí, moltes. Tot va començar l’any 1973, durant un congrés d’estudis lingüístics del Mediterrani. Vaig presentar-hi una comunicació sobre l’origen del penegal i vaig poder vincular el nom del peix amb la paraula llatina pelagus ‘pèlag, mar profunda’, on viu aquesta espècie. Aquí va sorgir el meu interès per la ictionímia. En quin projecte treballa ara, doctor Veny? Estem treballant en els índexs dels nou volums del Petit atles, i en els índexs de l’Atles lingüístic, que corresponen a més de mig milió de paraules. Tenim al davant una feina de correcció i desambiguació impressionant. Falten encara els Etnotextos del català nord-occidental i del valencià. No es cansa mai de treballar, doctor Veny? És que soc molt feliç treballant. Vostè es cansa de ser feliç?   No...

Tweet

---

Josep Piera i Rubió, escriptor, poeta, traductor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

D’acord amb les bases, el Premi, dotat amb 20.000 euros, s’atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans». El guardó es va fer públic el dimecres 1 de març durant una roda de premsa en què Piera va explicar el seu primer vincle amb el català: «Jo vaig començar escrivint poemes en castellà i cançons en francès, perquè eren les llengües que apreníem a l’escola. No podia imaginar-me que la llengua que parlava la meua família, que parlava la gent del meu poble, aquella llengua que deien que no tenia gramàtica, era una llengua en què es podia escriure i cantar.» L’autor també va aprofitar per a reivindicar l’ús del català: «Fem cultura, fem llengua, visquem-la, sentim-la, usem-la, diguem “t’estime”. El que importa és que una llengua estiga dita.» La seva extensa obra inclou novel·les, dietaris, biografies, contes, poemes, assajos i traduccions. Entre les seves obres de narrativa hi ha El cingle verd, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March o El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai. La seva producció poètica completa es pot trobar en el volum Poesia completa: 1971-2018. L’IEC ha editat tres publicacions seves: Idioma valencià?, Sobre la realitat poètica de Francesc Vallverdú i Teodor Llorente en la memòria. L’acte de lliurament del Premi es farà a principis de juny en un lloc seleccionat conjuntament per l’autor i Òmnium Cultural.

Tweet

---

Ricard Torrents i Bertrana, fundador i primer rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, va morir el passat dissabte a l’edat de vuitanta-sis anys. Va néixer a Folgueroles, a la comarca d’Osona, l’any 1937. Va ser escriptor, traductor i estudiós de Jacint Verdaguer. Era membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Ricard Torrents va estudiar humanitats, filosofia i magisteri al Seminari de Vic; teologia i ciències bíbliques a la Pontifícia Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic de Roma, i filosofia i literatura a la Universitat de Tübingen (Alemanya).   L’any 1977, Torrents va fundar l’Escola Universitària de Mestres Jaume Balmes, que va ser la primera pedra de l’actual Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, on va ensenyar llengua i literatura catalanes. Posteriorment, va impulsar els Estudis Universitaris de Vic, que va dirigir fins al 1997, any en què va ser escollit primer rector de la Universitat de Vic. L’any 1979 va fundar l’editorial Eumo (nom derivat de la sigla d’Escola Universitària de Mestres d’Osona), concebuda com una editorial universitària. Aquesta editorial va publicar col·leccions d’ensenyament i d’educació, poesia i història, algunes de les quals va dirigir el mateix Torrents. L’any 2020, l’editorial, que el 1989 s’havia desdoblat en dues empreses (Eumogràfic i Eumo Editorial), va crear el Premi d’Assaig Ricard Torrents. Com a traductor, va recórrer un ampli ventall d’autors: des de literatura infantil en italià i alemany fins a llibres de la Bíblia en hebreu i grec. Destaquen les traduccions dels Proverbis, l’Eclesiastès i l’Evangeli segons Sant Joan de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana (Alpha, 1968); El capitalisme monopolista: assaig sobre l’estructura econòmica americana, de Paul A. Baran i Paul Sweezy (Anagrama, 1966); Sota la roda, de Hermann Hesse (Lumen, 1981), i Hipèrion o l’ermità a Grècia (Eumo, 1982), de Friedrich Hölderlin. Avui dimarts, a les 15 hores, s'obrirà una sala de vetlla al Tanatori Ronda de Dalt de Barcelona. A les 17,30 hores, tindrà lloc una breu cerimònia de comiat. Torrents va decidir donar el seu cos a la ciència.

Tweet

---

Núria de Dalmases i Balañà, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va morir ahir, diumenge, a Barcelona a l’edat de setanta-dos anys. Nascuda el 27 de març de 1950, era membre numerària de l’IEC des del 1996 i supernumerària durant els darrers anys.

Núria de Dalmases era doctora en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va treballar com a directora del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia. Era especialista en art medieval català i en orfebreria de la Corona d’Aragó. Autora de diverses publicacions i nombrosos articles, va obtenir el Premi Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans amb la seva tesi, Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500, publicada el 1992. Va realitzar estudis monogràfics a catàlegs d’exposicions com «Argenteria andorrana: estudi introductori», a Catalogació de l’orfebreria a Andorra. Va formar part del Consell Assessor del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona. Va ser membre del Patronat de la Fundació Amatller, dedicada a l’educació i la difusió de la història de l’art.  La sala de vetlla s’obrirà al tanatori de Sant Gervasi (c. Carles Riba, 10-12, 08035 Barcelona) avui, dilluns 27 de març, a les 18 h. La cerimònia de comiat serà demà, 28 de març, al mateix tanatori, a les 15.30 h. Foto: Arxiu IEC / Autor:Jordi Pareto

Tweet

---

Director de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), investigador i docent, Josep Tabernero va pronunciar dilluns 20 de març el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’oncòleg va explicar els objectius de la seva feina a la Vall d’Hebron: «Treballem per canviar l’estratègia de recerca sobre el càncer i, sobretot, per incrementar la supervivència dels nostres malalts i que cada vegada aquesta malaltia sigui més controlable.»   Tot seguit, va parlar dels avenços respecte del tractament del càncer: «Hi ha pocs àmbits de les ciències de la vida en què hàgim passat de supervivències del 35 % (fa vint-i-cinc anys) al 58 % en els homes i al 63 % en les dones, amb l’objectiu d’arribar al 70 % l’any 2030. Aquestes xifres es deuen als avenços que s’han incorporat en el diagnòstic i al tractament de la malaltia, així com a l’enfocament multidisciplinari que n’estem fent.»   Tabernero va tancar el seu discurs amb una visió de futur: «Som persones molt compromeses amb el fet que el control del càncer sigui factible, accessible i sostenible per a tots els malalts de tot el món.» L’acte va comptar també amb la intervenció de Miquel Vilardell, catedràtic de medicina interna a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va ser l’encarregat de presentar el nou membre de l’Institut.

Tweet

---

La Societat Catalana de Biologia obre la convocatòria del 2023 dels Premis SCB que reconeixen diferents etapes i aspectes de la trajectòria científica en l’àmbit de les ciències Biològiques El lliurament dels premis se celebrarà durant la 8a Nit de la Biologia, que tindrà lloc l’11 de juliol a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans

La Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), obre un any més la convocatòria dels Premis SCB, amb els quals pretén reconèixer i fomentar les activitats de recerca, divulgació, emprenedoria i innovació en l’àmbit de les ciències biològiques que es duen a terme a casa nostra. Els Premis SCB inclouen un total de set modalitats diferents que cobreixen diferents etapes i aspectes de la trajectòria científica, des d’estudiants de batxillerat fins a emprenedoria i divulgació. El Premi SCB Trajectòria Professional Leandre Cervera s’atorga al professional que al llarg de la seva trajectòria hagi contribuït d’una manera més destacada al progrés o la difusió de les ciències de la vida. El Premi SCB Article Científic premia la millor publicació científica desenvolupada majoritàriament en territoris de parla catalana l’any 2022. La formació de nou talent investigador està reconeguda per tres modalitats. D’una banda, els investigadors doctorats recentment poden optar al Premi SCB Jove Investigador/a, que s’atorga a la millor tesi doctoral guardonada amb el premi extraordinari el curs 2020-2021. D’altra banda, enguany s’estrena el Premi SCB al Treball de Final de Grau Mercè Durfort, un nou premi pensat per als estudiants universitaris que just han acabat la carrera i que han defensat el treball de final de grau en l’àmbit de les biociències l’any 2022. Per últim, els estudiants de segon de batxillerat poden optar al Premi SCB Treball de Recerca de Batxillerat, que premia el millor treball de recerca desenvolupat en un centre d’educació secundària durant el curs 2022-2023. Altres modalitats inclouen aspectes de comunicació i emprenedoria en l’àmbit de les ciències biològiques. El Premi SCB Divulgació reconeix la millor obra de divulgació de l’àmbit de les ciències biològiques del 2022, mentre que el Premi SCB Start-Up s’atorga a la millor empresa emergent (start-up) del sector biotecnològic o de ciències biològiques fundada en els darrers cinc anys (2018-2023) en l’àmbit local o regional. Les candidatures es poden presentar a través dels formularis disponibles al web de la SCB fins al 23 d’abril. Totes les candidatures han de ser presentades pels mateixos investigadors, excepte en el cas del Premi SCB Trajectòria Professional Leandre Cervera i del Premi SCB Treball de Recerca de Batxillerat, les quals han de ser proposades per una institució científica o pel tutor/a del treball, respectivament. El lliurament d’aquests premis tindrà lloc durant la 8a Nit de la Biologia, que enguany se celebrarà el dimarts 11 de juliol a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La Nit de la Biologia, l’acte més rellevant i esperat que organitza la SCB, no és tan sols una entrega de premis, sinó que s’ha consolidat ja com una festa i un espai de trobada de persones properes a l’àmbit de la biologia: des de científics, docents i investigadors fins a comunicadors i socis de la SCB, així com per al públic general. Les bases completes dels premis es poden consultar al web de la SCB.

Tweet

---

La Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, reconeix, amb aquesta convocatòria, aquells emplaçaments històrics (edificis, laboratoris, universitats, indústries, institucions, ciutats, explotacions, manufactures...) representatius de la química en el territori de parla catalana.

Es tracta de la tercera edició d’aquesta distinció. El termini per presentar candidatures es va tancar al 31 de març. El premi consisteix en la col·locació d’una placa a l’emplaçament guanyador, que reconeixerà, així, la seva rellevància en l’àmbit de la química. L’acte d’inauguració de la placa es farà durant el segon semestre del 2023. L’estudi i laboratori d’Antoni de Martí i Franquès, a Altafulla, va ser el primer emplaçament històric reconegut per la SCQ. El segon va ser l’edifici del Sucre de Vic.

Tweet

---

En commemoració del vint-i-cinquè aniversari del grup de recerca Aula Carles Riba, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Universitat de Barcelona (UB), la Diputació de Barcelona i la Fundació Bernat Metge van organitzar el simposi Les traduccions catalanes dels clàssics, el dijous 9 de març i el divendres 10 de març.

La presidenta de l’Institut, Teresa Cabré, va inaugurar la jornada i va recordar els inicis de l’Aula Carles Riba, que van ser civils, no institucionals: «Un grup d’investigadors i professors va voler commemorar el desè aniversari de la mort del poeta vinculant els autors clàssics a la nostra literatura.» Cabré també va recordar la vinculació de Riba amb l’IEC: «Va col·laborar amb Fabra en la preparació del primer diccionari, abans de ser membre de l’Institut. Va ingressar a la Secció Filològica l’any 1932, va continuar treballant en el diccionari i en va prologar la segona edició.»     Montserrat Jufresa, membre de l’Aula Carles Riba i sòcia fundadora de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, que va presidir del 2006 al 2010, va assegurar que el grup de recerca va néixer «amb la voluntat de connectar el món grecollatí, que ens va ensenyar a pensar, a llegir i a escriure, amb la Catalunya contemporània, que va mirar cap a Grècia ja al segle XIX i li va donar el prestigi de ser portadora de valors de llibertat i cultura». Seguidament, va afegir que el projecte de renovació i de millora del Noucentisme «va desembocar en la creació d’institucions com l’IEC i en l’aparició de projectes culturals com les traduccions de la Fundació Bernat Metge, que ofereixen el text català acarat amb el grec. La importància de continuar mirant cap als clàssics continua vigent, per això seguirem treballant amb la mateixa il·lusió». Joan Guàrdia, rector de la UB, es va referir a una situació que va viure personalment per evidenciar que la tasca de grups com l’Aula Carles Riba és fonamental: «Em dedico a la psicologia matemàtica i bona part del llenguatge formal de la matèria està fet amb lletres gregues. Fa uns quants dies vaig comprovar que els meus estudiants de primer de la Facultat de Psicologia no les coneixen: ningú ha fet grec i només una persona ha fet llatí. Aquesta és la realitat.» El rector va concloure que correspon a institucions com la UB mantenir la flama de la cultura encesa, «perquè mentre les flames cremen hi ha llum, encara que la vegi poca gent. Per això, el nostre compromís amb iniciatives com l’Aula és ferm.» La primera jornada del simposi va comptar amb les intervencions de Josep Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), Marta Marfany (Universitat Pompeu Fabra, UPF), Albert Tomàs (UAB), Gemma Pellissa (UB), Raimon Sebastian (UB), Mireia Ferrando (Universitat de València, UV) i Marco Antonio Coronel Ramos (UV). La segona jornada es va celebrar el divendres 10 de març, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Tweet

---

La Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir dijous 2 de març la jornada Esperanto, plurilingüisme i moviments socials en el llarg segle XX, organitzada per la Secció Filològica de l’IEC i la Universitat Autònoma de Barcelona. El programa va incloure dues xerrades, una taula rodona i una ruta pel barri de Gràcia.

Durant la presentació de la jornada, el president de la Secció Filològica de l’Institut, Nicolau Dols, es va referir al cinquè congrés universal d’esperanto, que es va celebrar l’any 1909 a Barcelona: «Aquell any, Josep Pijoan, llavors secretari general de l’IEC, va rebre els congressistes a l’Institut, que en aquell temps tenia la seu a l’actual Palau de la Generalitat. No sabem si entre els visitants hi havia el creador de l’esperanto, el doctor Zamenhof.»     Després de la intervenció de Dols, el programa va continuar amb dues xerrades i una taula rodona, en què van participar el mateix Dols, Roberto Garvía, Guilherme Fians, Maria Rosa Garrido i Xavier Alcalde. També va intervenir en la jornada Monica Heller, professora de la Universitat de Toronto i especialista en sociolingüística i antropologia lingüística, que el 28 de febrer va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.     En les diverses intervencions, es va defensar la bona salut de l’esperanto i es va definir l’esperantisme com «un moviment social transversal amb una llengua internacional com a vehicle per a facilitar l’entesa mundial». També es va recordar que es tracta de la llengua planificada més parlada fins avui, tot i que és molt difícil establir quants parlants té. L’Associació Catalana d’Esperanto apunta que «segons algunes estimacions, el nombre de parlants pot ser d’entre cent mil i un milió». La segona part de la jornada va tenir lloc a l’aire lliure, amb l’activitat «Ruta de l’esperanto per la vila de Gràcia».

Tweet

---

Lluís Jofre Cruanyes, professor i investigador a la Universitat Politècnica de Catalunya, va protagonitzar la tercera sessió del cicle Dijous de ciència i tecnologia 2023 amb la conferència «Reptes i oportunitats de la mecànica de fluids a la microescala».

L’investigador va explicar que una de les seves passions dels últims anys «és veure com aplicacions macroscòpiques es poden aplicar a una escala microscòpica; aquest és el meu repte tecnològic». I va apuntar que, quan parlem de la microescala, «ens estem referint a mides per sota de la d’un cabell humà: parlem de micròmetres, com a molt de mil·límetres; pensem en els microorganismes, per exemple». El conferenciant es va referir a un projecte en el qual participa que consisteix a investigar si ens podem comunicar amb bacteris i, en un futur, també amb neurones: enviar-los impulsos i que reaccionin com nosaltres volem: «Estem intentant parlar amb microorganismes. Entre ells es comuniquen, transmeten senyals. Treballem en el control d’aquests senyals.» La conferència, organitzada per Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va tenir lloc el 9 de març de 2023 a la seu de l’Institut i es pot veure sencera al canal de YouTube de l’IEC.

Tweet

---

El passat 6 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir la jornada The culture of impact in research institutions and universities, un acte dedicat a l’impacte de la recerca als centres i a les universitat i organitzat pels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

Lluís Rovira, director de CERCA, va posar de manifest la necessitat d’explicar els assoliments de la recerca i el seu impacte per crear vincles de confiança amb la comunitat. A més, va fer referència al glossari de termes sobre l’impacte en què estan treballant en col·laboració amb l’IEC: «Treballarem en termes d’impacte anglesos, però també en termes d’impacte catalans, cosa que és molt important per a la comunitat catalana d’universitats i centres de recerca.» Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, va obrir l’acte posant èmfasi en la recerca que es fa a l’IEC: «És una recerca pròpia que definim com a catalanística. Catalanística entesa en el sentit de coneixement i anàlisi de qualsevol objecte de tot el territori catalanoparlant o bé que busca la millora directa, explícita, d’aquest territori.» Va afegir que «l’horitzó que es proposa la recerca que es fa a l’IEC no és tant la internacionalització com la millora del benestar, la millora del coneixement, dels objectes, dels comportaments i del futur d’aquest país».   Amb l’objectiu de debatre i presentar diferents experiències nacionals i internacionals sobre la valoració no acadèmica de la recerca i el seu impacte en la societat, la jornada va reunir més de cent cinquanta assistents, entre investigadors, responsables de centres de recerca i universitats, gestors i altres professionals relacionats amb el món de la recerca i la innovació.   En l’acte, també van intervenir: David Phipps, que lidera els programes de recerca i els seus impactes a la Universitat de York (Canadà); Jane Millar, professora emèrita de política social a l’Institut d’Investigació Política de la Universitat de Bath (Regne Unit); Julie Bayley, del Lincoln Impact Literacy Institute (Regne Unit); Anabel Sánchez, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); Rosina Malagrida, de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa); Xavier Ariño, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Jordi Bosch, de la Universitat de Barcelona (UB).    La cloenda va ser a càrrec del conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal i Farreras, que va fer una breu valoració del sistema de recerca de Catalunya. Concretament, com a punt fort, va destacar la qualitat de la recerca bàsica i, com a repte, es va referir a la millora de la recerca aplicada.

Tweet

---

Segons els resultats de la votació electrònica del passat dijous 2 de març, la Junta Directiva de la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia, ha estat renovada per un període de tres anys (2023-2025).

La Presidència l’ha assumida Gregori Ujaque Pérez, doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Vicepresidència, Rosa Maria Marcé Recasens, doctora en ciències químiques —especialitzada en química analítica— i membre del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). De la Secretaria, se n’ocuparà Montserrat Heras Corominas, de la Universitat de Girona (UdG), i de la Tresoreria, Jordi Cuadros Margarit, de l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Entre els vocals, hi ha Consol Blanch Colat, de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC); Antonio Bauzà Riera, de la Universitat de les Illes Balears (UIB); Eduard Cremades, de l’Escola Virolai, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB), i Laia Pellejà i Puxeu, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). La Societat Catalana de Química va constituir, a partir del gener del 1932, una de les seccions de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM), com a filial de l’IEC.

Tweet

---

En el Ple del mes de març, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va esmentar diversos premis, reconeixements i homenatges a membres de l’IEC.

Pel que fa als reconeixements: Josep Tabernero, membre de la Secció de Ciències Biològiques, apareix a la llista Forbes dels cent millors metges de l’Estat, que enguany inclou dinou professionals catalans. Marina Sachi, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va rebre el premi Donna, concedit per la Secció de l’Alguer de la Federazione Italiana Donne Arti, Professioni, Affari, el 8 de març d’enguany, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, en honor del qual Pagès Editors va presentar, el dia 24 de febrer, la Biblioteca Poètica Josep Vallverdú, que reedita els seus sis poemaris. Així mateix, l’edició 2023 del Festival Poesia Lleida va arrencar, el dia 14 de març, amb una sessió dedicada a la poesia i la figura de Josep Vallverdú, a manera d’homenatge. Joaquim Mallafrè i Gavaldà, membre emèrit de la Secció Filològica, del qual han penjat un retrat a la galeria de fills il·lustres del Palau municipal de Reus, que va ser descobert pel batlle d’aquesta ciutat el passat 15 de febrer. Antoni Roca Rosell, membre emèrit de la Secció de Ciències i Tecnologia, va veure publicat el seu llibre Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923) el dia 22 de febrer d’enguany per part de la Universitat Politècnica de Catalunya, en commemoració de l’efemèride de la visita d’Einstein a Barcelona. El llibre es pot consultar també en obert al portal UPCommons. Pel que fa als premis: Josep Piera i Rubio, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser distingit amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, l’1 de març d’enguany, per la seva extraordinària trajectòria literària i la defensa constant de la llengua catalana al País Valencià des de la creació literària, la societat i l’escola. Així mateix, Josep Piera serà guardonat amb el Premi Fira del Llibre 2023 el dia 6 de maig a València, en reconeixement de la seva obra literària. Vicent Partal Montesinos, membre de la Secció Filològica i director del diari digital VilaWeb, va rebre el Premi Martí Gasull i Roig, impulsat per Plataforma per la Llengua, el dia 20 de febrer passat al Palau de la Música Catalana. Pel que fa als homenatges: Albert G. Hauf i Valls, membre emèrit de la Secció Històrico-Arqueològica, ha estat homenatjat amb l’edició d’un llibre titulat Escrit a València, que reuneix una part significativa de l’obra d’aquest medievalista. Ha estat publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València, que en són les editores. Enric Pujol i Casademont, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, va rebre un homenatge a Figueres el dia 22 de febrer per la seva tasca com a director del Museu Memorial de l’Exili (MUME). Joan Francesc López Casasnovas, que fou membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, a qui el Govern balear va concedir a títol pòstum el Premi Ramon Llull, el dia 28 de febrer d’enguany, premi que va recollir el seu fill.

Tweet

---