Teresa Cabré va plantejar la seva intervenció com la resposta a una pregunta: Com es pot vertebrar la convivència lingüística a l’Estat?: «Espanya és plurilingüe i pluricultural i el Govern espanyol hauria de reconèixer i enfortir aquesta realitat. Les llengües cooficials tenen uns estatuts que prescriuen drets i deures. Un dels drets que tenim és la defensa i la millora de la llengua». En aquest context, va afirmar: «La pluralitat lingüística i cultural és un bé patrimonial que s’ha de conservar. Per què, doncs, no aconseguim que aquesta sigui una idea generalitzada i respectada a tot l’Estat?».
Per a la presidenta de l’IEC la resposta a aquesta pregunta passa per quatre actuacions: «Cal un discurs sistemàtic i repetitiu que defensi els avantatges del plurilingüisme i la pluriculturalitat, reforçar aquesta valoració positiva ja en les primeres etapes de l’educació, noves mesures explícites de protecció i respecte, i, finalment, més actes com aquest debat, en què es posi de manifest la diversitat lingüística». Precisament sobre la pertinença de trobades com la de Cadis, Cabré va reblar: «Seria bo que les acadèmies de la llengua ens trobéssim sovint, en reunions de caràcter més precís i tècnic, per a conèixer millor els recursos de què disposem».
La presidenta va tancar la intervenció fent referència a la història de l’IEC i va aprofitar per a explicar que es tracta d’una institució que «exerceix d’acadèmia de la llengua, però que també s’encarrega del foment de la ciència i de l’assessorament dels poders públics».
L’acte va comptar amb la presència del director de la Real Academia Española (RAE), Santiago Muñoz Machado, i amb el director de la Real Academia Galega (RAG), Víctor Fernández Freixanes. El secretari de l’Euskaltzaindia ―la Real Academia de la Lengua Vasca―, Adolfo Arejita, no hi va poder assistir per problemes amb el vol amb què havia de viatjar. |
