La presidenta de l’Institut, Teresa Cabré, va inaugurar la jornada i va recordar els inicis de l’Aula Carles Riba, que van ser civils, no institucionals: «Un grup d’investigadors i professors va voler commemorar el desè aniversari de la mort del poeta vinculant els autors clàssics a la nostra literatura.» Cabré també va recordar la vinculació de Riba amb l’IEC: «Va col·laborar amb Fabra en la preparació del primer diccionari, abans de ser membre de l’Institut. Va ingressar a la Secció Filològica l’any 1932, va continuar treballant en el diccionari i en va prologar la segona edició.»
Montserrat Jufresa, membre de l’Aula Carles Riba i sòcia fundadora de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, que va presidir del 2006 al 2010, va assegurar que el grup de recerca va néixer «amb la voluntat de connectar el món grecollatí, que ens va ensenyar a pensar, a llegir i a escriure, amb la Catalunya contemporània, que va mirar cap a Grècia ja al segle XIX i li va donar el prestigi de ser portadora de valors de llibertat i cultura». Seguidament, va afegir que el projecte de renovació i de millora del Noucentisme «va desembocar en la creació d’institucions com l’IEC i en l’aparició de projectes culturals com les traduccions de la Fundació Bernat Metge, que ofereixen el text català acarat amb el grec. La importància de continuar mirant cap als clàssics continua vigent, per això seguirem treballant amb la mateixa il·lusió».
Joan Guàrdia, rector de la UB, es va referir a una situació que va viure personalment per evidenciar que la tasca de grups com l’Aula Carles Riba és fonamental: «Em dedico a la psicologia matemàtica i bona part del llenguatge formal de la matèria està fet amb lletres gregues. Fa uns quants dies vaig comprovar que els meus estudiants de primer de la Facultat de Psicologia no les coneixen: ningú ha fet grec i només una persona ha fet llatí. Aquesta és la realitat.» El rector va concloure que correspon a institucions com la UB mantenir la flama de la cultura encesa, «perquè mentre les flames cremen hi ha llum, encara que la vegi poca gent. Per això, el nostre compromís amb iniciatives com l’Aula és ferm.»
La primera jornada del simposi va comptar amb les intervencions de Josep Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), Marta Marfany (Universitat Pompeu Fabra, UPF), Albert Tomàs (UAB), Gemma Pellissa (UB), Raimon Sebastian (UB), Mireia Ferrando (Universitat de València, UV) i Marco Antonio Coronel Ramos (UV).
La segona jornada es va celebrar el divendres 10 de març, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. |
