L’exposició «100 anys d’Einstein a Catalunya», inaugurada el divendres 3 de març, al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), analitza la trajectòria d’Albert Einstein, la vigència d’alguns dels seus treballs, l’exemple del seu compromís amb la pau i el curs que impartí a Barcelona el 1923, durant el qual establí lligams estrets amb la comunitat científica de l’època. Li plagué la música tradicional catalana i, a més, conegué llocs emblemàtics com el monestir de Sant Cugat, el nucli de l’antiga Ègara a Terrassa, el monestir de Poblet i la població de l’Espluga de Francolí.

L’exposició va ser inaugurada per Àngel Messeguer, secretari general de l’IEC, i Antoni Roca Rosell, historiador de la ciència, membre de l’IEC i vicepresident de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut. Es pot visitar a la seu de l’IEC fins al dia 30 d’abril i l’entrada és lliure.     El mes de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, l’exposició es tornarà a instal·lar perquè pugui ser visitada per diverses escoles de Catalunya. L’IEC també va organitzar la jornada Einstein i l’actualitat de les seves contribucions, en la qual van participar diversos experts i coneixedors de les aportacions del científic alemany en els àmbits de la física i les matemàtiques. En el marc d’aquesta jornada, Sebastià Xambó i Descamps, matemàtic, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de la Societat Catalana de Matemàtiques entre el 1995 i el 2002, va pronunciar la conferència «Einstein i les matemàtiques». «Albert Einstein i el mètode científic» va ser el títol de la ponència de Luis Navarro Veguillas, físic i professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB). Navarro va recordar que «sovint s’afirma que Einstein va poder ser tan agosarat en els seus plantejaments científics perquè no va tenir vinculació amb l’Acadèmia». Carme Jordi, física, professora de la UB i membre de l’IEC, va tancar la jornada amb la conferència «La curvatura de l’espai».

Tweet

---