Durant la presentació de la jornada, el president de la Secció Filològica de l’Institut, Nicolau Dols, es va referir al cinquè congrés universal d’esperanto, que es va celebrar l’any 1909 a Barcelona: «Aquell any, Josep Pijoan, llavors secretari general de l’IEC, va rebre els congressistes a l’Institut, que en aquell temps tenia la seu a l’actual Palau de la Generalitat. No sabem si entre els visitants hi havia el creador de l’esperanto, el doctor Zamenhof.»
Després de la intervenció de Dols, el programa va continuar amb dues xerrades i una taula rodona, en què van participar el mateix Dols, Roberto Garvía, Guilherme Fians, Maria Rosa Garrido i Xavier Alcalde. També va intervenir en la jornada Monica Heller, professora de la Universitat de Toronto i especialista en sociolingüística i antropologia lingüística, que el 28 de febrer va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
En les diverses intervencions, es va defensar la bona salut de l’esperanto i es va definir l’esperantisme com «un moviment social transversal amb una llengua internacional com a vehicle per a facilitar l’entesa mundial». També es va recordar que es tracta de la llengua planificada més parlada fins avui, tot i que és molt difícil establir quants parlants té. L’Associació Catalana d’Esperanto apunta que «segons algunes estimacions, el nombre de parlants pot ser d’entre cent mil i un milió».
La segona part de la jornada va tenir lloc a l’aire lliure, amb l’activitat «Ruta de l’esperanto per la vila de Gràcia». |
