L’obra de Víctor Català va ser el fil conductor de la celebració del Dia Internacional de les Dones a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La presidenta de l’Institut, Teresa Cabré, va remarcar la valentia de l’autora, que «no complia els patrons de l’època i que va fer servir el pseudònim per a afirmar-se i sentir-se còmode. Va ser una dona lliure que va construir-se el món on volia viure». «Encara avui ens hi trobem: actualment una dona és conflictiva; en canvi, un home té caràcter». La presidenta va definir Català com una dona «independent, coherent, convincent i singular».
Margarida Casacuberta va argumentar que la vigència de l’autora de l’Escala és indiscutible: «Víctor Català va donar veu a les dones invisibilitzades fa cent anys. Les protagonistes de la seva obra són les dones que patien abusos de poder i violència a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX». Casacuberta va remarcar també que la literatura de Català «analitza amb precisió els mecanismes que mouen les persones i les relacions de gènere i de classe, amb uns textos que, de manera freda i violenta, et trastoquen i fan que vegis la realitat d’una altra manera». La professora va explicae que Català va començar a signar amb pseudònim arran de l’escàndol que va provocar el seu relat La infanticida, i va citar altres títols que exemplifiquen el compendi de foscors humanes que suposa la seva obra, com La vella, un dels contes que s’integren al recull Drames rurals.
Autora revolucionària, va ser pionera en la reivindicació de la simbòlica cambra pròpia de Woolf al text Ma cambra blanca. Aquest poema en prosa ha estat un dels que va interpretar Anna Casas que, acompanyada a l’arpa per Carme Ubach, va oferir un recital per a completar l’homenatge a l’escriptora modernista.
La veu de Víctor Català va arribar amb força a les integrants de l’associació Diàlegs de Dona, convidades a la jornada. Fàtima Ahmed, presidenta de l’entitat, va subratllar que aquestes dones formen part dels col·lectius invisibilitzats avui, i va reivindicar l’esforç que han de fer després de deixar el seu país per a viure a Catalunya, sovint amb grans dificultats econòmiques i socials. La interpretació d’una dansa tradicional índia (odissi), a càrrec de María José Bono, va posar el punt final a la celebració.
|
