Daniel Casals: «Les jornades s’han consolidat com una línia de recerca de la història contemporània de la llengua catalana»
La III Jornada sobre la Divulgació de la Normativa als Mitjans de Comunicació va tenir lloc el divendres 18 de juny en format telemàtic. L’acte, que s’havia d’haver celebrat el desembre de l’any passat i que es va ajornar a causa de la pandèmia, tenia com a objectiu analitzar la difusió dels coneixements lingüístics que han fet els mitjans de comunicació en els territoris de parla catalana des del segle XX fins a començaments del segle XXI. |
Daniel Casals, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Mar Massanell, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), van ser els organitzadors de l’esdeveniment d’enguany. En aquesta nova edició de les jornades, el Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània (GRHILCEC) i la Societat Catalana de Llengua i Literatura van poder exposar els resultats de la seva recerca, feta amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la UAB.
La presidenta electa de l’IEC, M. Teresa Cabré, va donar la benvinguda als assistents i va destacar la importància que tenen els mitjans a l’hora de difondre «bones pràctiques lingüístiques» a la societat. Cabré també va explicar que, com cada edició, les ponències seran recopilades en forma de llibre a finals d’any. Daniel Casals va desvetllar el títol de l’obra, Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics, que es publicarà dins de la col·lecció «Milà i Fontanals».
Casals va fer, també, una breu valoració de les jornades anteriors recordant que, en total, el GRHILCEC ha analitzat vint-i-cinc estudis monogràfics de columnes de premsa i d’espais de ràdio i televisió. Per això, creu que avui podem parlar de les jornades com «una línia de recerca consolidada en el marc de la història contemporània de la llengua catalana». Tot seguit, va presentar el grup de ponents de l’edició d’enguany. El primer estava format per membres del mateix GRHILCEC, que van presentar els resultats de les investigacions. El segon grup estava integrat per autors d’espais de llengua dels mitjans de comunicació. I el tercer el constituïen una selecció d’experts que havien estudiat aquest tipus d’espai d’investigació lingüística.
Després de la presentació de l’acte, Joan Martí i Castell, membre de la Secció Filològica de l’IEC i de la Universitat Rovira i Virgili, va impartir la conferència inaugural titulada «Pompeu Fabra, entre la ciència i la política». Tot seguit, van començar les dotze ponències monogràfiques dedicades a analitzar els espais de transmissió de coneixements lingüístics als mitjans de comunicació.
La cloenda de la jornada va ser a càrrec de Daniel Casals, que es va mostrar satisfet amb els resultats obtinguts. «La tasca, però, no s’ha acabat. Ara toca treballar en l’edició dels textos de les ponències en forma de llibre», va cloure amb la mirada posada ja en la quarta jornada. |
 
|
|
Jesús Burgueño: «Els geògrafs hem d’explicar què fem i la diversitat de temes que estudiem»
El dimarts 29 de juny va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació del llibre La nova geografia de la Catalunya post-COVID, coordinat per Jesús Burgueño, membre de la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’IEC. |
L’acte, que també es va poder seguir de manera telemàtica, va comptar amb la participació de Joandomènec Ros, president de l’IEC; Josep Oliveras, president de la SCG; Jesús Burgueño, coordinador de l’edició; Núria Benach, autora d’un dels capítols del llibre, i Oriol Nel·lo, delegat de l’IEC a la SCG i autor de l’epíleg del llibre.
Josep Oliveras va explicar que el llibre, publicat per la SCG, pretén ser assequible per a tothom: «Es tracta de tornar la geografia a la societat, explicar i no només descriure la realitat». També va subratllar que els autors ofereixen un relat compromès, «perquè s’assenyalen camins per a resoldre els problemes que es plantegen».
Jesús Burgueño va reivindicar la tasca dels geògrafs, no sempre prou coneguda: «Els geògrafs hem d’explicar què fem i la diversitat de temes que estudiem». També va detallar l’estructura de l’obra, que «es basa en les diverses crisis que afecten el territori català: a l’emergència sanitària, s’hi han de sumar dos fronts més (l’econòmic i el climàtic), agreujats a Catalunya per la situació política. L’obra s’ocupa d’aquests àmbits i n’hi afegeix un altre: els problemes específics del món urbà, en particular a la ciutat de Barcelona».
Núria Benach va destacar el llenguatge del llibre: «Hem volgut trencar la cotilla acadèmica, el rigor que ens exigim no ha d’anar acompanyat d’un academicisme excessiu. La geografia ha de ser útil, atractiva, rellevant i ha de parlar un llenguatge que la gent entengui».
Oriol Nel·lo es va referir als reptes territorials que l’obra posa en evidència: «Són reptes de present i de futur i que l’epidèmia ha posat de manifest: el poblament i usos del sòl, la mobilitat, la cohesió social, la sostenibilitat i el govern del territori». Entre els temes que va plantejar hi ha «la incidència diferencial de la pandèmia sobre els diversos grups socials, el fet que la baixa mobilitat hagi estat valorada com mai o la relació entre la salut i la relació amb l’entorn».
Joandomènec Ros va cloure l’acte. El president de l’IEC va afirmar que li havia agradat molt «veure que la geografia total no s’ha perdut» i va afegir que «el llibre és necessari (fa més de mig segle de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS): la pandèmia ha estat l’excusa». |
|
|
Rosa María Menéndez, presidenta del CSIC, ofereix la seva visió sobre la governança de la ciència
La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar el dijous 10 de juny una de les conferències que formen part del cicle Dijous de ciència 2021. Rosa María Menéndez, presidenta del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), va donar el seu punt de vista sobre el model de ciència que cal forjar per al segle XXI, després de la pandèmia. |
La científica considera que necessitem una organització de la ciència que pugui afrontar la crisi sanitària, però també la situació climàtica, l’envelliment de la població o la necessitat d’un model d’energia i de mobilitat sostenibles.
Per a Menéndez, és imprescindible «un model versàtil i flexible de governança, un pacte d’estat per la ciència» i una aposta clara de l’Administració pública, que, combinada amb la inversió privada, aconsegueixi que la ciència representi el 2 % del producte interior brut.
La conferenciant va exposar amb detall l’organització del CSIC, que compta amb un pressupost de set-cents milions d’euros, una xifra que espera que creixi fins als nou-cents. Partint de la manera de treballar d’aquest centre espanyol, Menéndez va apostar per la col·laboració per «aconseguir sinergies i avançar» i per «l’excel·lència» en la recerca. També va posar l’accent en la important presència del CSIC a Catalunya, on compta amb vint instituts i desenvolupa projectes molt competitius.
Finalment, va recordar la col·laboració entre el CSIC i l’IEC, i va posar com a exemple dos científics del centre que formen part de l’Institut: Àngel Messeguer i Xavier Bellés. |
|
|
Joan Martínez-Alier: «No podem parlar de transició energètica tenint en compte la situació mediambiental actual»
El passat 8 de juny, la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC va acollir la conferència «L’economia no és circular; és entròpica. 50 anys de la publicació de Nicholas Georgescu-Roegen The entropy law and the economic process», a càrrec de Joan Martínez-Alier, expert de reconegut prestigi en l’àmbit de l’economia ecològica. |
Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va donar el tret de sortida a l’acte fent una breu presentació del conferenciant. Martínez-Alier, que va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és al capdavant d’un grup de treball en matèria d’economia ecològica i política ambiental, també és investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i ha estat fundador de la Societat Internacional d’Economia Ecològica. En els últims quatre anys, a més, ha rebut el Premi Leontief, atorgat pel Global Development and Environment Institute (GDAE) de Massachusetts el 2017 i també el Premi Balzan 2020 a les respostes de les ciències socials i les humanitats als reptes ambientals.
Martínez-Alier va iniciar la seva intervenció reflexionant sobre la visió entròpica de l’economia, tot recordant que fa cinquanta anys que Nicholas Georgescu va publicar el llibre The entropy law and the economic process (‘La llei de l’entropia i el procés econòmic’), que va marcar l’inici dels estudis sobre la relació entre ecologia i economia. Per a l’expert, tot està relacionat i parlar d’economia vol dir parlar d’agricultura, de població i d’emigració, entre molts altres temes. En aquest sentit, es va mostrar a favor de la llibertat de migració i va tractar l’agricultura com un sistema de conversió d’energia.
El ponent va afirmar que l’economia (la industrial) no és circular, sinó entròpica. De fet, cada dia ho és més. Així, va argumentar que fins i tot una economia industrial sense creixement necessita subministraments de materials i energia, perquè «l’energia es dissipa i només un 8 % dels materials es recicla». En aquesta línia, va voler destacar que, actualment, hi ha molts conflictes ecològics a les fronteres d’extracció de productes bàsics i d’eliminació de residus, i va posar l’exemple de la situació a Cabo Delgado (Moçambic) pel gas. Tanmateix, va reflexionar sobre la contaminació dels aeroports i els conflictes que genera construir-los o fer-los més grans, posant com a exemple el cas recent de Barcelona i l’aeroport del Prat.
Per a Joan Martínez-Alier, l’expansió de l’economia és tal que ha arribat a esgotar els fons que, en teoria, són permanents, com ara la fertilitat dels peixos i del sòl, els grans boscos i la biodiversitat o el cicle natural de l’aigua. Segons el seu parer, encara no podem parlar de transició energètica, sobretot tenint en compte que l’efecte d’hivernacle ha augmentat i «ningú no ha fet res per combatre’l», va sentenciar.
Així doncs, la ponència de l’expert ha estat una crida a aturar el canvi climàtic o, si més, no a mitigar-lo. No de la manera com s’està fent fins ara, sinó tractant el problema des de tots els vessants. Ell aposta per un canvi radical i decidit per a solucionar la crisi climàtica. A més, ha fet una dura estimació i és que, avui, l’economia mundial produeix al voltant de quaranta bilions de tones de diòxid de carboni cada any. Martínez-Alier creu que aquesta xifra s’hauria de reduir a la meitat.
En acabar la conferència es va obrir un torn de preguntes entre les persones que havien seguit l’acte tant presencialment com virtualment. Aquesta ha estat la primera vegada que la SCE organitzava un acte híbrid. Després de les preguntes, es va fer un debat final sobre els temes tractats. |
|
|
Joan Romero González considera un fracàs històric la manca de reconeixement del fet plurinacional a Espanya
Joan Romero González, catedràtic de geografia humana de la Universitat de València, va impartir la conferència virtual Espanya bloquejada. El model d’estat posat a prova, organitzada per la Societat Catalana de Geografia el passat 8 de juny. En la conferència, va exposar la seva visió de la situació política a l’Estat espanyol: «Hem estat capaços de crear un model d’estat que defineixo com a federal incomplet i disfuncional. Som un exemple d’estat plurinacional i el reconeixement d’aquest fet continua sent el principal desafiament polític espanyol.» |
El geògraf considera que assistim «al final d’una llarga etapa històrica, que encara cueja, que s’inicià l’any 1978 i va concloure el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estat». Per a ell, en aquest període, l’Estat espanyol ha tingut un èxit considerable, que és l’estat autonòmic: «Crec que s’ha avançat molt en l’autogovern i bastant poc en el pilar del govern compartit.» En canvi, considera «un fracàs històric» la manca de reconeixement del fet plurinacional i, tot seguit, va sentenciar que aquesta situació «requereix un nou pacte polític».
Romero va afirmar que, per a entendre que Espanya és un estat plurinacional, «no cal ser nacionalista, sinó que només cal un mínim estudi de la història col·lectiva» i va lamentar que la dissensió entre estat i nació sigui difícil d’entendre al conjunt d’Espanya, sobretot entre les elits polítiques. |
|
|
Josep Batlló considera la sismologia un servei públic
El dijous 10 de juny, Josep Batlló, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), va impartir la conferència «La sismologia servei públic: SISMOCAT», dins del vint-i-novè cicle Física oberta, organitzat per la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
M. Àngels Garcia, membre de la Societat Catalana de Física, va donar la benvinguda a la sessió fent una introducció del perfil professional de Batlló, professor i doctor en física per la Universitat de Barcelona (UB). Batlló és expert en sismologia, meteorologia i història de la ciència i també és coordinador d’un grup de treball de l’European Seismological Commission. Actualment, Batlló treballa en la Unitat de Sismologia de l’ICGC. El que també havia estat docent de la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Lisboa, va fer una exposició en què va explicar de quina manera la sismologia i, per extensió el SISMOCAT, són eines de servei públic.
Josep Batlló va fer una ponència centrada en l’impacte dels terratrèmols en la societat i la importància de tenir eines per a respondre als seus efectes. Així, va explicar com apliquen des de l’ICGC els coneixements que tenen sobre sismes al desenvolupament de serveis útils per a la ciutadania, posant l’exemple del SISMOCAT, una aplicació desenvolupada i operada per la Unitat de Sismologia de l’ICGC, de la qual ell forma part. Per a Batlló, el SISMOCAT és una eina de servei públic perquè contribueix a la millora de «la seguretat i la resiliència» de la societat davant del risc sísmic, ja que aporta coneixement i difon la informació d’una manera ràpida i acurada.
Batlló va deixar clar que els terratrèmols no es poden predir, però que, així i tot, des de la Unitat de Sismologia s’esforcen a fer una tasca de prevenció i previsió a través del manteniment de la xarxa sísmica i del servei d’informació sismològica, així com de l’avaluació del risc sísmic de Catalunya per poder proporcionar a la població, a l’Administració i, en particular, a Protecció Civil informació ràpida sobre els terratrèmols que poden afectar el territori. A més, també va recordar que tothom pot accedir a les dades de les estacions sísmiques des del seu portal web.
En cas de sisme, el protocol d’actuació de la Unitat és el següent: gràcies a un sistema de localització automàtica de terratrèmols, es detecta quan hi ha un moviment, se’n troba la ubicació i se’n calcula la magnitud. Després, automàticament es fa un comunicat per a deixar-ne constància i, minuts més tard, un sismòleg de guàrdia el valida i contacta amb Protecció Civil. Posteriorment, s’envia un comunicat per correu electrònic amb la informació revisada pel sismòleg i es fa la confirmació al web. Com a curiositat, l’expert també va explicar que, segons les dades recollides entre els anys 1984 i 2019, la sismicitat a Catalunya s’acumula a la zona que va des del Ripollès fins a la Selva i les àrees amb menys sismicitat són les planes centrals. Batlló va dir que el període amb més terratrèmols a Catalunya van ser els segles XIV i XV. Actualment, les dades ens revelen que cada cinc o sis anys tenim un sisme de magnitud 3.
Després de la conferència, M. Àngels Garcia va obrir un torn de preguntes entre les persones que havien seguit l’acte presencialment i les que ho havien fet virtualment. |
|
|
|
|
