El vicepresident de la SECCT, Miquel Canals, va donar el tret de sortida de l’acte amb una breu explicació del perfil professional de la nova membre de la Secció. Nora Ventosa és especialista en química supramolecular i s’incorpora a la SECCT per a aportar els seus coneixements en aquesta disciplina, que fins ara no comptava amb cap representant a la institució. Canals va destacar la labor de Ventosa per a estendre arreu el «prestigi» de la recerca científica catalana i, seguidament, va donar la paraula a Àngel Messeguer, secretari de la SECCT, que després de fer una presentació de la conferència va destacar el «rigor científic» de Ventosa, la seva capacitat d’innovar i el fet que sempre tingui present l’aplicació de la recerca en la societat.
Pels que s’iniciaven en l’àmbit de la química supramolecular, Miquel Canals va fer un breu apunt sobre què és i a què es dedica. Va explicar que aquesta disciplina tracta dels estudis sobre les interaccions no covalents entre molècules i que es basa, entre d’altres, en el reconeixement molecular que explica les afinitats que mostren determinats compostos químics per a interaccionar amb altres i que promouen, com a conseqüència, la formació de noves entitats amb propietats diferenciades.
Així es va fer la presentació d’un discurs en què es van tractar quatre grans blocs: les nanomedicines basades en assemblatges supramoleculars, els reptes en la caracterització de les noves nanomedicines per a garantir la qualitat i la seguretat dels pacients, els desafiaments en l’escalat i la preparació a escala industrial de les nanomedicines i, per acabar, el rol de les empreses emergents, en sistemes d’innovació oberta, per a dur aquest tipus de fàrmacs a les fases clíniques. En aquests dos últims blocs, per a il·lustrar les seves explicacions, Ventosa va fer servir exemples realitzats al laboratori per ella mateixa i per Nanomol, el seu grup d’investigació, que pertany a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).
Nora Ventosa va oferir una xerrada inspiradora tant per als que s’iniciaven en la disciplina de la química supramolecular com per als que en tenien coneixements previs. Aquest és un camp de recerca en creixement: encara hi ha molt per descobrir i, a més, darrerament, les seves possibilitats s’han vist incrementades notablement amb la irrupció de la nanotecnologia i el desenvolupament de la ciència dels materials orgànics. Tot això, segons Ventosa, impactarà «fortament» en el desenvolupament de nanomedicines més eficaces i menys tòxiques que les medicines actuals. Així i tot, la investigadora va voler destacar que, perquè aquest tipus de fàrmacs arribin a la pràctica clínica, calen sistemes d’innovació oberta amb una forta col·laboració entre el sector acadèmic i l’empresarial.
Per concloure, Ventosa va parlar sobre el projecte europeu Phoenix, que precisament té com a objectiu construir una xarxa d’infraestructures, en règim d’innovació oberta, per a donar servei a centres acadèmics i empreses en el desenvolupament i la producció industrial de nanomedicines. En aquest projecte, hi ha tres empreses i un grup de recerca catalans i això, per a la investigadora, «ens ha de fer sentir molt orgullosos com a país» i donar-nos una empenta per a continuar apostant per tenir un rol «líder» en aquest entorn.
Després de la conferència, Àngel Messeguer va moderar un torn de preguntes amb els espectadors que havien seguit la sessió de recepció. |
