Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va donar el tret de sortida a l’acte fent una breu presentació del conferenciant. Martínez-Alier, que va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és al capdavant d’un grup de treball en matèria d’economia ecològica i política ambiental, també és investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i ha estat fundador de la Societat Internacional d’Economia Ecològica. En els últims quatre anys, a més, ha rebut el Premi Leontief, atorgat pel Global Development and Environment Institute (GDAE) de Massachusetts el 2017 i també el Premi Balzan 2020 a les respostes de les ciències socials i les humanitats als reptes ambientals.
Martínez-Alier va iniciar la seva intervenció reflexionant sobre la visió entròpica de l’economia, tot recordant que fa cinquanta anys que Nicholas Georgescu va publicar el llibre The entropy law and the economic process (‘La llei de l’entropia i el procés econòmic’), que va marcar l’inici dels estudis sobre la relació entre ecologia i economia. Per a l’expert, tot està relacionat i parlar d’economia vol dir parlar d’agricultura, de població i d’emigració, entre molts altres temes. En aquest sentit, es va mostrar a favor de la llibertat de migració i va tractar l’agricultura com un sistema de conversió d’energia.
El ponent va afirmar que l’economia (la industrial) no és circular, sinó entròpica. De fet, cada dia ho és més. Així, va argumentar que fins i tot una economia industrial sense creixement necessita subministraments de materials i energia, perquè «l’energia es dissipa i només un 8 % dels materials es recicla». En aquesta línia, va voler destacar que, actualment, hi ha molts conflictes ecològics a les fronteres d’extracció de productes bàsics i d’eliminació de residus, i va posar l’exemple de la situació a Cabo Delgado (Moçambic) pel gas. Tanmateix, va reflexionar sobre la contaminació dels aeroports i els conflictes que genera construir-los o fer-los més grans, posant com a exemple el cas recent de Barcelona i l’aeroport del Prat.
Per a Joan Martínez-Alier, l’expansió de l’economia és tal que ha arribat a esgotar els fons que, en teoria, són permanents, com ara la fertilitat dels peixos i del sòl, els grans boscos i la biodiversitat o el cicle natural de l’aigua. Segons el seu parer, encara no podem parlar de transició energètica, sobretot tenint en compte que l’efecte d’hivernacle ha augmentat i «ningú no ha fet res per combatre’l», va sentenciar.
Així doncs, la ponència de l’expert ha estat una crida a aturar el canvi climàtic o, si més, no a mitigar-lo. No de la manera com s’està fent fins ara, sinó tractant el problema des de tots els vessants. Ell aposta per un canvi radical i decidit per a solucionar la crisi climàtica. A més, ha fet una dura estimació i és que, avui, l’economia mundial produeix al voltant de quaranta bilions de tones de diòxid de carboni cada any. Martínez-Alier creu que aquesta xifra s’hauria de reduir a la meitat.
En acabar la conferència es va obrir un torn de preguntes entre les persones que havien seguit l’acte tant presencialment com virtualment. Aquesta ha estat la primera vegada que la SCE organitzava un acte híbrid. Després de les preguntes, es va fer un debat final sobre els temes tractats. |
