Número 258
juny 2021

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

M. Teresa Cabré: «Buscaré recuperar per a l’IEC l'esperit de servei com a estructura d'estat que li va donar Prat de la Riba»

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va celebrar el dijous 3 de juny el Ple extraordinari per a triar la nova Presidència de la institució, en unes eleccions a les quals únicament s’ha presentat la candidatura de l’actual presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré. Cabré ha sortit escollida amb una majoria molt àmplia: s’han emès 216 vots, dels quals, 198 han estat a favor, 5 en contra i 13 en blanc. La nova Presidència és formada també per Marta Prevosti i Maria Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer, com a secretari general. 

Cabré va afirmar que buscarà «recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de la Riba», perquè, va reblar, «un país sense estructures de referència, sòlides, és un país líquid».

Durant el seu discurs, la nova presidenta va destacar que l’Institut és singular per quatre motius: «És l’única institució acadèmica de creació catalana, té una tradició ininterrompuda d’activitat des del seu naixement, l’any 1907, abasta tots els territoris de parla catalana i és pluridisciplinari».

Va subratllar que la institució s’ocupa de la normativa de la llengua, de fer recerca i «d’emetre opinió sobre qüestions que afecten la societat». I va avançar: «El fet que l’IEC aplegui bona part de l’expertesa del país i la nostra independència de criteri ens ha de portar a emetre opinions vinculants per als poders públics».

En l’àmbit de la recerca, va advertir que la investigació de l’IEC ha de ser «d’abast universal però vinculada a la catalanística, un concepte que s’ha d’ampliar perquè cobreixi tots els àmbits del saber» i que es promourà la recerca amb finançament europeu, «amb programes cooperatius». També va afirmar que l’Institut ha de prioritzar la presència de la llengua catalana en la recerca.

Sobre la llengua, va assegurar que «es continuarà amb la cooperació iniciada amb organismes concernits per l’orientació de la llengua, tant de caràcter normatiu, com d’assessorament, per a construir una normativa única, que internament sigui flexible, perquè tots els territoris s’hi puguin sentir identificats», i va afegitr: «Si permetem escissions en matèria normativa, la llengua hi surt perdent, es fragmenta». També va expressar la seva voluntat de posar en marxa un nou diccionari normatiu pancatalà, «amb trets actius de cada dialecte, però que comparteixi els trets prestigiosos dels altres».

Els membres de la candidatura escollida començaran a exercir el càrrec l’1 de setembre de 2021.

El mandat del càrrec de president de l’IEC té una durada de quatre anys i només pot ser reelegit consecutivament una vegada.

Tota la informació relativa a les eleccions a la Presidència de l’IEC està disponible a la pàgina web https://eleccions2021.llocs.iec.cat/.

Notícies

* M. Teresa Cabré: «Buscaré recuperar per a l’IEC l'esperit de servei com a estructura d'estat que li va donar Prat de la Riba»

* Ros fa balanç del seu mandat: «Hem assolit un percentatge molt alt de les coses que volíem fer»

* CATCAR presenta la plataforma digital que reuneix, per primera vegada, la documentació que testimonia l’origen de Catalunya, fa mil anys

* L’Institut d’Estudis Catalans incorpora tres nous membres

* Jordi Savall obre el cicle de concerts Música al claustre de l’IEC

* Nora Ventosa, en el seu discurs de recepció, elogia la recerca catalana i fa una crida a empreses i institucions per continuar apostant pel lideratge en el sector

* Jordi Bascompte pronuncia el seu discurs com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* L’IEC acull unes jornades d’homenatge a la figura de Jordi Pere Cerdà

* Daniel Casals: «Les jornades s’han consolidat com una línia de recerca de la història contemporània de la llengua catalana»

* Jesús Burgueño: «Els geògrafs hem d’explicar què fem i la diversitat de temes que estudiem»

* Rosa María Menéndez, presidenta del CSIC, ofereix la seva visió sobre la governança de la ciència

* Joan Martínez-Alier: «No podem parlar de transició energètica tenint en compte la situació mediambiental actual»

* Joan Romero González considera un fracàs històric la manca de reconeixement del fet plurinacional a Espanya

* Josep Batlló considera la sismologia un servei públic


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa