Montserrat Corominas Guiu és llicenciada en biologia per la Universitat de Barcelona (UB), va fer la tesi doctoral al Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i dues estades postdoctorals als Estats Units —a l’Escola de Medicina de la Universitat de Nova York (1987-1990) i a la Divisió de Toxicologia de l’Institut de Tecnologia de Massachusets—, durant les quals es va formar en biologia del càncer. És membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i catedràtica de genètica de la Facultat de Biologia de la UB, de la qual ha estat professora titular entre el 1992 i el 2019.
També coordina i imparteix classes de grau i de màster, ha dirigit una desena de tesis doctorals i lidera el Laboratori de Regulació de l’Expressió Gènica dins el Grup de Biologia del Desenvolupament i Genòmica a l’IBUB. En els darrers anys ha centrat la seva recerca en l’estudi dels mecanismes cel·lulars i moleculars relacionats amb el desenvolupament i la regeneració, utilitzant Drosophila melanogaster com a sistema model. És coautora de nombroses publicacions científiques, amb un índex h de 27, i ha participat, des del 2011, en una dotzena de projectes, en deu dels quals com a investigadora principal.
El 2015 s’incorporà a la Junta Directiva de la Societat Catalana de Biologia (SCB), entitat que presideix des del 2017. Ha estat una de les impulsores de dues de les iniciatives més rellevants de la SCB: la Bioagenda, un cercador de les activitats científiques de l’àmbit de la biologia que es fan a Catalunya, i el Biogenoma, un projecte coliderat amb la Institució Catalana d’Història Natural i l’IEC que té l’objectiu de seqüenciar el genoma de totes les espècies eucariotes dels Països Catalans.
El 2015 va ser guardonada amb la distinció ICREA Acadèmia.
Josep M. Tabernero Caturla és doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es llicencià el 1987 amb el premi extraordinari de llicenciatura; posteriorment, va obtenir el títol del Màster en Direcció d’Organitzacions Sanitàries (a ESADE) i el del Programa d’Alta Direcció d’Institucions Sanitàries (a IESE). És catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya i ha impartit classes a la UAB com a professor associat. Dirigeix el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM La Caixa). Especialista en càncer colorectal, ha liderat diversos projectes internacionals, com ara el Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins, el qual ha participat, amb un notable impacte de resultats, en alguns dels projectes de recerca acadèmica cooperativa més rellevants a Europa pel que fa a l’estudi dels tumors gastrointestinals. Ha dirigit una dotzena de tesis doctorals i projectes finals de carrera, i és autor de nombroses publicacions científiques i coautor de moltes altres (índex h de 96 i 53.000 citacions).
L’edició espanyola de Forbes el considera un dels tres líders més influents en l’atenció mèdica del càncer i apareix, des del 2006, en la llista d’investigadors altament citats en la categoria de medicina clínica que publica Web of Science. Participa en diferents societats internacionals, com ara l’Associació Americana per a la Recerca del Càncer (AACR), la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO) i la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), de la qual va ser president (2018-2019). El 2020 va ser nomenat membre de l’assemblea de la Unió Europea que assessora el Mission Board for Cancer (Comissió Europea).
El 2019 va rebre el Premi Nacional de Recerca de Catalunya, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de les seves contribucions a l’avenç de la investigació sobre el càncer.
Mònica Terribas Sala és llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991) i es doctorà en ciències de la comunicació a la Universitat de Stirling (Escòcia) l’any 1993. Aquell mateix any s’incorporà com a docent a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on és professora titular del Departament de Comunicació i Periodisme des del 2003 i membre de la Junta dels Estudis de Periodisme, dels quals va ser vicedegana (2000-2004). És investigadora del Grup de Recerca en Comunicació Política, Periodisme i Democràcia (POLCOM-GRP) del Departament de Comunicació de la UPF.
La seva carrera periodística s’inicià el 1987 a la ràdio i s’ha desenvolupat sobretot en els mitjans de comunicació audiovisuals públics de Catalunya. A Televisió de Catalunya ha col·laborat com a coordinadora, documentalista, guionista o ajudant de direcció en programes de màxima audiència, com ara Tres pics i repicó, Persones humanes o Temps era temps; va crear, dirigir i conduir l’informatiu diari La nit al dia (2002-2008) i ha estat codirectora i copresentadora del programa social Nexes. A Catalunya Ràdio va ser al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio durant set temporades (2013-2020). També ha col·laborat en mitjans escrits, com la revista Comunicació 21 i els diaris El Periódico de Catalunya i Ara, en el qual va escriure diàriament mentre va ser-ne consellera delegada i editora (2012-2013). Va dirigir Televisió de Catalunya entre el 2008 i el 2012, període en el qual la cadena va recuperar el lideratge i va posar en marxa els canals de TDT. El 2020 s’incorporà, com a productora guionista, al departament de no-ficció de Mediaproducció, SLU.
És autora de nombrosos articles sobre comunicació i investigació, així com del volum D.O. Europa, reflexions sobre el futur de la identitat europea. Ha impartit conferències, sessions no regulades de docència i altres activitats de compromís social relacionades amb les seves àrees d’expertesa. És patrona de diverses fundacions, com ara la Fundació Catalana Síndrome de Down, i és membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.
Ha rebut, entre molts altres reconeixements, el Premi Nacional de Cultura (2003), el Premi Òmnium al millor programa de televisió (2005), el Premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional de ràdio (2018) i el Premi Cristina Requena i Giró de Periodisme (2020). |
