El segon concert tindrà lloc el dijous 8 de juliol i es titularà «El piano més enllà del concert», amb Marina Rodríguez Brià, al fortepiano Érard (Londres, segle XIX) del Museu de la Música de Barcelona, i Belén Cabanes, dansa i castanyoles. I el tercer concert es farà el 15 de juliol i es titularà «Villancets, tons, cantata i sarsuela, del segle XVII al XVIII a Catalunya», amb In Sana Poetica.
El cicle d’aquest any ens convida a gaudir de repertoris allunyats en el temps i l’espai, obtinguts com a resultat d’un procés de recerca sobre repertoris musicals —respectant-ne els originals— inspirats en obres i fets d’èpoques rellevants de la música a Catalunya, sovint encara desconeguts o inèdits. Aquesta recreació de músiques diverses sorgeix de la participació de tres elements creatius fonamentals: la creació sonora (compositor), la recuperació del so original i la inspiració de l’intèrpret, acotats entre els marges de tècnica històrica i llibertat.
En el primer concert del cicle, Jordi Savall, acompanyat per Pedro Estevan, amb el programa «Orient-Occident. Un diàleg de les ànimes», ens va convidar a participar de l’itinerari històric i cultural que ens ofereixen les relacions i els diàlegs entre les músiques de cultures mediterrànies i les nostres tradicions de l’època medieval. La recerca antropològica i musicològica aporta nova llum sobre les relacions entre esperit i cultures com a fonament del nostre propi desenvolupament musical.
En «El piano més enllà del concert», Marina Rodríguez Brià i Belén Cabanes ens transporten a l’àmbit estètic sorgit del Romanticisme, en el qual la inspiració dels compositors i intèrprets flueix bidireccionalment entre l’expressió dels sentiments propis i els de la música popular. Així, el segle XIX i el principi del segle XX gaudeixen d’un fenomen d’aproximació, del qual el públic també serà partícip, que esvaeix les rígides fronteres entre les etiquetes de música religiosa, música popular, música domèstica i música de concert, entre d’altres. Aquest fet permet als compositors expressar-se d’una manera més personal i propera a l’oient i elegir estils que abans eren considerats incompatibles: Ferran Sor i Frédéric Chopin componen valsos; Felip Pedrell, masurques, i Enric Granados, danses andaluses. Aquesta riquesa i permeabilitat s’expressa amb l’autenticitat de l’harmonia del fortepiano, instrument domèstic per excel·lència, en diàleg amb les castanyoles, instrument més popular, que s’afegia per a recolzar i intensificar els ritmes de dansa.
El concert «Villancets, tons, cantata i sarsuela, del segle XVII al XVIII a Catalunya», del grup In Sana Poetica, està dedicat a la interpretació musical i històrica dels resultats de la recerca recollida i publicada en la col·lecció «Mestres Catalans Antics», editada per Ficta Edicions i dirigida per Josep M. Gregori i Bernat Cabré, professors d’art i musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El conjunt d’intèrprets, veus i instruments d’època, dirigits per Jordi Ribell, ha estat seleccionat per donar-nos una versió viva i actual d’obres recuperades del nostre patrimoni, avalada pels criteris de rigor interpretatiu compartits amb la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC.
Podeu trobar més informació al web. |
