Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va donar la benvinguda de l’acte destacant la notable figura de l’escriptor, un dels més importants de la Catalunya del Nord, que va dedicar bona part de la seva vida a difondre la llengua catalana, a preservar la tradició cultural de la seva terra i a conrear diferents gèneres literaris. En aquest sentit, Ros es va referir a Cerdà com un «agent cultural», que des de la seva poesia va esperonar-nos a ser «millors catalans».
Després del discurs inicial, Jordi Julià (coordinador de les jornades), Margarita Freixas (degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB) i Oriol Ponsatí-Murlà (director de la Institució de les Lletres Catalanes) van fer l’obertura institucional. La consellera de Cultura, Natalia Garriga, absent per una indisposició, va deixar escrita una reflexió en què va posar èmfasi en la importància de l’aliança entre entitats per a fer créixer el coneixement entre la ciutadania.
Jornada del dijous 3 de juny
La primera de les sessions va ser la taula rodona titulada «Poesia i espai», amb Àlex Susanna (director de la Fundació Vila Casas), Pere Ballart (UAB), Jordi Cerdà (UAB) i Josep Marquès (Universitat de Saragossa). En aquest primer diàleg es va parlar del paper de la natura en l’obra de Cerdà com a principi bàsic que organitza el seu sistema poètic. La segona taula rodona, titulada «Tradició popular», va comptar amb la participació de Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili, URV), Júlia Rocas (UAB) i Marta Gort (URV). En aquesta ocasió es van tractar el paisatge, la mitologia i els cants populars de la Cerdanya recollits per Cerdà en la seva obra.
Posteriorment, van tenir lloc dues taules rodones més. La primera va reunir Miquela Valls (membre de l’IEC), Sílvia Mas (Universitat de Vic), Oriol Massegú (Facultat Blanquerna), Estrella Massip (Universitat d’Ais-Marsella) i Albert Ibañez, que van parlar sobre el tipus de narrativa de Cerdà i el paper de la música i el cinema en la seva prosa. L’última taula rodona del dia va versar sobre les relacions i influències literàries del poeta català a través de les intervencions de Mònica Güell (Universitat de la Sorbona), Mita Casacuberta (Universitat de Girona), Léo Humbert (Universitat Jean Jaurès de Tolosa II) i Margarita Freixas (UAB). Per cloure la primera jornada, la Biblioteca de Catalunya va organitzar una sessió de teatre amb Odile Arqué, Albert Ibañez i Lluís Ramis.
Jornada del divendres 4 de juny
El segon dia de les jornades va començar amb una taula rodona amb Ramon X. Rosselló (Universitat de València), Estel Aguilar (Universitat de Perpinyà) i Jordi Julià (UAB), que van aprofundir en els conflictes dramàtics en l’escriptura de Cerdà. Tot seguit, Enric Balaguer (Universitat d’Alacant) i Mar Massanell, Dolors Poch, Mallorie Labrousse i Míriam Ruiz-Ruano (totes de la UAB) van cloure els actes d’homenatge a la figura de Cerdà amb una taula rodona titulada «Llengua, traducció i memòria», en què van reflexionar sobre la poesia autotraduïda i el jo autobiogràfic de l’autor. Totes les ponències de les jornades van comptar amb diàlegs entre els presents, conferenciants o no, sobre els temes tractats.
La cloenda d’aquest dia i mig d’estudi va ser a càrrec de Jordi Julià, que va destacar la importància d’aquests actes per a reivindicar l’interès en la figura de Jordi Pere Cerdà, un intel·lectual polifacètic que, per al coordinador dels actes, «mereix ésser viu en el record de la nostra cultura». Julià va fer un crit a reeditar els seus textos i a fer més investigacions sobre la seva obra, la qual va descriure com una «riquesa cultural».
Les aportacions d’aquestes jornades internacionals d’estudi es publicaran en forma de llibre. |
