Des dels inicis de la biologia molecular, les noves tècniques que aquesta ciència ha anat introduint han causat preocupació i debats ètics sobre les possibles alteracions que poguessin produir en el DNA humà. Fa gairebé quaranta anys, l’enorme perspectiva de l’edició de gens humans era només una utopia, però avui s’ha convertit en la tècnica més prometedora i controvertida de la biologia moderna.
Tot i que la modificació intencionada de genomes és factible des de fa molt de temps, actualment s’ha expandit i millorat gràcies al descobriment del sistema CRISPR, que els procariotes van desenvolupar per defensar-se de virus i plasmidis invasors. El mateix sistema es pot adaptar per a l’edició de qualsevol seqüència de DNA. Aquesta revolució tecnològica ja és una realitat en molts laboratoris de biomedicina i biotecnologia, així com en aplicacions que afecten plantes, animals i fongs. I s’espera que aviat també ho serà per al tractament de malalties congènites. La tecnologia és molt innovadora i té importants implicacions ètiques, socials i econòmiques. D’altra banda, representa un repte veure quina percepció social despertarà.
Per això, la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha dedicat bona part del curs 2019-2020 a un cicle de conferències sobre edició genòmica. El programa ha inclòs seminaris amb la presència dels investigadors que sobresurten en aquestes metodologies i s’han tractat els temes més generals sobre l’edició genòmica: l’edició en cèl·lules somàtiques i cèl·lules mare; l’edició genòmica en plantes, animals i humans; les aplicacions en teràpia humana; l’edició genòmica germinal i en embrions, i els aspectes ètics, econòmics i socials de l’edició genòmica.
El proper 24 de novembre es clourà el cicle amb una jornada virtual que comptarà amb la participació de Pere Puigdomènech, president de la SECCB de l’IEC; Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra; Lluís Montoliu, del Centro Nacional de Biotecnología (CNB); Francis Mojica, del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant; Josep Santaló, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Gemma Marfany, de la Universitat de Barcelona; Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), i Ramon Bartrons, vicepresident de la SECCB de l’IEC. |
