El document alerta sobre els principals problemes de Catalunya per a respondre a fenòmens cada cop més freqüents com el Gloria. Entre les qüestions que esmenta l’estudi destaca la necessitat d’una gestió integral de les conques hidrogràfiques de Catalunya. Les conques internes del Principat, que són les que el Govern de la Generalitat gestiona, sols representen el 52 % del territori hidrogràfic de Catalunya. Cal que Catalunya gestioni no només les seves conques internes, sinó que participi, a tots els efectes, en la gestió de les que comparteix amb territoris veïns. L’exemple de les conques dels grans rius europeus, com el Danubi o el Rin, que reben un tractament confederat, ens marca el camí.
L’obra també advoca per una nova planificació territorial, urbanística i de les infraestructures, que incorpori el risc creixent d’esllavissades en episodis com el temporal Gloria i reivindica la creació d’una Agència Catalana del Litoral que agrupi les competències sobre la costa que actualment té la Generalitat.
També planteja la necessitat d’avaluar amb una nova mirada el paper dels embassaments en la regulació de les conques fluvials. Concretament, s’apunta que, en el cas de l’Ebre, caldria endegar un estudi sobre la viabilitat i l’eficàcia de fer un bypass des del sistema Mequinensa - Riba-roja per a restablir el flux natural de sediments i nutrients riu avall, especialment cap al Delta i les àrees marines connexes.
Per entendre millor l’abast d’aquest informe, els seus editors, Miquel Canals i Jaume Miranda, ens han ajudat a clarificar algunes qüestions bàsiques entorn del temporal Gloria i les seves conseqüències.
Què va ser el Gloria?
Va ser una llevantada caracteritzada, com altres fenòmens d’aquesta mena, per un temporal de mar, fortes precipitacions i vents intensos. Els trets diferencials del Gloria respecte d’altres llevantades foren la seva durada, la magnitud de les precipitacions acumulades, la persistència i la força del vent i el fort impacte que tingué sobre bona part del territori i les infraestructures de Catalunya, atesos els nombrosos danys que causà tant a les conques fluvials com al litoral, emergit i submergit. Per tot plegat, fou considerat una llevantada extraordinària pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Què el va provocar?
El provocà el desplaçament d’una borrasca atlàntica cap a la Mediterrània, en un context de fort gradient bàric entre el sud peninsular i les Illes Britàniques a causa d’un potentíssim anticicló que hi havia damunt seu, el qual assolí 1.050 hPa al seu centre la nit del 19 de gener, un valor rècord en tres-cents anys sobre la regió londinenca. Un atapeït i extens feix d’isòbares entre el Gloria i el vorell meridional de l’anticicló fou la causa del fort vent i, sobretot, de la seva persistència durant tot el temporal. A més, l’anticicló es reforçà ràpidament en només dos dies, un fet gens habitual. El Gloria no respongué, per tant, a una ciclogènesi explosiva, comunament associades a danys per vents molt forts.
En quin context global hem de situar un temporal com aquest?
No es pot afirmar que el canvi climàtic hagi agreujat els impactes del Gloria, encara que la gran majoria de mitjans de comunicació així ho hagin fet. El temporal Gloria sí que és, però, un exemple del tipus de situacions que, d’acord amb les projeccions climàtiques, podrien augmentar en intensitat de cara al futur.
Què podem fer, a Catalunya i globalment, per a fer front a fenòmens com aquest?
Cal reflexionar seriosament sobre què entenem per creixement, sobre quina mena de creixement volem (si és que en volem), i repensar la planificació i la gestió del territori, i alhora desenvolupar, amb caràcter estructural, eines de previsió i de resiliència davant de fenòmens naturals extrems i els seus efectes. |
