• Afirma que «la curiositat humana i la necessitat d’explorar el desconegut per a buscar noves terres on habitar han estat el motor de l’expansió de l’espècie». I que «durant aquest procés van haver d’anar-se adaptant a alimentar-se amb el que trobaven als nous territoris». La nostra manera d’alimentar-nos es basa, doncs, en aquells primers viatges? Què ens queda d’aquells orígens?
Ens queda la gran diversitat de formes d’alimentar-nos que existeixen en el món i que en aquests moments trobem quan anem a comprar menjar a les botigues o anem al restaurant. Tenim una manera tradicional de menjar que hem après dels nostres avantpassats, però ens agrada tastar nous aliments o anar a restaurants de cuines que són desconegudes per a nosaltres.
• Expliqui’ns «la paradoxa de l’omnívor».
És un concepte que han produït alguns autors per a explicar la nostra tendència a preferir el menjar que ens recorda la nostra infància. L’espècie humana es pot alimentar d’una gran diversitat d’aliments. No estem restringits a menjar carn com els felins o a menjar fulles de bambú com els pandes. L’espècie humana pot sobreviure amb dietes molt diferents i aquesta és una de les raons per les quals ha pogut poblar pràcticament tots els hàbitats del món. Però aquesta facultat li planteja la necessitat d’assegurar-se que un aliment determinat no li produirà problemes de salut, quan sabem que hi ha productes que poden semblar comestibles i que són perillosos. Per a resoldre aquesta paradoxa, s’ha proposat que nosaltres conservem el record d’allò que ens donaven els nostres parents quan érem infants i que sabíem que ens proporcionaven un menjar segur i apropiat per a la nostra salut. Alimentar-se de la forma com recordem que ho fèiem en la infància seria una manera de resoldre aquesta paradoxa.
• Sosté que «els animals som tubs digestius que es mouen». Per què és tan important el que mengem?
Perquè sense menjar no podem viure. Per a tenir una vida saludable necessitem incorporar cada dia unes quantitats de calories que depenent de la nostra edat i del nostre estil de vida, entre altres factors, i unes quantitats d’uns aliments que anomenem essencials. Tot ells passen pels nostres budells, els digerim i els incorporem al nostre organisme.
• En el llibre explica la relació entre el desenvolupament de la intel·ligència i el tipus d’alimentació dels primats. Aquells que, a banda de fulles, mengen també fruits i llavors, són més llestos. Seríem menys espavilats si només mengéssim fulles?
L’argument que fem servir és que una espècie com la nostra, que no té unes qualitats físiques extraordinàries, ha sobreviscut gràcies a les seves capacitats intel·lectuals i d’organitzar-se socialment. Segurament ser omnívora l’ha ajudat a adaptar-se a condicions canviants i, a més, el fet de poder menjar fruites, grans i carn li proporciona els nutrients que necessita per a alimentar el cervell, que s’emporta més del 30 % de les calories que mengem i que és la base de les nostres característiques distintives com a espècie.
• Els nostres hàbits alimentaris han canviat al llarg de la història. Ara estem en un moment en què predomina la llei del mínim esforç amb el menjar. El menjar ràpid i el fet que sovint ens alimentem dels menús que fan en restaurants pròxims a la feina estan empitjorant la nostra salut? Li preocupa això o creu que alhora cada vegada estem més conscienciats de la importància de menjar bé?
És una paradoxa més que, en el moment en què tenim més possibilitats que mai d’escollir el que volem menjar, tinguem problemes derivats d’allò que mengem. No hem d’oblidar que encara una part important dels humans no poden menjar allò que necessiten i amb la crisi actual el nombre dels que no tenen un bon accés al menjar, fins i tot a Europa i a casa nostra, ha augmentat a uns nivells difícils d’acceptar. Però, d’altra banda, una proporció semblant dels nostres ciutadans tenen problemes lligats a una alimentació desequilibrada com és l’obesitat. Això fa que siguem conscients que cal procurar seguir una alimentació equilibrada i em sembla que a casa i al restaurant aquest missatge està arribant, però de vegades no és fàcil de seguir-lo.
• La nutrigenòmica millorarà la nostra vida? Com?
El coneixement dels nostres genomes ens ha d’ajudar a ajustar la nostra alimentació als nostres requeriments individuals, que són variats. Ja sabem diagnosticar casos com la fenilcetonúria i sabem que altres més freqüents, com la condició celíaca, tenen una base genètica. La nutrigenòmica ens hauria d’informar de quines són les quantitats i proporcions d’aliments que més s’adapten a cadascun de nosaltres. Encara hi ha feina per fer per a poder aconseguir aquesta informació d’una manera detallada i vàlida.
• I l’edició genètica? És el futur? Quines millores ens pot portar i quins riscos hem de tenir presents?
L’edició genòmica és una eina que pot ser molt útil per a ajudar a aconseguir varietats de plantes i animals adaptades a les necessitats de la producció d’aliments en l’entorn complex cap al qual ens dirigim. Com tota nova tecnologia, hem d’assegurar que es faci servir correctament. La meva opinió és que tenim una gran experiència en la manera com hem aplicat la genètica a les plantes i els animals que són a la base de la nostra alimentació i que això ens permetrà fer-la servir evitant els riscos que es puguin presentar.
• L’agricultura de precisió, controlada per robots, és el futur? Què passarà amb la gent que es dedica a l’agricultura, que, d’altra banda, tal com llegim en el llibre, només és el 5 % de la població al món?
Una gran qüestió que hem de resoldre és que els nostres pagesos i ramaders puguin fer la seva feina i tenir un nivell de vida que es correspongui amb la importància de la funció que fan en la nostra societat. No és possible que els joves no vegin en les masies dels seus pares un futur engrescador. La tecnologia ha ajudat a fer que algunes de les feines més pesades les facin màquines. Tot allò que serveixi perquè els pagesos obtinguin amb la seva feina una producció amb bons rendiments i de bona qualitat que respongui a les nostres necessitats cal que ho apliquem. L’agricultura de precisió pot ajudar a tenir una bona producció reduint tot allò que hem de fer servir per a tenir bones collites. I això hauria de servir per a tenir una agricultura de més valor afegit pels pagesos i que produeixi un impacte sobre el medi ambient més controlat.
• Ens ha cridat l’atenció la següent afirmació: «Hi ha qui proposa que els humans hauríem de concentrar-nos en grans ciutats i abandonar l’agricultura per sempre». Qui ho proposa això? I, què li sembla?
Són posicions extremes d’alguns d’aquells que pensen que hem d’interferir tan poc com sigui possible en els equilibris planetaris que estem pertorbant. Personalment, no em sembla una posició factible en les pròximes dècades, però tractar d’integrar el creixement de la població, i de la població urbana en particular, i els requeriments ambientals que tenim és una urgència. Les solucions a la manera de produir aliments en el futur seran probablement múltiples i totes les possibilitats les haurem d’explorar.
• També diu: «Hi ha una malfiança considerable sobre el que trobem als mercats i les botigues, mentre que de vegades ens entreguem a aliments que ens haurien de produir ben poca confiança». Quins són aquests aliments de què hauríem de desconfiar?
És difícil de dir-ho fora de context! Un bon exemple són les begudes ensucrades.
• Vostè subratlla les diferents paradoxes del món de l’alimentació: fam i obesitat, aliments sintètics i alhora defensa de la tradició, globalització i denominacions d’origen... Cap a on creu que ens decantarem? O les paradoxes seran eternes?
L’alimentació ens revela algunes de les grans contradiccions a les quals els humans ens enfrontem en aquest moment. El que em sembla cert és que la problemàtica de l’alimentació en aquests dos aspectes, d’una banda, la producció d’aliments i, de l’altra, les necessitats nutricionals de cadascú de nosaltres amb les seves connotacions culturals, estaran sempre amb nosaltres. En la meva opinió, com més ben informats estiguem dels factors que actuen en tots aquests aspectes, més bé podrem prendre decisions encertades.
• El seu llibre ofereix una visió molt transversal de l’alimentació: parla d’agricultura, de comerç, d’hàbits, de cultura... Quin ha estat el seu objectiu? Quin pòsit li agradaria deixar en els lectors?
El meu llibre tracta de proporcionar als lectors dades i consideracions perquè prenguin les seves decisions personals sobre el menjar, que és un dels temes crucials en la vida de qualsevol individu i que es troba en el centre de les decisions que hem de prendre com a societat. Jo dono la meva opinió sobre aquestes qüestions, però no proporciono receptes ni dietes. M’agradaria que el lector acabés el llibre amb una millor informació, amb la consciència de la importància i la complexitat del que anomenem menjar, i una mica més ben preparat per a formar el seu propi criteri sobre com podem menjar de la millor manera possible amb totes les connotacions que té, i que el llibre fins i tot l’ajudi a gaudir millor del plaer que el menjar ens proporciona. |
