El reconeixement a Josep Vallverdú, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va celebrar diumenge 9 de juliol al Palau de la Generalitat, el dia que feia cent anys. Durant l’acte, l’escriptor va rebre la Medalla Centenària. L’hi va lliurar el president Pere Aragonès, que va destacar el «compromís absolut» de Vallverdú «amb la llengua, la cultura i la nació catalanes».

L’acte va comptar amb la presència de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, que participa en l’Any Josep Vallverdú: els dies 26 i 27 d’octubre tindrà lloc a l’Institut i a la Universitat de Lleida el simposi Josep Vallverdú. Balanç d’una obra, organitzat per l’IEC, la Institució de les Lletres Catalanes i la Càtedra Màrius Torres. Entre els assistents hi havia la consellera de Territori, Ester Capella, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. També hi van assistir els expresidents Jordi Pujol i José Montilla. Des que l’Any Josep Vallverdú es va iniciar el passat mes de febrer amb un acte a Lleida, en el marc de la commemoració s’han ofert exposicions, conferències, presentacions de novetats bibliogràfiques de l’autor i recitals de poesia que estan fent arribar l’obra de Vallverdú a les llibreries, a les biblioteques, als centres culturals i ateneus, a les escoles, als centres d’ensenyament secundari i a les universitats de tot el país. Josep Vallverdú és conegut sobretot com a escriptor de ficcions per a infants i joves, amb títols que s’han reeditat sovint i que s’han traduït a diverses llengües. També cal destacar la seva tasca com a activista cultural, amb una presència ininterrompuda, encara avui, a la premsa i en publicacions seriades d’articles d’opinió cultural i política.

Tweet

---

Rosa M. Badia i Sala i Salvador Pané i Vidal van ser escollits en el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) del mes de juliol com a nous membres de la Secció de Ciències i Tecnologia. Carme Barceló i Torres s’ha incorporat a la Secció Històrico-Arqueològica.

Rosa M. Badia i Sala és llicenciada en informàtica (1989) i doctora en informàtica (1994) per la Universitat Politècnica de Catalunya. És la cap del grup de recerca en fluxos de treball i computació distribuïda del Barcelona Supercomputing Center (BSC). La seva recerca s’ha centrat en els models de programació paral·lels per a computació distribuïda. El grup de recerca contribueix amb l’entorn PyCOMPSs/COMPSs, una eina de programació paral·lela i distribuïda basada en tasques, i la seva aplicació a fluxos de treball heterogenis que combinen computació d’altes prestacions, anàlisi de dades i intel·ligència artificial. Sota el lideratge de Badia, el grup ha participat en quaranta-un projectes europeus i ha estat investigadora principal en quatre d’ells. També ha estat investigadora principal en vint-i-quatre projectes nacionals. Actualment és la investigadora principal del projecte EuroHPC JU eFlows4HPC. El seu grup ha participat en contractes amb Fujitsu, IBM i Intel, i ha estat reconegut com a grup de recerca consolidat per la SGR. Les solucions del programari de Badia permeten nous descobriments en ciències en àrees tals com la genètica o l’astronomia. Va rebre l’Euro-Par Achievement Award 2019, el premi DonaTIC de la Generalitat de Catalunya en la categoria acadèmia/investigador l’any 2019, i l’ACM HPDC Achievement Award el 2021 per les seves contribucions en l’àrea de computació distribuïda i pel seu lideratge de la comunitat de recerca. El 2022 ha estat nomenada investigadora distingida per l’Association for Computing Machinery (ACM). Actualment presideix el Consell Europeu de l’ACM. Salvador Pané i Vidal (Barcelona, 1980) és actualment professor de materials per a la robòtica a l’Institut de Robòtica i Sistemes Intel·ligents (IRIS) i codirector del Laboratori de Robòtica Multiescala (Multi-Scale Robotics Lab) a l’Escola Politècnica Federal de Zúric (ETH Zúric). Va obtenir la llicenciatura (2003), el mestratge (2004) i el doctorat en química (2008) per la Universitat de Barcelona en el camp de l’electrodeposició de compostos magnètics i aliatges magnetoresistius. És autor de més de cent noranta articles en revistes internacionals revisades per parells i llibres de divulgació científica. La línia actual d’investigació del doctor Pané se centra en l’aplicació de la química de materials i l’electrodeposició en robòtica, microrobòtica i nanoescales. En el camp de la microrobòtica i nanorobòtica, s’ha centrat principalment en la miniaturització de materials magnètics i en el desenvolupament i integració de polímers intel·ligents per a l’administració localitzada de fàrmacs i l’electroestimulació cel·lular. Se li van concedir les prestigioses beques Starting Grant (2013), Consolidator Grant (2017) i Proof-of-Concept Grant (2019) del Consell Europeu de Recerca. El 2019, el doctor Pané va ser guardonat amb el premi Big-on-Small a la Conferència Internacional de Manipulació, Automatització i Robòtica a Petita Escala (MARSS). Del 2015 al 2019, va ser el president de l’acció COST «e-MINDs», que va reunir més de quaranta participants acadèmics i industrials europeus relacionats amb les àrees de l’electrodeposició i la corrosió en dispositius miniaturitzats. Representa Suïssa a l’Acadèmia Europea de Tecnologia de Superfícies (EAST). També és cofundador de les empreses Magnes AG i Oxyle AG. Carme Barceló i Torres (1949) és doctora en filologia semítica i catedràtica d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de València, en la qual ha exercit de degana (1985-1986). Des del curs 2020-2021 és professora honorària d’aquesta universitat. Compta amb dos-cents quaranta-dos treballs publicats en diversos camps: història medieval i moderna de la societat islàmica peninsular, toponomàstica àrab medieval i islàmica, edició de textos dialectals àrabs, i epigrafia àrab, el camp on ha treballat més i en què ha esdevingut una reconeguda experta. Entre els títols publicats es compten, entre molts altres, La Vilavella, un llibre escrit amb Concepción Domingo i Joan A. Vicent. El treball Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries i castells fou guardonat el 1982 a la segona edició del Premi d’Assaig Vicent Boix de l’Ajuntament de Xàtiva. De l’any 2011 és el recull d’estudis sobre toponímia àrab: Àrab i català. Contactes i contrastos. Pel que fa a l’edició de textos, destaca l’edició, amb Anna Labarta, de cent seixanta-vuit poemes en àrab dialectal localitzats, primer i únic corpus de poesia àrab composta per autors araboparlants valencians dels segles XV i XVI publicat fins ara (2016). És autora de més de cent informes emesos a petició de museus i d’altres institucions entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya, sobre tota classe d’inscripcions gravades al llarg del període islàmic peninsular. Membre del Consell General de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, també ha estat membre de la Junta Rectora del Patronat Especial Sud-Nord, Solidaritat i Cultura de la Fundació General de la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Tweet

---

Núria Sales i Folch va morir el diumenge 9 de juliol, als 90 anys. Filla de l’escriptor Joan Sales, l’any 2018 va confiar el fons documental del seu pare a la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).  La documentació comprèn peces fonamentals per a investigar l’obra literària de l’autor (com ara les seves cartes a Mercè Figueras i Maria Planas des del front i l’exili o les poesies que esdevindran Viatge d’un moribund).

La documentació també permet resseguir el projecte editorial de Joan Sales, Club Editor, que va publicar l’obra de Mercè Rodoreda, a través d’epistolaris extensos amb Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel o Ferran de Pol. També s’hi compten les cartes originals de Rodoreda al seu editor i la correspondència que Sales va mantenir amb agents i editors estrangers a partir dels anys cinquanta.   El fons inclou, d’altra banda, documentació relativa a l’exili (correspondència familiar, salconduits i certificats necessaris per travessar fronteres, sortir del camp d’internament, sol·licitar feina, entrar a República Dominicana...) i a l’activitat literària sota el franquisme (expedients de censura, premsa d’època, privacions de passaport, autos de justícia...). Breu descripció cronològica del Fons Joan Sales:   - República i Guerra civil * Correspondència familiar (sobretot amb els pares, també amb i de Núria Folch) * Cartes originals de Joan Sales a Mercè Figueras * Documentació diversa   - Exili (1939-1948) * Documentació diversa (salconduits, permisos...) * Quaderns de Coyoacán (d’anatomia, zoologia, astronomia, botànica, física, història...: són manuals fets per Joan Sales quan donava classes en una escola d’ensenyament mitjà) * Originals de les Poesies estonianes (versions franceses dels seus poemes que esdevindran Viatge d’un moribund), els únics que es conserven de tota l’obra literària de Sales * Cartes a Maria Planas (directora del sanatori de Puig d’Olena) i a Mercè Figueras sobre la publicació de l’obra de Màrius Torres després de la seva mort * Publicacions: Full Català / Quaderns de l’Exili / Poesies de Màrius Torres... * Àlbums fotogràfics   - Retorn (1948-1983) * Epistolaris de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel, Joan Fuster, Ferran de Pol, Bernard Lesfargues, David Rosenthal * Correspondències breus d’escriptors i gent de lletres, especialment aquells amb qui va col·laborar o de qui va ser l’editor * Documentació diversa sobre Incerta glòria (expedients de censura, premsa d’època, correspondència amb traductors...) * Documentació sobre Mercè Rodoreda (correspondència amb agents i editors estrangers per a les traduccions, entre d’altres) * Àlbums fotogràfics * Obra publicada

Tweet

---

La Societat Catalana de Biologia va entregar el dimarts 11 de juliol els Premis SCB per a reconèixer els professionals i treballs que més han contribuït a les ciències biològiques l’any 2022

El claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el dimarts 11 de juliol  la 8a Nit de la Biologia, l’acte de lliurament dels Premis de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC. L’acte va ser conduït pel meteoròleg Tomàs Molina i presidit per Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Marc Martí-Renom, president de la SCB; Joaquim Nin, secretari general del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i Anna Bröll, cap del Departament de Ciència i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona.         Els Premis SCB reconeixen la contribució destacada dels professionals de les ciències biològiques dels territoris de parla catalana en el darrer any en les sis categories ja conegudes, les quals cobreixen diferents etapes i aspectes de la trajectòria científica, des d’estudiants de batxillerat fins a investigadors reconeguts, passant per emprenedoria i divulgació. Enguany, a més a més, la SCB va estrenar una setena categoria, el Premi SCB Mercè Durfort al millor treball de final de grau en ciències biològiques, un nou premi enfocat a estudiants universitaris que just han acabat la carrera. Amb aquest premi es vol retre honor a Mercè Durfort, vicepresidenta primera de la societat de l’any 1981 a l’any 1985 i sòcia d’honor des del 2014, que va morir l’any passat.   La guanyadora del Premi SCB a la Trajectòria Professional Leandre Cervera, va ser Pura Muñoz Cánoves, investigadora principal a Altos Lab a San Diego. La seva recerca innovadora i de qualitat és reconeguda internacionalment per les contribucions importants en els camps de la regeneració del múscul esquelètic en fisiologia i patologia, particularment en el context de la inflamació i la fibrosi. Un dels seus descobriments més rellevants va ser demostrar per primera vegada que les cèl·lules mare adultes necessiten l’autofàgia per a mantenir l’homeòstasi i funcionalitat correcta. Actualment, la seva recerca està més centrada en l’àrea de l’envelliment, amb l’objectiu d’entendre com envelleixen les cèl·lules mare i els teixits musculars, alhora que estudia també com combatre el declivi funcional associat a l’edat.         El Premi SCB a un Article Científic es va atorgar a Adrià Cañellas, investigador a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i a l’Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona, pel treball Metastatic recurrence in colorectal cancer arises from residual EMP1+ cells, el qual identifica per primer cop quin és el grup de cèl·lules tumorals responsable de les recaigudes en el càncer de còlon i com es comporta.   El Premi SCB al Jove Investigador/a es va concedir a Oriol Pich, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, per la tesi doctoral The role of mutational processes in the evolution of somatic tissues and malignancy, en què es descriu la generació i selecció de mutacions als teixits i òrgans, relacionant-les amb els gens de reparació del dany al DNA, l’estructura de la cromatina i l’evolució del genoma dels eucariotes.   El Premi SCB Mercè Durfort al Treball de Final de Grau, estrenat enguany, va premiar tres treballs. El primer premi va ser per a Mireia Rico, estudiant del grau de biotecnologia a la Universitat de Barcelona (UB), pel treball Effect of matrigel on targeting 3D bladder cancer spheroids with urease-powered nanomotors, en què es descriu l’impacte del matrigel en l’estudi del càncer de bufeta, utilitzant esferoides amb nanomotors com a model tridimensional del cultiu cel·lular. El segon es va concedir a Laura Martí, estudiant del grau de bioquímica a la UB, pel treball Expressió i caracterització funcional d’heteròmers del receptor dopaminèrgic D3 amb el receptor MOR per al tractament del dolor, i el tercer premi el va rebre Júlia Gras, estudiant del grau de ciències biomèdiques a la UB, pel treball Characterising senescence markers and BTK inhibition in aged heart tissue.   El Premi SCB a un Treball de Recerca de Batxillerat es va atorgar a Berta Feliu, de l’Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia de Barcelona, pel treball De la resistència als antibiòtics en enterobacteris del carrer, en el qual estudia la presència de bacteris a diferents indrets de la ciutat i n’analitza la resistència a antibiòtics. Es van concedir dos accèssits a Júlia Munté i Lucia Rodero, de l’Institut Quatre Cantons del Poblenou de Barcelona, pels treballs Existeix una relació entre les fases del cicle menstrual i el rendiment en l’entrenament d’atletes d’elit? i Canvis histològics i moleculars associats a processos inflamatoris crònics de la mucosa intestinal, respectivament.   El Premi SCB a la Divulgació va ser ex aequo per a Carla Molins per l’exposició «El viatge de la vida, els blocs que ens fan ser nosaltres: A G T C», una experiència interactiva per a conèixer la complexitat i la bellesa del DNA; i per a Cèlia Ventura pel projecte Soc Tastaolletes, en què utilitza diferents canals digitals per a apropar la ciència al públic general d’una manera senzilla i amb humor.   El guardonat del Premi SCB a una Start-up va ser Oriol Iborra per l’empresa derivada NIMBLE Diagnostics, que està desenvolupant una tecnologia basada en microones per a monitorar els stents implantats en pacients amb patologies cardiovasculars i així poder identificar possibles problemes cardíacs d’una manera no invasiva, ràpida i fàcil.   Va tancar la 8a Nit de la Biologia l’actuació Cèl·lules i bombolles, de Pep Bou, un espectacle on la bellesa visual es juxtaposa amb la qualitat tècnica en l’art de fer bombolles i el domini dels elements químics i físics que formen part d’aquest món, i que parteix de la simplicitat visual per a mostrar conceptes tan complexos com són l’origen de les coses, el comportament d’allò que ens envolta i el fet efímer de la nostra existència.

Tweet

---

L’homenatge al realitzador i director televisiu Sergi Schaaff (1937-2023), que va ser membre de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), va centrar el VI Congrés Internacional de Recerca en Comunicació de la SCC, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La trobada es va celebrar divendres 14 de juliol, a la seu de l’IEC.

La jornada va començar amb la benvinguda de la vicepresidenta de l’IEC, Maria Corominas i Piulats, que va subratllar l’encaix del Congrés amb una de les línies prioritàries de l’Institut, la divulgació del coneixement: «El programa combina molt bé el reconeixement a aquells que han contribuït als estudis sobre comunicació social amb la seva dedicació professional, com Sergi Schaaff, amb el conreu contemporani d’aquests estudis sobre comunicació social». També van participar en l’obertura de la jornada el president de la SCC i president del VI Congrés, Joan Francesc Fondevila Gascón, i el també president del VI Congrés, Bertran Salvador i Mata.         La taula rodona sobre Schaaff, moderada per Amparo Huertas, vicepresidenta de la SCC, va comptar amb professionals de la televisió que van treballar amb ell i que van tenir-hi un vincle personal i professional. El realitzador Lluís Maria Güell va destacar la seva capacitat de lideratge: «Va ser el cap de la tribu de realitzadors i realitzadores dels estudis de Televisió Espanyola a Miramar. Va exercir el lideratge fent-nos reflexionar sobre el que estàvem descobrint: un nou llenguatge televisiu». Joan Bas, productor audiovisual, va explicar que Shaaff li va ensenyar que els programes «ben fets» també podien tenir èxit: «Sempre buscava l’excel·lència», va reblar. Jordi Hurtado, presentador de Saber y ganar, va relatar com el va conèixer: «Vaig demanar una reunió amb ell perquè tenia ganes de fer tele, i va ser molt generós: no sé què va veure en mi, però em van fer el càsting de Si lo sé no vengo». La periodista Elisenda Roca va reivindicar el llegat de referents com Schaaff i va convidar els estudiants de comunicació a «escoltar-se els referents més veterans». A continuació, es van portar a terme les taules científiques, en què es van plantejar diversos eixos temàtics: Periodisme, intel·ligència artificial, tecnologia i deontologia; Xarxes socials, nous formats i comunicació; Publicitat, empresa, relacions públiques i màrqueting; Tendències i eines educatives; Gèneres periodístics i periodisme d’especialitat i Feminisme, perspectiva de gènere i discurs social. El congrés va comptar amb la participació de nombroses universitats internacionals, com la Universitat UNIACC de Xile, l’Escola Superior de Propaganda i Màrqueting del Brasil, la Universitat de Xipre, la Universitat de Sussex, la Universitat de Xile, Unisanitas de Colòmbia o la Universitat de Vílnius. La cloenda del Congrés va anar a càrrec de Mònica Terribas i Sala, membre de l’IEC, i Jordi Fortuny i Batalla, membre de la Junta Directiva de la SCC.

Tweet

---

Carme Jordi Nebot va oferir el discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans el dilluns 3 de juliol.

La recerca de Carme Jordi s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar i, en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars basada en dades obtingudes amb telescopis situats arreu del món i a l’espai. Com a exemples de la tasca que ha dut a terme, hi ha els seus treballs de fotometria, l’estudi d’estrelles binàries amb la primera determinació de la distància a la galàxia d’Andròmeda (2005) o el descobriment de més de mil cúmuls estel·lars (2018, 2020 i 2022).       En el seu discurs de presentació a l’IEC, la científica es va centrar en la missió espacial Gaia, la més emblemàtica de l’Agència Espacial Europea, llançada a l’espai el desembre del 2013: «No podem estudiar totes les estrelles de la Galàxia, però podem estudiar com més estrelles millor, com més lluny millor, en totes direccions. Això ens proporciona una visió representativa de totes les parts de la Galàxia. Per tant, Gaia té com a objectiu construir el mapa tridimensional més gran i més precís de la Galàxia fet fins ara i complementar-lo amb les velocitats en tres dimensions i tantes propietats físiques dels objectes com es pugui».   Carme Jordi ha participat des dels seus inicis en la missió, que està revolucionant tots els camps de l’astronomia, des de la tecnologia i l’obtenció de dades fins a la mateixa concepció científica, és a dir, la manera en què veiem les estrelles i la nostra galàxia. La científica va afirmar que «la missió és única en molts sentits: en la diversitat i la quantitat de dades que observa, en la precisió de les mesures, en l’aplicació de casos científics. També pel repte tecnològic, pel conjunt de persones involucrades, per la relació entre resultats i inversió econòmica i per la democratització de les dades». En aquest sentit, va explicar: «La diversitat i la quantitat de dades simultànies d’un objecte, i especialment la qualitat de l’astrometria, no tenen precedent en la història de la humanitat. Per això Gaia és la base pràcticament de tota l’astronomia des que es va fer la publicació del primer arxiu, i ho serà, de ben segur, en les properes dècades».

Tweet

---

La Societat Catalana de Sociolingüística (SCS) va celebrar divendres 7 de juliol la primera edició de Trajectòries Reeixides, un nou format d’acte que té com a objectiu, d’acord amb el que va explicar la presidenta de la Societat, Maria Sabaté, «destacar la trajectòria professional d’acadèmics que han contribuït a l’establiment de la disciplina sociolingüística en l’àmbit territorial de la llengua catalana».

Joan Albert Argenter i Giralt, catedràtic de lingüística general i membre de l’IEC, va protagonitzar la primera jornada d’aquest acte. Sobre la seva trajectòria, Argenter va afirmar: «M’interessava el llenguatge en les seves diverses dimensions i volia ser un lingüista del meu temps. No era conscient fins a quin punt aquesta voluntat demanaria pagar un peatge. La lingüística predominant del meu temps ha estat la teòrica. Aquesta lingüística perpetuava una concepció de les llengües com un objecte formal i clos, independent de la seva dimensió pública i social, i per tant, dels parlants, i concebia el parlant-oïdor ideal com a nadiu monolingüe. En apartar-se de la universalitat del llenguatge, menystenia la diversitat de les llengües. Jo creia i continuo creient que una bona teoria lingüística ha d’explicar la universalitat i la diversitat de la llengua».   Argenter és membre corresponent del Centre de Recerca sobre el Multilingüisme de la Universitat de Brussel·les i membre de la junta consultiva del Center for Multiple Languages and Literacies de la Universitat de Columbia (Nova York). La seva activitat de recerca, que abraça la lingüística, la poètica i la sociolingüística, s’ha centrat en l’etnografia lingüística i la pragmàtica històriques, en els treballs de planificació de la llengua catalana de l’IEC i en els processos de manteniment i substitució lingüística. Des de la Càtedra UNESCO ha promogut projectes de revitalització de llengües amenaçades i l’estudi de la diversitat lingüística.   L’acte va comptar amb les intervencions de Joan Pujolar, Miquel Àngel Pradilla i Montserrat Ventura, en una primera taula, en què van repassar les aportacions acadèmiques d’Argenter. Pujolar, alumne d’Argenter, va destacar: «Sempre he pensat que ell ha vist el seu camp de lingüística general com un punt de diàleg entre les múltiples maneres d’entendre què són les llengües i què és el llenguatge. Per això, en la seva producció científica s’hi poden trobar textos sobre variació, heteroglòssia, sintaxi o poètica, entre molts altres temes». Pradilla va assegurar que sent una «profunda admiració per l’obra del filòleg i lingüista, per rigorosa, fonamentada i sempre ben ancorada en una formació en lingüística general, en antropologia lingüística i en sociolingüística». Ventura va subratllar que ha après molt d’Argenter, a qui va tenir de professor: «Vaig entendre, per exemple, que les estructures de la llengua no són objectes aïllats de les societats que les produeixen i vaig entrar en la correlació entre llengua, societat i pensament».         En una segona taula, Maria Josep Cuenca, Joaquim Llisterri i Francesc Queixalós van traçar el recorregut del seu pas per tres institucions rellevants en la seva trajectòria professional: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans. Llisterri va parlar de la seva tasca a la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual va exercir durant més de quaranta anys: «Argenter, amb altres professors, va dibuixar el primer esbós de l’ensenyament del que ara és la lingüística a l’Autònoma». Queixalós va reivindicar la seva «amistat personal» i el suport que Argenter li va prestar, com a director de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural, per viatjar a les zones del món on es parlaven les llengües de tradició oral que ell estudiava. Cuenca va cloure la glossa explicant que Argenter és «un membre molt destacat de la Secció Filològica de l’IEC, en què ha assumit diversos càrrecs, com la presidència de la Filològica en dos mandats o el lideratge de la Comissió de Gramàtica, de la qual va ser el primer president».

Tweet

---

Enguany l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) continua publicant nous episodis del pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’IEC. El programa, que es va estrenar el 2022 a les plataformes Spotify, iVoox i Apple Podcasts, respon a la voluntat de l’Equip de Govern, encapçalat per Teresa Cabré, d’incorporar la perspectiva de gènere en les accions de l’IEC.

Així, el pòdcast de l’IEC neix com un record i un reconeixement de les dones de l’Institut, que, amb la seva carrera, han obert camí al coneixement. Preparat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, el programa recull la història de les dones membres de la institució —avui representen un 17 % dels membres— i posa en relleu la seva contribució a la ciència i la recerca dels Països Catalans.    L’any 1978 va accedir a l’IEC la primera dona membre de ple dret. Es tractava de Creu Casas i Sicart (1913-2007). Farmacèutica, naturalista i catedràtica de botànica, va arribar a ser una de les principals expertes en briòfits de la península Ibèrica. Creu Casas és la protagonista del primer capítol del pòdcast.   Col·legues de professió, alumnes i familiars han contribuït a recrear les apassionants carreres de Creu Casas, de la historiadora Eva Serra (1942-2018), la lingüista Aina Moll (1930-2019), l’escriptora M. Àngels Anglada (1930-1999), la medievalista Maria Teresa Ferrer (1940-2017) i la biòloga cel·lular Mercè Durfort (1943-2022).    A partir del setè episodi, són les mateixes membres actives les que ens expliquen la seva carrera. Així, ens endinsem en l’estudi de les paraules amb la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, copsem la bellesa dels nombres amb Pilar Bayer, ens apropem a la sociologia de les migracions amb Carlota Solé i amb Àngels Pascual, coneixem l’art-natura amb Carme Gràcia, l’oceanografia biològica amb Marta Estrada, la gramàtica amb Maria Josep Cuenca, la química inorgànica amb Pilar González, els clàssics amb Mariàngela Vilallonga, el nostre passat islàmic amb Dolors Bramon, la robòtica mèdica amb Alícia Casals i l’antropologia política amb Josepa Cucó. Com es van despertar les seves vocacions? De quina manera es van anar dirigint cap a una especialització? Quines lluites van haver de fer i quines passions les van dur a aprofundir en el coneixement científic?   Després dels primers divuit episodis del 2022, el 2023 es preveu publicar-ne dotze més. Els primers tres ja es troben disponibles a les plataformes: Mila Segarra i Neira: la gramàtica de l’oral, Maria Corominas i Piulats: comunicació, cultura i societat i Teresa Estrach i Panella: estudiant la pell. El pròxim episodi que es podrà escoltar estarà dedicat a Francesca Segura Beltrán, experta en la geografia dels rius efímers. I encara se’n publicaran nou més abans d’acabar l’any. El projecte continuarà i, l’any 2025, gairebé totes les dones membres de l’IEC hauran protagonitzat un episodi.

Tweet

---

El mes de juliol marca la fi de curs a l’IEC. Això no obstant, sempre és un mes intens.

El primer dimarts de juliol es va celebrar la 7th Open International Conference of the Network for the Study of Archaic and Classical Greek Song, organitzada conjuntament per la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte partia de les preguntes: quin tipus d’entitat tenia el poeta del món clàssic grec? Era semblant a un poeta modern, una veu individual, o algú que havia rebut el seu do d’un déu i que era una mena d’oracle o sacerdot? L’objectiu de la trobada va ser aprofundir en la canviant i complexa figura del poeta a la Grècia clàssica.     El dimecres 5 de juliol, la Secció de Biologia Evolutiva de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la XXII Jornada de Biologia Evolutiva. L’acte va comptar amb la participació de Nick Barton, de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Àustria (IST Austria), entre altres participants.   El dia 10 de juliol, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i l’Institut Menorquí d’Estudis van organitzar la presentació dels volums I i II de l’Obra científica, de Pasqual Calbó i Caldés, exponent del cosmopolitisme de la Menorca il·lustrada. Durant l’acte van intervenir Marta Jordi Taltavull, coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i autora del llibre; Santiago Vallmitjana, catedràtic de la Universitat de Barcelona i autor del llibre; Antoni Roca Rosell, membre de l’IEC i coordinador de l’edició, i M. Rosa Massa Esteve, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya.       El dijous 13 de juliol i el divendres 14 de juliol es va celebrar el VIII Congrés Català Internacional de Sociologia: «Construint equitat i futurs sostenibles», organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. La trobada, que es va celebrar a l’Institut i a la Universitat de Barcelona, va plantejar el vincle entre la construcció activa d’equitat i el respecte vers la diversitat social i cultural i la biodiversitat. També va relacionar aquests conceptes amb el desenvolupament de teories, recerques i pràctiques socials que promoguin la creació d’alternatives de futurs més sostenibles, més saludables i que generin més espai per a la llibertat, la felicitat individual, el benestar col·lectiu i la democràcia. En la mateixa setmana d’aquest congrés, el 12 de juliol, va tenir lloc el 6è Congrés de Joves en Sociologia, organitzat també per la filial de l’IEC. En aquest cas es va celebrar  la Universitat de Barcelona.

Tweet

---

En el Ple del 12 de juliol, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va esmentar diversos premis i reconeixements a membres de l’IEC.

Pel que fa als premis: Martí Domínguez Romero, membre de la Secció de Ciències Biològiques, ha guanyat el tercer Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, concedit per la Reial Acadèmia de Bones Lletres, amb l’obra Del natural. Carlota Solé i Puig, membre emèrita de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, atorgat pel CIS, el passat 7 de juliol, per la seva expertesa en el tema de les migracions humanes. Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, ha estat guardonat amb el Premi Trajectòria del Festival de Novel·la Criminal en Català Creixell.Crims, en reconeixement a la seva tasca com a professor, narrador, poeta, dramaturg, lingüista i traductor. El lliurament del premi va tenir lloc el divendres 14 de juliol al Casal Municipal de Creixell. Pel que fa als reconeixements: Salvador Alegret i Sanromà, membre emèrit de la Secció de Ciències i Tecnologia, va ser distingit el 14 de juliol, a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, per la seva contribució a la cultura, la societat, el pensament i el coneixement científic. Joan Argenter i Giralt, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser el protagonista de la primera edició de Trajectòries Reeixides, el 7 de juliol a l’IEC, acte organitzat per la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, amb el qual es vol destacar la trajectòria professional de persones que han contribuït d’una manera especial a l’establiment de la sociolingüística en l’àmbit territorial de la llengua catalana. Dolors Bramon i Planas, membre emèrita de la Secció Històrico-Arqueològica, va ser distingida el dia 4 de juliol amb la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, per la seva activitat com a investigadora. Núria Salán Ballesteros, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, ha estat escollida Capgròs de l’Any de Terrassa 2023, per l’impuls que ha donat a despertar l’interès de les dones pels estudis científics. Ramon Sistac i Vicén, membre de la Secció Filològica, va ser nomenat el dia 1 de juliol nou membre de l’Acadèmia de la Llengua Occitana, pel bon coneixement que té d’aquesta llengua. Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, va rebre el passat 9 de juliol, coincidint amb el seu centè aniversari, la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya, de mans del president Pere Aragonès, en reconeixement de la seva gran trajectòria literària i de la seva defensa constant de la llengua catalana i del nostre país. Pel que fa als homenatges:   Joan López Casasnovas, membre corresponent ja traspassat de la Secció Filològica, va ser objecte de reconeixement en la Jornada d’estudi sobre la seva figura i obra, que va organitzar l’Institut Menorquí d’Estudis i que es va celebrar al Centre Artístic de Ciutadella el passat 8 de juliol. Ricard Torrents i Bertrana, membre ja traspassat de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser homenatjat a títol pòstum per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. De nou, Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser homenatjat el dia 17 de juny pel celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, amb la incorporació a la Vinya dels Artistes, museu a l’aire lliure pertanyent al celler, de la reproducció en metall d’una aquarel·la del llangardaix Llanga, un personatge animal que apareix en algunes de les seves obres, pintada per ell mateix per a aquesta ocasió.

Tweet

---