La recerca de Carme Jordi s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar i, en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars basada en dades obtingudes amb telescopis situats arreu del món i a l’espai. Com a exemples de la tasca que ha dut a terme, hi ha els seus treballs de fotometria, l’estudi d’estrelles binàries amb la primera determinació de la distància a la galàxia d’Andròmeda (2005) o el descobriment de més de mil cúmuls estel·lars (2018, 2020 i 2022).
En el seu discurs de presentació a l’IEC, la científica es va centrar en la missió espacial Gaia, la més emblemàtica de l’Agència Espacial Europea, llançada a l’espai el desembre del 2013: «No podem estudiar totes les estrelles de la Galàxia, però podem estudiar com més estrelles millor, com més lluny millor, en totes direccions. Això ens proporciona una visió representativa de totes les parts de la Galàxia. Per tant, Gaia té com a objectiu construir el mapa tridimensional més gran i més precís de la Galàxia fet fins ara i complementar-lo amb les velocitats en tres dimensions i tantes propietats físiques dels objectes com es pugui».
Carme Jordi ha participat des dels seus inicis en la missió, que està revolucionant tots els camps de l’astronomia, des de la tecnologia i l’obtenció de dades fins a la mateixa concepció científica, és a dir, la manera en què veiem les estrelles i la nostra galàxia.
La científica va afirmar que «la missió és única en molts sentits: en la diversitat i la quantitat de dades que observa, en la precisió de les mesures, en l’aplicació de casos científics. També pel repte tecnològic, pel conjunt de persones involucrades, per la relació entre resultats i inversió econòmica i per la democratització de les dades». En aquest sentit, va explicar: «La diversitat i la quantitat de dades simultànies d’un objecte, i especialment la qualitat de l’astrometria, no tenen precedent en la història de la humanitat. Per això Gaia és la base pràcticament de tota l’astronomia des que es va fer la publicació del primer arxiu, i ho serà, de ben segur, en les properes dècades».
|
