L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el dimecres 1 de març la multitudinària presentació del llibre L’última conversa. Trobada a Queralbs, protagonitzat per Ko Tazawa i Jordi Pujol. L’acte va comptar amb les intervencions de Jordi Pujol; la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, que va dirigir la tesi doctoral sobre lexicografia de Tazawa; Joan López Viñaspre, editor, i Yoshiko Tazawa, filòloga i esposa de Ko Tazawa.

Teresa Cabré va assegurar que dirigir la tesi de Tazawa va ser molt fàcil, ja que l’escriptor japonès (1953-2022) «era treballador, afectuós i molt agraït». La presidenta de l’Institut es va referir al llibre L’última conversa. Trobada a Queralbs com una obra «oportuna, deliciosa, en què Ko Tazawa mostra la seva generositat i el seu compromís amb Catalunya i Jordi Pujol demostra la seva lucidesa en l’anàlisi política». Dos dels temes que Tazawa i Pujol aborden en la seva conversa són la identitat i la llengua. A propòsit d’aquesta part del llibre, Pujol es va referir durant l’acte a la situació actual del català: «Per a Catalunya, la llengua és un fet absolutament decisiu, que, en aquests moments, torna a estar en perill greu. No sé si tothom n’està convençut.» Pujol va completar aquesta reflexió afegint que «el nacionalisme català no ha estat mai ètnic, sinó que ha estat lingüístic i cultural». Ko Tazawa i Jordi Pujol es van trobar a Queralbs per a protagonitzar L’última conversa dos mesos abans de la mort, als seixanta-nou anys, del professor japonès. Tazawa era molt reconegut a Catalunya per les seves traduccions de grans obres catalanes com Tirant lo Blanc, La plaça del Diamant o Camí de sirga.

Tweet

---

Coincidint amb la data de naixement d’Antoni M. Alcover (2 de febrer de 1862), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ofereix una eina de cerca avançada per al Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que millora molt la cerca simple que es podia fer fins ara. L’accés a aquest recurs, que pot ser molt útil per als professionals de les indústries de la llengua, es fa a través de l’aplicació BDLex, enllaçada al Portal de Recursos en Línia de l’IEC

La consulta avançada dels diccionaris continguts en la BDLex, de la qual forma part el DCVB, permet accedir a la informació del DCVB a partir de tots els elements estructurals del diccionari i fer cerques selectives per criteris delimitadors. Amb aquesta nova eina, el portal en línia de l’IEC incorpora un recurs molt útil per a investigadors, traductors, correctors i professionals de la llengua.   L’accés públic a aquesta consulta avançada, desenvolupada informàticament a l’IEC, és possible gràcies a la signatura, el passat 15 de desembre de 2022, d’un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, titular actual dels drets del DCVB. Segons aquest acord, l’IEC pot oferir de forma lliure i gratuïta l’accés a consultes avançades del DCVB dins del marc de la plataforma BDLex.

Tweet

---

El 16 de febrer, Albert Moncusí Ferré va pronunciar, a l’edifici històric de la Universitat de València (UV), el seu discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). D’altra banda, Anicet R. Blanch i Gisbert va impartir el seu discurs com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC el passat dilluns 20 de febrer.

L’antropòleg i professor de la UV Albert Moncusí Ferré va titular el seu discurs Etnicitats i sociabilitats: claus per comprendre els mons contemporanis a partir de l’enfocament etnogràfic d’un lloc (els Orriols, València). Primerament, va presentar el barri dels Orriols per parlar, després, de les etnicitats i les sociabilitats: comprendre aquests dos conceptes «des de l’enfocament etnogràfic, en un lloc particular com els Orriols, contribueix a la comprensió dels mons contemporanis. Allà i arreu, les etnicitats poden comportar un caràcter ancestral recolzat sobre sociabilitats que no són alienes al poder sobre les pràctiques i les representacions socials per part de qui es relaciona des de certa posició». Moncusí va concloure el discurs afegint que «cal redefinir la relació entre etnografia i llocs per caminar envers una pràctica etnogràfica centrada en contextos». Va explicar-ho més detalladament: «Es tracta d’abastar diferents marcs locals que constitueixen el context de pràctiques, seguint les trajectòries i els projectes dels subjectes, i els processos que experimenten. I tot plegat sense oblidar dinàmiques de poder i accions institucionals, interaccions i posicions socials i valors, coneixements i creences culturals que fonamenten la construcció dels límits de mons concrets compartits i les dinàmiques d’inclusió i d’exclusió que en condicionen la participació». Anicet R. Blanch i Gisbert va titular el seu discurs La qualitat microbiològica de l’aigua i la seva contribució al benestar social, una presentació que va iniciar parlant de les contribucions determinants de la ciència per a una nova societat basada en el coneixement. Entre les contribucions rellevants de la ciència, Blanch va destacar «el descobriment, la disponibilitat i l’accés extensiu dels antibiòtics; el disseny de vacunes contra malalties infeccioses, conjuntament amb els plans nacionals i internacionals de vacunació, i la disponibilitat d’aigua potable per al consum humà i el sanejament de les aigües residuals». Alhora, Blanch va remarcar la importància dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS). També va comparar els percentatges de la cobertura global dels serveis d’aigua potable, sanejament i higiene en el període 2015-2020 i va afegir-hi una gràfica de l’acceleració necessària per a assolir els objectius de l’any 2030. Finalment, i després de comentar amb detall la transició epidemiològica i el desenvolupament del benestar facilitats per la gestió de les malalties infeccioses transmeses per l’aigua, els agents causals de les malalties infeccioses de tipus fecal-oral de transmissió per l’aigua o una breu història dels indicadors microbians proposats per al control d’aquestes malalties, va acabar la intervenció exposant els reptes i les perspectives de futur. El discurs complet d’Albert Moncusí està disponible al Portal de Publicacions de l’IEC. El discurs complet d’Anicet R. Blach es pot veure al compte de YouTube de l’IEC.

Tweet

---

L’acte, celebrat el dijous 23 de febrer al Saló Víctor Siurana de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL), va comptar amb la participació, entre d’altres, de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i de Joan Veny, membre de la mateixa secció. Durant l’homenatge es va entregar el Premi Joan Julià-Muné, impulsat per l’Institut.

Després de la presentació de l’acte, Nicolau Dols va fer una semblança personal de l’homenatjat, mentre que Joan Veny va fer una intervenció titulada «Per una gramàtica històrica inclusiva». Mar Font i Joan Ramon Veny van ser els encarregats de presentar la miscel·lània In memoriam Joan Julià-Muné. Pepita Raventós va parlar del llegat personal del professor i, finalment, Rodolf Gonzàlez es va referir al seu llegat professional. Durant la jornada, també es va lliurar la primera edició del Premi de Recerca Joan Julià-Muné per a treballs de fi de grau en l’àmbit de la filologia catalana, promogut i patrocinat per l’IEC, i al qual optaven tres treballs. El guanyador va ser l’enginyer i filòleg Xevi Pujol i Molist amb el treball Sobre la distribució vocàlica en els manlleus i el seu grau de nativització fonològica: estudi experimental a través d’una mostra del català de la plana de Vic i proposta d’explicació tipològica, tutoritzat per Clàudia Pons Moll (Universitat de Barcelona). Aquest premi, que comporta la publicació electrònica de l’obra, es convocarà de nou l’any vinent en el Cartell de premis i borses d’estudi de l’IEC, que es lliuren el dia de Sant Jordi. Finalment, es va poder visitar el fins ara Laboratori de Fonètica Pere Barnils de la UdL, que s’ha reestrenat com a espai museístic amb el nom de qui en va ser l’impulsor i director, el professor Julià-Muné. Joan Julià-Muné, històric de la UdL Catedràtic de fonètica aplicada, Joan Julià-Muné va ser professor de la UdL durant quaranta anys. Va ser el director del Laboratori de Fonètica Pere Barnils de la UdL i el responsable del grup de recerca Fonètica de la mateixa universitat. L’any 2020 va rebre, a títol pòstum, el Premi Pompeu Fabra, atorgat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El guardó es va sumar a molts altres reconeixements rebuts en vida, entre els quals hi ha el Premi Prat de la Riba de l’IEC.

Tweet

---

El passat 14 de febrer, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va presentar les recerques guanyadores dels premis Torras-Foulon. D’una banda, es va presentar el treball guardonat amb el Premi Torras-Foulon 2023 i, de l’altra, els resultats del treball guardonat amb el mateix premi l’any 2021.

En l’edició d’enguany s’ha premiat el treball Caracterització ecològica i estudi de la successió de les basses del mediolitoral i el supralitoral de la Costa Brava, dels autors Guillem Llenas Turet, Bet Dalmau Quera, Neus Mairal Garro, Andreu Porcar Roman, Pau Ortega Colet, Quim Carol Bruguera, Quim Pou Rovira, Iago Pérez Novo i Jesús Ríos Vila. La presentació del projecte la va liderar un dels membres de l’equip, Guillem Llenas, el mateix que va recollir el diploma que va lliurar la presidenta de la ICHN, Jordina Belmonte Soler, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. Tot seguit, dos dels investigadors del treball guardonat amb el Premi Torras-Foulon 2021, que es titulava Les poblacions de lludrió llistat Chalcides striatus a la muntanya mediterrània catalana. Passat, present i… deute d’extinció?, de la Societat Catalana d’Herpetologia, van presentar els resultats obtinguts i, com a cloenda, es va obrir una ronda de preguntes. El grup d’investigadors premiat per la convocatòria del 2021 estava format per Oriol Baena Crespo, Eudald Pujol Buxó, Joan Maluquer Margalef i Alejandro García Salmeron. Des de l’any 2020, gràcies a la donació de la família Torras-Foulon, la ICHN atorga un premi destinat a una investigació naturalista sobre els sistemes naturals dels Països Catalans.

Tweet

---

Joan Girbau i Badó (1942-2023) va morir el passat 2 de febrer a Barcelona. Era membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1990 i va ser va ser president de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l'IEC, des del  1986 fins al 1990.

Es va doctorar en ciències matemàtiques per la Universitat de Barcelona, en la qual va ocupar diverses places de professor del 1964 al 1970, any en què va marxar a París per fer els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz. Era catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Consell del Centre de Recerca Matemàtica. Va ser col·laborador de la revista Mathematical Reviews. La major part dels seus treballs es van centrar en la geometria diferencial, l’anàlisi global i els aspectes teòrics de la relativitat general. L’any 1997 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Tweet

---

Durant l’acte, celebrat el divendres 24 de febrer, es van anunciar els guanyadors del certamen català, que, a principis de febrer, va aplegar tres-cents estudiants de 93 centres educatius del país. Es tracta de tres alumnes de batxillerat de Barcelona, una de Girona i un de Lleida, que representaran Catalunya a l’Olimpíada d’àmbit estatal, que tindrà lloc del 23 al 26 d’abril a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els tres primers classificats, que van merèixer medalla d’or, van ser, per aquest ordre, Laia Oleart Rabanal (Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia, de Barcelona), Francisco Valverde Hernández (Sagrat Cor Diputació, de Barcelona) i Laia Abio Buil (Institut Jaume Vicens Vives, de Girona). En el quart i cinquè lloc, van classificar-se i obtenir medalla de plata, el lleidatà Aleix Guiu Costa (Institut la Mitjana) i Alba Cartró Peris (Escola Montagut, de Vilafranca del Penedès). El sisè classificat, de Barcelona, va obtenir medalla de plata, mentre que els altres catorze semifinalistes van obtenir medalla de bronze. El certamen català es va desenvolupar a principis de febrer i va aplegar tres-cents alumnes de segon curs de batxillerat de 93 centres educatius diferents. Les proves van començar amb una primera fase teòrica, en la qual van participar tots els alumnes inscrits i que va tenir lloc en les cinc seus del concurs (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Vic). Els vint alumnes que van quedar semifinalistes van accedir a la prova pràctica, que es va fer a la Universitat de Barcelona i que, finalment, va decidir qui són els representants catalans al certamen estatal. A l’Olimpíada espanyola competiran els millors classificats de les disset comunitats i les dues ciutats autònomes de l’Estat. Posteriorment, els quatre millors classificats del campionat estatal tindran l’opció de participar en la XXXIV Olimpíada Internacional de Biologia (IBO), que se celebrarà a la Unió dels Emirats Àrabs al juliol. Així mateix, els alumnes classificats de la cinquena a la vuitena posició en el certamen estatal participaran en la XVI Olimpíada Iberoamericana de Biologia (OIAB), que tindrà lloc a Madrid durant el mes de setembre. L’Olimpíada l’organitzen anualment i de manera voluntària un grup de professors de secundària, docents de diferents universitats i representants d’entitats relacionades amb la biologia. L’objectiu és incentivar l’interès dels estudiants de batxillerat en l’àmbit de la biologia i reconèixer públicament el seu esforç per animar-los a continuar estudiant aquesta ciència. A més, també vol ser una oportunitat perquè els estudiants coneguin altres alumnes interessats en aquesta disciplina. L'acte de cloenda el van organitzar la Societat Catalana de Biologia i la lnstitució Catalana d'Història Natural, filials de l'IEC.

Tweet

---

El III Congrés AMIT-CAT: «Dones en nanociència i nanotecnologia» va reunir el 8 de febrer prop d’un centenar de participants i va oferir una trentena de ponències. La trobada es va fer la mateixa setmana que se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, fixat per la UNESCO l’11 de febrer.

L’obertura del Congrés va comptar amb Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut, i amb Núria Ferrer, presidenta de la Societat Catalana de Física, filial de l’IEC, que van reivindicar el paper de les dones en la ciència i van subratllar que aquest és un objectiu fonamental per a l’Institut. La ponència inaugural va ser a càrrec de Nora Ventosa, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, que va explicar la seva tasca a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona.     El Congrés va comptar amb la presència de dones en diferents etapes de la seva vida professional, des d’estudiants a investigadores consolidades. Regina Galceran, professora lectora al Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, va explicar que «la carrera científica és llarga i que l’estabilització costa de trobar», però va animar totes les nenes i joves que s’hi vulguin dedicar: «Que no tinguin por de ser elles mateixes. Potser de vegades ens emmirallem en els científics que coneixem, que tenen perfils molt concrets, però no hem de tenir por a ser úniques. És difícil trobar un referent, però això no vol dir que no puguis trobar el teu lloc». Sílvia Pujals, investigadora del CSIC, va subratllar que la carrera científica requereix perseverança: «Fins que no tens una edat has d’anar saltant de contracte en contracte o marxar fora. Jo vaig estar set anys al Japó i no ha estat fins als quaranta anys que m’he estabilitzat. Has de ser molt persistent, però es pot fer, i no importa si ets home o dona, el més important és gaudir amb allò que fas, jo m’ho passo molt bé». Marta Estrader és científica a la Facultat de Química de la UB: «Un problema afegit si fas investigació en laboratori és que no pots tenir fills quan tu vols, els tens quan la teva carrera t’ho permet. No pots estar embarassada i treballar al laboratori, pels riscos que comporta. Com que no pots fer recerca, no publiques, i llavors és molt difícil aconseguir una plaça com a científica». Tot i això, té clar que val la pena: «La carrera científica és molt enriquidora, el fet que sigui un camí difícil t’obliga a moure’t molt, a viatjar i a conèixer altres països». El Congrés va ser organitzat per l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya (AMIT-CAT), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.

Tweet

---

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), convoca l’Ajut ICHN a la Dona Naturalista. En aquesta edició es dedica a Mercè Durfort i Coll, precisament una de les protagonistes del pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’IEC, que ja consta de divuit capítols i és una contribució de l’IEC a visibilitzar dones científiques vinculades a la institució.

L’Ajut ICHN a la Dona Naturalista, dedicat enguany a la doctora Mercè Durfort i Coll, està destinat a investigadores naturalistes dels Països Catalans que presentin una proposta per a desenvolupar un projecte de recerca naturalista que requereixi treball de camp. La investigadora pot estar vinculada a un centre de recerca, però el projecte que presenti no podrà estar vinculat a centres de recerca, empreses o fundacions. El projecte pot comptar amb la col·laboració d’un equip de persones, però ha de ser dirigit, com a mínim, per una investigadora. La dotació és de 4.000 euros i el termini per a la presentació de propostes finalitza el 26 de febrer de 2023. Les bases es poden consultar al blogs.iec.cat/ichn/ Pel que fa al pòdcast Les Dones de l''IEC, ja consta de divuit capítols, que es poden trobar a les plataformes Spotify, Apple Podcast i iVoox. Les dones científiques que s’hi han incorporat darrerament són: ·    Pilar González Duarte (1945), doctora en ciències químiques i catedràtica jubilada de química inorgànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser la primera presidenta de la Societat Catalana de Química i és membre de l’IEC des del 2004. ·    Mariàngela Vilallonga (1952), catedràtica emèrita de filologia llatina de la Universitat de Girona. Dirigeix la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent i, des del 2021, presideix la Fundació Prudenci Bertrana. És membre de la Secció Filològica de l’IEC des del 2005. ·   Dolors Bramon i Planas (1943), professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics al Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona. És membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des de l’any 2012. ·   Àngels Pascual de Sans (1938), sociòloga experta en migracions. És catedràtica emèrita de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des del 2006. ·    Alícia Casals (1955), catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1990. És membre de l’IEC des de l’any 2007 i presideix la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut des del 2018. ·   Josepa Cucó i Giner (1950), antropòloga i doctora en història. Cucó ha estat catedràtica d’antropologia social de la Universitat de València i és membre de la Ho podeu Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des de l’any 2011. Hi podeu accedir des de l'àrea Destaquem a la web de l'IEC.

Tweet

---

En el Ple del mes de febrer, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va felicitar tres membres de l’IEC: Sebastià Alzamora, Jaume Casals i Joan-Francesc Mira.

Sebastià Alzamora, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2022 per Ràbia, editada per Proa. Jaume Casals, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, ha estat reconegut amb l’Orde de les Palmes Acadèmiques, una de les màximes condecoracions que atorga l’Estat francès a membres eminents de la universitat i l’educació. Joan-Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant el 27 de gener.

Tweet

---